Anar i venir

Uff!! Ja anava sent hora! Quin alleujament poder tornar a passar pel Pont de la Ferreria sense haver de frenar o bé per no “empassar-te” aquell troç de ciment mal posat a l’asfalt, o bé per no xocar amb el cotxe del davant quan frenava pel mateix: aquella maleïda junta de dilatació del Pont que ara sembla que ens l’arreglarà el Consell Comarcal del Barcelonés (el Barcelonès?).
D’altra banda, la setmana passada comentava l’Associació d’Afectats per l’Amiant que hi havia hagut un abocament il·legal a les afores de Ripollet, a tocar de Montcada; abocador de deixalles d’Uralita amb la contaminació cap a les persones que això suposava. Altres entorns de Ripollet que Déu ni do per no parlar de les magnífiques olors que ens deixa l’ecoparc-2.
Altre és si passes de nit pel pont del carrer Tarragona, allà on hi ha la benzinera et trobés amb una contaminació lumínica que fa esfereir. Sofàs, armeries i tot de rètols que donen la benvinguda al visitant i que, no diu molt de poble mediterrani sinó més aviat d’unes pseudo- Vegas a l’estil americà. Els horts il·legals al costat de l’autopista tampoc diuen molt del nostre Ripollet.
Per Santiga els “Lípids Santiga” que també fan flaire i ara per sort ja no, però abans la Incineradora de Montcada.
Quines entrades i voltants més millorables que tenim. Quines entrades i quin Skiline (vista general de cares en fora ) on trobem pisos i pisos, rètols i rètols, indústries i indústries i una petita punta com és el nostre campanar, que intenta fer-se veure entre tant ciment i embolic.
Algú deia que Ripollet tenia unes entrades que fotien pena; gairebé podriem dir que Ripollet no té entrades, Ripollet és gairebé calb!

Pi S.O.S (article de la setmana del 17 de març al 23 de març)

Gran temática la dels pisos, inmobiliàries i hipoteques. Temàtica d’actualitat sobretot per la butxaca d’aquells qui tenen l’obligació de pagar cada principi de mes, i/o aquells que han de buscar un pis allà on caure morts.
L’assumpte fa molts anys que està complicat. La vivenda no és qüestió senzilla al nostre entorn però ara bé, les coses han canviat. D’ençà del Boom immobiliari, la gran especulació, l’aprofitament polític i econòmic que alguns en van treure i la precarietat en que van deixar a moltes famílies, ara passem a una altre etapa en la que s’ha passat de les llistes d’espera per comprar pisos a les llistes de posibles compradors de pisos.
La gent ja no compra pisos. No pot, el seu sou no li permet, el seu banc tampoc. Les hipoteques s’han extremat en condicions i la gent del carrer, ja no pot asumir aquestes despeses.
Conseqüència d’això i d’altres variats, els pisos s’han hagut de baixar de preu, hi ha hagut un desinflament de la bombolla inmobiliària i tot està bastant aturat.
El fet de passar de compradors segurs a búsqueda de clients potencials fa que actualment trobem comercials molt ben plantats pels carrers regalan cotxes per l’adquisició d’un pis, dotant de xecs regal i de cuines noves. Trobem també pel carrer gent amb corbata i vestit de pinça repartint paperots fotocopiats fets matusserament a consciència i posant-los als parabrises dels cotxes. Com si fossin de particulars vaja!. Això a més de ser propaganda enganyosa és simptomàtic de com està el mercat. I, també els dimecres al matí, dia de mercat setmanal, et trobes agents inmobiliaris intentant vendre’t la moto dels seus productes.
La construcció va ser el motor de l’economia durant l’antic govern i per això els hi va anar tant bé però ara en començem a pagar les conseqüències. No va ser una política sostenible i això ells i els promotors ja ho sabien. Cada cop hi han més pisos buits (a Ripollet uns 2300).
Ara diuen que es començarà a incentivar el lloguer mitjançant polítiques positives per part de l’administració. Veurem on acaba tot això.

La gran festa (article de la setmana del 10 al 16 de març)

Diumenge passat celebravem eleccions al Parlament Espanyol i al Senat. Era un dia de votacions, de conciènciació política i on els ciutadans teniem l’opció de poder decidir quina opció política governava a partir d’ara. Crec que són questions molt serioses, de gran abast i de gran ressó com per que alguns polítics ho anomenssin “La gran festa de la democràcia”.
Quina festa? Diumenge no va haver-hi cap festa de la democràcia. Jo no vaig veure a ningú amb un nas de pallasso o rient a l’hora d’anar a votar. Diumenge era l’expressió de molts anys de lluita, de triar representants, una diada aconseguida a base de molts esforços, dels nostres avis i pares. El fet de diumenge és un dret innegociable que no sempre ha estat present. Ha hagut de morir molta gent per tal que nosaltres poguem exercir aquest dret i un cop aconseguit, caldria recordar que les dones encara anaven per darrere i no podien votar. Aleshores de tot el que s’en desprèn... on veuen la festa alguns els polítics? En el fet de revalidar la seva cadira? En convertir una qüestió elementalment seriosa en una pallasada? Perquè es volen canviar els conceptes?
D’altra banda, em questiono si el gran percentatge d’abstenció cal analitzar-lo o no. És força important una abstenció tant elevada. S’hi hauria de fer quelcom al respecte. S’hi han fet enquestes per veure si els ciutadans estan contents amb el panorama polític en general? Potser ens caldria poder opinar més sovint de les qüestions que ens afecten i poder apropar-nos una mica més a Suïssa, país que realitza consultes populars generals per decidir temes trascendentals (i no li diuen festa sinó participació social i dret a decidir).
L’altra dada que m’ha sorprés, la d’un partit (Phache) que ni tan sols ha tret un vot. Vaja que ni tant sols els que el van crear, l’han votat .

Més informació sobre un model d'oci no consumista

Us deixo aquí un parell d'adreçes electròniques que parlen sobre aquest fet, intenten analitzar i intentar buscar els punts de conflicte per poder posar-hi possibles solucions.
Els dos articles són de la ciutat de Barcelona i són força diferents.

Bona lectura.

Oreneta!

http://w3.bcn.es/fitxers/pwj/llibrenitjovebcn.375.pdf

http://www.senderi.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=715&mode=thread&order=0

Sant Hilari, Sant Hilari... (article de la setmana del 3 al 9 de març)

Repescant l’article sobre l’oci nocturn que la Revista feia fa cosa d’unes setmanes, la carta a la secció de la bústia de protesta pel model que s’hi plantejava i les 6 hores de The Simpsons que es van fer fa poques setmanes vaig voler dedicar-li el tema de la setmana a l’oci nocturn.
Sabem de sobres perquè ja som grans, quin pa s’hi dóna majoritariament a la nit.
La gran majoria de població, quan surt a les nits ho fa per anar a ballar, sortir a pendre quelcom i moltes vegades sobrepassar-se d’alcohol i d’altres substàncies. La Revista donava a conèixer els espais privats on el jovent hi podia anar. I la meva reflexió era on podrien anar els joves ripolletencs si volguessin gaudir d’un oci no consumista? Enlloc!
L’objectiu de fons doncs, és intentar diversificar les propostes actuals d’oci nocturn, promovent activitats alternatives al model actual.
En aquest sentit l’Ajuntament fa 20 anys que fa tard. Senyors la nit és per dormir si, està clar, però el nostre jovent els caps de setmana l’aprofita d’una altre manera i cal afrontar amb valentia i intentar donar la volta a sorolls molestos, a grans ingestes d’alcohol, a accidents per desplaçaments...
Es veritat però, que començem a veure la punta de l’iceberg amb les noves propostes del Kafetí de Nit o l’Estiu al Carrer (i a l’Hivern?) i en una secció de no tant oci, la Sala d’Estudi Nocturna portada per una entitat: perfecte però no n’hi ha prou. Caldria crear una xarxa prou extensa i variada.
Ens manca un cinema a la nit, una sala de concerts (el Casino per quan?), proposar un Poliesportiu obert fins al tard on els joves poguessin disfrutar d’ell, un Centre Cultural amb activitats de nit, unes piscines descobertes amb pel·lícula a la fresca i bany posterior com les Piscines Picornell fan a l’estiu, cinema al carrer, cineforums, nits temàtiques, concursos de fotografia nocturna... Només cal tenir una mica d’imaginació i imitar models d’altres ciutats (si voleu més informació entreu al blog). Cal un canvi per millorar en tots els sentits: En el descans dels veïns, en la qualitat de l’oferta pels joves, en el fet de culturitzar el jovent, evitar conductes de risc i com a mínim en saber que estem avançant en bon camí.