Iniciem aquesta empresa!

Benvolguts i benvolgudes al nou espai de la Balconada. Tot i que encara no s'ha inaugurat oficialment, podeu anar fent un tast del que serà aquest espai i del que hi trobareu.Aquí aniré penjant els articles passats que vagin sortint a la Revista i quelcom més d'opinions, safareig social i alguna que altre fotografia.L'objectiu és ampliar la feina que fa l'Oreneta a la Revista i que no és altre que explicar d'una altre manera el que passa a Ripollet, el que ens passa i els motius pels que ens passa.Espero que us agradi.Una salutació!

Article del 26 d'octubre de la Revista de Ripollet

El piset de protecció oficial

Tot just fa una setmana, a Ripollet s'han sortejat 128 pisos de HPO. Ha estat un esdeveniment pel poble que alguns han volgut presentar-lo amb “bombo i platillo” i uns altres fent córrer rumors falsos. En una situació com aquesta, on hi ha una demanada molt forta i una oferta molt minsa, crec que és innat a la condició humana que sorgeixin enveges, circulen rumors, hi hagi emprenyades, es faci safareig... Cal felicitar aquesta iniciativa: falten pisos i l'ajuntament hi ha donat resposta. Però hi ha una sèrie de qüestions a comentar del dia del sorteig i de tot plegat. Construir 128 per una demanda de més de 800 persones no és equitatiu perquè hi ha un article a la constitució on deixa clar el dret a l'habitatge. El Preu? Segons alguns paletes aquests pisos contant els materials i estant construits sota sól públic no haurien de costar més de 24.000.000 de pessetes. Sobren milions no? Parlem del dia del sorteig i de les 2.000 persones que s'hi aplegaven. Que no n'eren 800? La resta de gent em nego a pensar que eren familiars. Hi havia gent de tot arreu. Ni i tinc res en contra, si no m'haguessin comentat gent que estava dins el sorteig que no va poder seure i s'ho va tenir que mirar des del darrera, mentre hi havia molta gent al davant simplement per fer el xafarder i comentant les paraules de l'alcalde que, al meu entendre no van estar encertades. En aquests casos, on la gent s'està jugant el futur, no crec que sigui encertat vendre les marevelles de l'acció de govern. És clar, davant d'aquest intent de vendre fum, alguns van escoltar però altres xiulaven i reien amb ironia. A altres pobles, l'alcalde es limita a explicar el funcionament del sorteig i no a fer política. La manca d'informació al sorteig també va estar present. Informació com que el 90% dels pisos que sortejaven eren per gent de 18 a 35 anys, o el preu dels pisos, o els metres quadrats dels pisos. També es va sentir algun que altre murmuri quan tocaven pisos a gent nouvinguda.Una espècie “d'uuuuuu...” contingut. M'enpipen aquests actes d'irresponsabilitat. Tothom que tenia dret al sorteig havia passat el mateix filtre i per tant, era igual d'apte. Més qüestions: Per què en casos concrets la carta del sorteig va arribar amb 3 dies d'antelació?, quan es sortejaran els 170 pisos nous que s'han promès?, per què els pisos estan tant i tant apartats del nucli urbà?, per què l'Ajuntament de Ripollet vol denunciar a una veïna i no pas esbrinar que ha passat? Per què...

Article del 19 d'octubre de la Revista de Ripollet

Benvolguts lectors i lectores

Amb aquest article es dóna pas a una nova etapa d'aquesta secció, la qual canvia de nom i personatge però que intentarà mantenir el mateix tarannà que ha tingut fins ara.
El perquè és molt senzill; crec que és important que una població com Ripollet, gran però petita, ciutat però poble (en el seu fons i manera de fer), tingui d'un anònim que parli d'allò quotidià, de les contradiccions de les forces vives (com molt bé deia el meu antecessor) de Ripollet, d'allò que passa al carrer, de fer tocs d'alerta quan calen... En definitiva, parlar de la societat ripolletenca.
Que expressa el nou nom? La raó de la Balconada i de l'oreneta és molt clar: Que més obert, que més enfora al carrer, quin lloc més idoni per fer "safareig", quin lloc més visible que... un balcó? I és clar, per deferència a l'au més bonica del nostre poble i que per desgràcia està desapareixent, doncs l'oreneta.
De fet, a la infantesa, els meus pares m'hi portaven a veure-les a la plaça 11 de Setembre. Allà penjades amb el seu niu color marró. Les recordo perfectament i també recordo perfectament que m'agradava molt aquell moment. És un record molt viu en mi, una au força desapareguda actualment (a Ripollet) i un balcó que li donarà resguard a partir d'ara. Per tot això, la Balconada i l'Oreneta.
La setmana entrant, ja entrarem en matèria. Fins aleshores, bona setmana a tothom!