Ripollet al 2000 a.C!

Qui ens ho hauria de dir que arribariem a tenir uns avantpassats tant antics? Que Ripollet, abans de ser Ripollet i fins i tot, abans de ser el Palau Ausit, vam ser un petit poblet de pre-històric d’entre l’edat del bronze i l’edat del ferro ara farà uns 4000 anys aproximadament. (i ara doncs on ens situem, a l’edat del plàstic?).
Qui ens ho hauria de dir també que, amb el poc terreny que ja ens quedava per edificar, ens sortirien aquestes sitges i i eines dels nostres avantpassats. Mira que ja es casualitat que en aquest poc tros de terra, casualment allò estigués allà...
I que, amb les restes materials trobades per part dels professionals arqueòlegs que hi treballen allà, (uns 14 en total) podriem avastir un museu força complert. Això dóna molt de joc i realment desvetlla la magnitiud de la troballa. Això va dir el coordinador del projecte i jo afegeixo que em semblaria una idea prou interessant que, ara que tenim un Centre d’Interpretació del Patrimoni Municipal potser caldria que les troballes anessin a parar allà per tal d’engrandir el nostre petit fons museistic i patrimonial com a poble (ja que en un article passat vaig comentar que segons l’IDESCAT, Ripollet patia una manca d’aquests equipaments) .
L’altre dia passejava per la zona i sembla talment una cosa impresionant. Pel poc que es veu des de les tanques metàl·líques, hom veu petites restes, eines d’arqueologia, marques a la terra i petits forats que, si es deixa volar la imaginació, un podria arribar a veure-hi la vida que 4000 anys enrera hi podria haver hagut allà.

De pluges i cants

Totes les previsions deien que plouria i, evidentment que ho va fer! Qui ho hauria de dir? Ripollet celebra quelcom al carrer i només per aquest fet... PLOU!
Diumenge, Sant Jordi a la Rambla i aquest any amb especial petja ripolletenca: l’aprovació i exposició pública del nou himne de la vila; un poema d’en Josep Maria Brull, artista local que, temps després ha vist aprovat un dels seus poemes en himne oficial.
Tant important va ser a nivell nacional que vam sortir per televisió. Que si ”l'himne oficial de Ripollet es converteix en el primer municipi de Catalunya a tenir un himne reconegut oficialment, segons la Generalitat” que si “ La iniciativa ha estat promoguda per la demanda de la població de musicar el poema de l'artista ripolletenc Josep Maria Brull "Cant a Ripollet"...
En bona situació ens deixa aquesta noticia sobretot entre els nostres veïns. Ja anava sent hora que Ripollet no sortís com cada matí a les ràdios pels embussos de trànsit, o per les pudors, o per fets negatius...
Tot i això jo em plantejo si realment era necessari. Potser se l’acabarà sabent al peu de la lletra un ... posem per cas 0,7% de la població?
No dic que no sigui important a nivell de cohesió social, de fer poble i de mirar endavant tots junts però es clar també i trobo mancances en el procés. Si és l’himne oficial no hagués estat millor haver-lo exposat a opinió pública i consensuar-ho abans?
Com deia, potser a nivell pràctic no serveix de molt potser, la gent no se’l sabrà però aquest tipus de fets donen mostres del tarannà de ripollet. La gent que es de Ripollet ho sent i amb força. Els de Ripollet som diferents (qui ens ho dirà si no, nosaltres mateixos!?) i perquè no, tenim bandera i himne!

És un sentiment: Vermell i negre! (article de la setmana del 14 al 20 d'abril)

Diumenge 13 d’abril de 2008; 15:00h del migdia; 3 autobusos i varis cotxes carregats de ripolletencs sortien de la vila direcció al camp de l'Olesa de Montserrat; en joc el liderat de la regional preferent. Les puntuacions? L’Olesa amb 52 i el Ripollet amb 50 punts. El Nostre “Ripo” se la jugava fora de casa. A l'anada el Ripollet va guanyar 2 a 0 a l'Olesa. Diumege passat però vam sortir derrotats per un ajustat 3 a 2 a favor dels locals. A la mitja part marxàvem al descans amb un 2 a 2. Just començar la 2a part però, ens marquen el tercer i definitiu. El Ripollet va jugar millor i només per això no mereixia perdre.
Dels autocars? Doncs gairebé uns 250 ripolletencs animant al “Ripo”. Una gran afició i una gran associació que pot dir que és de les que mou més gent al poble als seus desplaçaments.
D’altra banda, si haguessim de puntuar a l'afició del Ripo seria amb un 10: desplaçament massiu d'aficionats gràcies a la directiva que ha fletat busos gratuïts i una animació cal remarcar-ho, molt esportiva.
De moment continuem segons a la lliga, a falta de 5 partits. El primer classificat puja directament a primera catalana i el segon classificat (de moment som nosaltres) jugarà la promoció d'ascens.
Que caldria fer per continuar mantenint aquesta trempera i fer que el Ripo pugi? Aquest diumenge cal anar al Municipal de Ripollet a veure’ls jugar contra el Vic, un dels equips de la part de dalt. I, ànims i molta sort que ja només queden 6 partits per veure ascendir a un equip modest com el nostre, un equip que acaba de pujar de primera regional a la regional preferent i que ara estem a la segona posició. Ara és el moment!

Som-hi Ripo!

El camí cap a Cerdanyola (article de la setmana del 7 al 13 d'abril)

Ens han tancat un pas, un camí una direcció. D’ençà uns mesos enrera ja no és posible passar pel costat de l’Ajuntament que dóna a les grans superfícies comercials. Ara cal desviar-se fins a l’entrada del mateix ajuntament i entrar per la portella petita que, no dubto que és més bonic, ja que les flors i el ferro forjat t’acompanyen, però que fent aquest viatge normalment hom té pressa perquè ha d’agafar el tren, marxar a Cerdanyola i no està per guaitar el paisatge. Necessita escurçar camí i ara li barren el pas.
Que ha passat? Doncs que un extens mur a banda i banda del Parc del Riu Ripoll ho impedeix. Suposo que deuen ser les obres d’aquest nou hotel que volen construir a Ripollet. Hotel amb parking si no vaig errat; aquell parking de la discòrdia on, amb l’excusa que feien falta plaçes d’aparcament (l’estudi de mobilitat així ho deia) el van aprovar mentre que tothom veia que la falta més gran de plaçes era a Can Mas.
El Govern ho ha volgut vendre així: Més comerç, més turisme i més aparcament: més prosperitat per la Vila!. De moment però, més barreres, més obres i més incertesa. La incertesa per no saber ben bé (sobretot els ciutadans normals i corrents) si la barrera de formigò s’acabarà per treure i podrem tornar a passar; o si allà, just allà i haurà l’hotel, quines repercusions positives podrà portar un hotel en un poble tant turístic com Ripollet, quin benefici en treurem de les poques plaçes d’aparcament que l’Ajuntament s’ha quedat, o si els més menuts de l’escola Escursell podran tornar a utilitzar l’espai com a joc (i més avui en dia, on l’Ajuntament hi destina recursos humans i econòmics com el programa “L”esport als Parcs”). Com sempre, només ens queda esperar.

L’envolcall (article de la setmana del 30 de març al 6 d'abril)

Dos troços de pollastre i un tall de vedella si us plau! O, un lluç tallat a rodanxes per enfarinar!
Sembla que vagis on vagis, últimament tot ho posen en safates de plàstic. Soc asidua al Mercat Municipal: M’agrada la seva gent, m’agraden les parades, la varietat, l’enrenou, l’anar saludant a les paradistes, fer-la petar una estona, saludar a la gent que si atansa a comprar... És macu, és fer poble i res a veure a entrar a qualsevol gran superficie impersonal. Per això, tot lo fresc, al Mercat Municipal. Passa que em trobo massa sovint amb un problema que sota la meva perspectiva és preocupant. La costum de les parades últimanent és la de posar qualsevol producte en una safata de porexpan de color blanc. Jo, sempre i amb educació dic que no la vull, que no és necessària. Majoritàriament em contesten: “Molt bé molt bé, a mi tampoc m’agraden”. I doncs? Perquè es tenen? Doncs “Perquè el consumidor les demana”.
I jo pregunto si és realment imprescindible fer servir aquestes safates? Abans quan no n’hi havien, bé que viviem i no passava res.
Com que parlo del meu estimat Mercat Municipal i de la seva bona gent, m’agradaria suggerir tant als paradistes com a l’Ajuntament alguna mesura per fomentar el no-ús d’aquest residu tant i tant contaminant. Es podrien fer polítiques positives per incentivar un consum responsable? Des de les parades es podria fer un treball de concienciació per evitar-ne l’ús? Fora bo!
Per contra, passejava diumenge passat i a l’alçada de la xurreria de la Rambla de Sant Jordi vaig demanar 250 grams de xurros. L’emboltori del producte tenia un to clàssic, típic i més ecològic, la típica paperina de paper color groc pastel. Quants records!