Va de mestres...

El passat 6 de novembre, un bon grapat de mestres tallaven el carrer Balmes fent pública la seva protesta contra la nova LEC, la Llei d’Educació de Catalunya. Protesta que va ser seguida exactament a altres municipis i que precedia de la vaga de mestres que es va fer el 13 de novembre.
A Ripollet la cosa va estar dividida i el seguiment de l’aturada va ser desigual encara que majoritaris foren els mestres que van parar. Parlant amb un mestre, em comentava que quatre escoles havien parat senceres; el Tiana, el Gassó, el Tatché i l’Escursell. A l’Anselm Clavé la meitat aproximadament també s’haien aturat, al Ginesta foren majoria els que no van aturar-se, i Pinetons i el Martinet van ser escoles on va haver normalitat absoluta i no es va seguir l’aturada.
Hi ha doncs un panorama de disparitat d’opinions entre els mestres. I escolteu, això no és pas dolent, no hem de pensar sempre el mateix. Per això vaig decidir tenir opinió pròpia en l’afer. I doncs, que diu aquesta LEC? A grans trets, és una llei que promou la llibertat dels centres en tots els sentits, la descentralització i localització. En principi paraules com aquestes no ens haurien d’espantar ans al contrari, però em neguitegen en el marc on es volen aplicar en aquest moment; en l’educació.
Després de preguntar i llegir força arribo a la conclusió que la LEC atorga més poder de gestió i execució a la direcció de l’escola on el Consell Escolar perd pes, una escola que podrà endeutar-se econòmicament, a nivell curricular hi haurà una progressiva desestructuració organitzativa en l’aplicació de les polítiques educatives i lingüístiques a causa de la descentralització de les escoles, cosa que farà augmentar les diferències entre centres.
A tot això, recordem que molts estudiants també estan fent protestes i tancades a la UB i UAB en resposta a l’aplicació del Pla de Bolonya. Que està passant amb l’educació al nostre pais?
Sembla que alguns drets bàsics començen a trontollar...

Viatge a Finlandia, viatge a Barcelona

En Wens i la Maria Antònia marxen. Deixaran Ripollet en breu per anar a cercar noves vivències a Barcelona. Ençetar la 3a etapa de la vida com ens deia la Maria Antònia l’altre dia.
És un pas valent i d’autoafirmació (nosaltres portem les regnes de la nostra vida!) que a moltes persones que els coneixem ens ha sorprès. A més tot ha estat tant ràpid, veritat?
Bé, crec que afronteu aquest canvi, aquest esdeveniment vital amb moltes forçes i energies. Per sobre de tot en teniu ganes; de canviar, de conèixer, d’habituar-se a allò nou, de viure Barcelona al complert... les botigues, les exposicions d’art, el cinema, la capital, tot plegat.
I, gran part dels lectors (no tots es clar!) us preguntareu qui són aquesta parella? I és que ben segur que si els describíssim fisicament, més d’un hi cauria: Una dona alta, imponent, amb ulleres i una mata de cabells blancs molt ben portada. Al costat, en Wens, home de cabells un pel llargs amb un bigoti molt característic, abans, enganxat a una pipa de fumar. L’Avui, sota el braç. Tots dos passejant pel barri antic.
Són persones no conegudes per tots els ripolletencs però que han estat molt importants dins l’entramat de la vila, sobretot a nivell cultural. Molta és la gent que en sap d’ells i, pel seu bon saber fer i estar, s’els estima molt.
Durant anys, han estat treballant en la política municipal sortint a les llistes electorals del Compromís, fins i tot, han estat fundadors de l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell i en Wenceslao com a president una pila anys.
Durant la transició van ser persones molt actives en la recuperació de festes i música tradicionals que ara a Ripollet, passen any rere any com si sempre hi haguessin estat.
Com a aportació dels últims anys, la redacció d’un llibre amb il·lustracions del seu viatge a Finlàndia titulat: Viatge a Finlàndia i altres reflexions.
Són molts els guanys col·lectius on ells hi han participat, on ells hi han abocat temps, esperança i il·lusió i és per això que des d’aquest petit racó de la Revista de Ripollet, jo i unes quantes persones més crèiem oportú fer-vos un petit homenatge. Que us vagi molt bé aquesta nova etapa que enceteu.

Canal Plus? (C+)

El tràgic succés de fa dues setmanes ha marcat Ripollet. Vagi per endavant però la meva solidaritat amb tots aquells que estan patint de més a prop tota la problemàtica.
Feta aquesta puntualització, m’agradaria parlar d’un tema que té a veure però no té a veure. M’explico: Arran d’aquest fet, les últimes setmanes, ha sortit Ripollet a tort i a dret per tots els mitjans de comunicació. L’enfoc que moltes vegades se li ha donat a la notícia ha estat desafortunat (i aquí coincideixo amb l’alcalde) i la imatge que s’ha recollit del barri, no ens enganyem: ha estat negativa.
Els mitjans de comunicació d’àmbit supramunicipal haurien d’haver tingut més tacte amb la notícia. Cal filtrar la informació cosa que no s’ha fet.
No s’hauria d’haver relacionat el tràgic succés, amb el barri en concret i de retruc, amb el fenòmen de la inmmigració. “Aquí acostumbra a haver problemas con gente de otros sitios, és un barrio un poco conflictivo” espetegava un ripolletenc a la televisió fent referència al succés.
Així, no s’ajuda al barri; Can Mas s’estigmatitza i a més no tenia res a veure amb la notícia. I se el pa que s’hi dóna en aquest tros de Ripollet com per aquesta ocasió, no estar d’acord amb l’alcalde quan deia que era un barri tranquil i poc conflictiu. No descobriré la sopa d’all si dic que és un barri obrer, un barri d’inmigrants (o no recordem quan vam arribar la majoria de ripolletencs als 60 i 70?) i que ara, després de 30 anys de fer fortuna i molts, poder-se comprar una caseta a Can Vargas n’arriben d’altres buscant les mateixes oportunitats.
Tensions entre la gent? Oi tant. No és un barri senzill i s’hi ha de treballar a fons per evitar mals majors però, el que també tinc clar és que, imatges sortides de la televisió del nostre Can Mas, feien esfereir. Vaja, que qualsevol que no es conegués la zona pensaria no se pas que del barri.
Ara arriben diners de la Generalitat. El Pla de Barris ha engegat i amb ell, una reestructuració urbanística però també de caire social. Esperem que aquesta eina ens ajudi a millorar un dels espais més tocats de Ripollet.


Autor de la imatge:Jean Jacques Dubosc
http://www.jeanjacquesdubosc.com/

Ok McCain!

Posats a escriure... parlem clar: És del meu interés moltes de les coses que em rodegen com a èsser humà, ripolletenc, català i ciutadà del món. M’agrada estar al corrent de tot i sempre que puc m’informo per varies vies. Cal ser crític. És per això que m’interessa que s’hi farà definitivament al solar del cinema COT, que tant poc van trigar a tirar-lo a terra i tant estan trigant a fer-ne alguna cosa; m’interessaria poder passar pel voral on actualment i han les obres aturades de l’Hotel, allà a la zona de l’Ajuntament; Em preocupa i em costa molt de païr el tràgic succés que va passar divendres nit de Castanyada (vaig quedar molt parat en saber-ho), o m’interessa les possibles deslocalitzacions i els ERO que puguin haver a les empreses de Ripollet; m’agradaria no sentir més olors desagradables; m’agrada passejar pel casc antic i poder olorar la llenya cremada mentres el fred em toca la cara; o per canviar de qüestió, m’agrada que els llibres de text siguin gratuïts al nostre poble, o poder caminar pel carrer sense aixafar cap tifa de gos... Però anant al gra, no m’interessa lo més mínim que m’intoxiquin amb qui nassos ha guanyat les eleccions als EUA més enllà de la pura informació de saber-ho. Al llarg d’aquests mesos ens han omplert el cap de pardals. N’estic fart d’aquesta manipulació i obscecació amb aquestes eleccions. Ostres tu, primer Holliwood, després hallowen i ara que si demòcrates o republicans. Se m’en fum! A algú altre li ha passat igual que a mi?
Evidentment que cal coneixer-ho tot, però la quantitat d’informació que estem revent del tema... fa que un es plantegi seriosos dubtes. La febre arribava a nivells tant alts que, els mitjans públics catalans feien entrevistes virtuals a barcelonins a peu de carrer, sobre a qui votarien en cas de poder-ho fer. Desitjosos tots de poder ser nord-americans? Perdoneu-me però jo no em crec aquest Canvi que diu que portarà aquestes eleccions perquè... Es començarà a respectar el Protocol de Kioto? Deixarà d’haver intrusisme militar a l’Amèrica Llatina? Sortiran les tropes d’Irak? S’acabarà aquest colonialisme cultural?... Ai Las! Celebrem tots el Hallowen i fins la setmana entrant!