Campanya Castanyada a Port Aventura

Dissabte és Tots Sants i divendres vigília i celebració de la Castanyada. D'uns anys ençà, sembla que el Hallowen vol començar a imposar-se sobre les festes que, tradicionalment ha estat celebrades aquí. Soc del paper que totes les festes són vàlides però en el moment que, mica en mica s'en va substituint una per una altre la cosa comença a canviar. Més que res, que en uns anys sinó ens posem ferms i fem pedagogia podem acabar celebrant la Castanyada una minoria de persones.

Sort encara que a l'escola la tradició encara mana. Falta que, els que fins ara hem celebrat aquest dia menjant castanyes ho continuem fent i, expliquem als nouvinguts i als no tant nouvinguts de que es tracta. Menjar carbassa aquell dia? Si, potser si però sense cap cara de monstre, sinó perquè a un li vingui de gust.

Us passo una direcció d'un web que està fent una campanya amb l'objectiu que a Port Aventura, es repensin això de fer Hallowen i potencïin les festes que li són més properes, perquè la Castanyada amb els boniatos, castanyes, moscatell a la vora del foc amb la castanyera i les seves històries també pot tenir missatge comercial. Només cal donar-li.

Bona festa!

http://www.e-criteri.cat/

El bon saber fer

El temps passa i les coses cambien. Ripollet en qüestió de cultura ha avançat molt. Si més no en l’estandart de l’espai de cultura, la Biblioteca. Qui no recorda aquelles tardes a la biblioteca antiga? Allà al c/ Calvari, en aquell pati interior i en aquella bilbioteca amb aquelles dos dones que ho portaven amb tanta vocació. Recordo tardes senceres fent treballs mentre elles, endreçaven en un arxiu de fitxes de paper tots i cadascun dels llibres de la biblioteca. Quanta dedicació i posaven! Això si; pobre de qui fes soroll! S’enfadaven d’allò més. Si senyor, aquell espai tenia un encant especial. Resguardat, petit, acollidor i molt casolà.
Ara, tenim la nova. És més gran, més ample, més llibres, més moderna, i treballen més persones i el servei és diferent. He de reconèixer que l’estil arquitectònic de la biblioteca no m’agrada gens. Entrar dins uns espècie de Bunquer no és agradable. Ara bé, la concepció canvia quan hom hi entra dins. Allà dins, s’hi respira dedicació, amor per les coses ben fetes i ganes de fer-les bé. La gent que hi treballa, majoritàriament dones, s’els nota que els hi agrada el que fan. I com es nota tot plegat? Doncs amb el tracte que et donen a l’atendre’t, la paciència que a vegades han de tenir, la innovació que li posen a la feina, i la gran quantitat de cursos, jocs, tallers, xerrades literàries, diaris, revistes, discoteca i videoteca, l’espai pels més petits...que l’únic que fan és apropar la bilbioteca a la ciutadania i ho aconsegueixen.
Han fet que la biblioteca funcionés, i agafés vida pròpia. Algú em podria dir que, van tancar la bilbioteca vella i en van fer una de nova pel creixement de població i que per tant, inevitablement, la nova hauria d’estar més plena. Si! Però també cal treballar-s’ho i això és el que elles fan.
Com a punts a millorar únicament destacaria la possiblitat de poder crear unes sales aïllades per poder fer treballs en grup com també una sala d’estudi específica en silenci, ja que veus moltes vegades grups de joves fent treballs en grup que inevitablement molesten al més estudiós.

Petita notícia electrònica

Us apropo un petit tast en forma de video sobre una qüestió que a Ripollet se n'ha parlat molt.

Us passo un video que he trobat per el web www.youtube.com que parla sobre l'Ecoparc-2. Està fet per la PVN (PLataforma Vallès Net), un dels agents implicats en el conflicte.

Sempre he pensat que cal ser crític; fins i tot amb els crítics que critiquen però el que és evident és que les imatges són imatges, i els fets, fets!

Aquí no trobem bones paraules, bons consells, bones pràctiques. El video demostra la realitat i no molt esperançadora que diguem.

No cal amagar a hores d'ara que la Planta fa pudor, molesta, i que no funciona bé. Si és cert que hi han han hagut compensacions per la vila (en forma de Reciclina i de pressupost econòmic), també és cert que caldria avaluar si, com a ripoletencs i ciutadans que suportem la planta, n'em sortit beneficiats de tot plegat.

Com a mínim pensem-hi.

http://www.youtube.com/watch?v=mTy2zHUmKJE

Fomentar és apropar

Com si la mala casualitat m’hagués assaltat la setmana passada, u servidor va haver de pujar a Sabadell, a l’Hospital Taulí a veure a un parent que havia ingressat per fer una operació d’aquestes que en diuen corrents.
I, perquè dic “mala casualitat”; doncs perquè fa algunes setmanes parlava en un article d’aquest Hospital Comarcal que sembla que no arrenca a Ripollet, i “mala” doncs perquè m’hagués agradat no haver trepitjat el Taulí amb aquell objectiu de veure al parent estés a la camilla.
Aclariments a part, la meva ascenció a Sabadell va ser en transport públic. Bus més concretament el qual em va deixar a uns centenars de metres de la mateixa entrada de l’Hospital. Jo rai, que encara em faig valer amb les meves cames però, tota la gent gran que hi havia al meu costat remugava (i amb raó!) pel fet d’haver de traslladar-se amb penes i treballs fins l’entrada del recinte sanitari. Allà s’em va acudir el fet de poder demanar públicament que, ja que encara no podem gaudir (ben bé no se sap per quin motiu!?) del nostre Hospital Comarcal que hauria d’haver iniciat ja les obres, doncs poder fer més acceccible de manera temporal l’accés públic al Parc Taulí (quina bojeria accedir en cotxe!). Recordem que són majoritàriament gent gran la que acostuma a utilitzar aquest servei públic i la al mateix temps li costa més caminar. Ja sabem que a certa edat cal fer el doble esforç per assolir el mateix objectiu.
Seria molt demanar a qui fos qui tingués la postestat, poder fer que l’autobús que ens envia al Parc Taulí, parés com ho fan els “busos” de Sabadell just al davant mateix de la porta? Si més no seria una bona pensada!

Més disseny al carrer!

Deixo altre cop la pàgina web de disseny al carrer. El seu artísta (o artesà com molt bé deia l'Aleix Salò) l'ha renovat i juntament amb ella, n'ha creat altre de nova prou innovadora.

Feu un cop d'ull!

http://www.banksy.co.uk/

http://www.woostercollective.com/

http://www.woostercollective.com/2008/10/the_village_pet_store_and_charchoal_gril.html

Ballem un Blues per l’V-2

Un Festival amb 9 dies de durada com el del Blues de Cerdanyola amb la seva 21a edició, tant a prop de casa, amb músics de tant renom i vinguts d’arreu com Raimundo Amador, Muchachito o Eric Sardinas i amb un impresionant ventall d’activitats relacionades amb el Festival com xerrades, Jams Sessions, “Sopars and Blues”, “Aparablues”... era per no perdre-s’ho. Com a mínim per als que ens agrada la bona música i en directe, independentment de l’estil.
Ben contrariament de les noticies que m’arribaven referents a la música en directe des del nostre poble. Malauradament ben diferents.
La setmana passada rebia un e-mail a la Balconada d’una persona que em rebotava una circular del bar musical Gènesis V-2.
En aquest correu s’explicava que aquest bar, que portava un temps fent concerts en directe de grups locals cada cap de setmana, havia decidit suspendre la seva programació en directe que tenia fins a l’abril del 2009, sota amenaça de multa de 6.000€ i tancament del Local.
Vaja, que havien posat a l’home entre l’espasa i la paret. Per una iniciativa a nivell privat (perquè es clar, la sala de concerts del Casino va per llarg!) que potrenciava la cultura local, els grups de música del poble i la música en directe ara, havia de tancar.
La veritat és que com de costum, no acabo d’entendre com sota la mateixa llei avui dia, Cerdanyola deixa fer concerts a molts bars de l’estil del Genesis V-2 o inclús menys preparats acústicament i Ripollet pel conrari no.
Que passa doncs amb l’Ajuntament que no es posa d’acord ell mateix? S’omplen la boca amb Gibrelletes però avorten sota pena de multa altres iniciatives, perquè; a la vegada que a Cerdanyola s’escoltava blues, a Ripollet la Policia Local feia aturar amb nocturnitat l’unic concert en viu de Ripollet.

Idees per l’inici escolar

Ara que s’ha inciat el període escolar tornen a sorgir els problemes endèmics de circulació de vehicles a les hores punta tant d’anada com de tornada que afecten tant a l’escola, als veïns com a la circulació en general. Eus aquí doncs una proposta que a diferents Ajuntaments d’arreu del País ja s’està fent, entre ells el de Reus.
Perquè no adoptar el projecte de Bus a Peu a Ripollet? Perquè no provar-ho a nivell de prova pilot?
Consistiria en que, una escola concreta s’hi decidís a fer-ho (posem per cas el CEIP Tiana de la Riba). Es faria un estudi de la població infantil d’aquella escola per veure on caldria posar les parades de Bus a Peu que anessin millor.
En aquestes parades hi hauria uns monitor/es que a una hora determinada, s’emportaria als nens i nenes cap a l’escola tot xino-xano, havent-hi 1, 2 o fins a 3 recorreguts diferents per arribar a un mateix punt, l’escola Tiana.
Amb l’Ajuda d’educadors especialitzats, la senyalització com si d’un autobús es tractes, l’aposta de l’Ajuntament i la confiança dels pares ni hauria prou.
Quina seria la tasca dels monitors? Dinamitzar el trajecte, dur a terme la resolució dels petits conflictes que apareguessin durant el trajecte, fer tasques d’informador i sobretot: d’acompanyament als nens i nenes de la parada a l’escola.
L’objectiu final doncs seria anar teixint tot un traçat d'itineraris escolars segurs mica en mica.
Que es potència amb tot plegat? El civisme, deixar el cotxe a casa i evitar embussos, l’educació viària, la convivencia i la salut entre els més petits. En definitiva, fer poble!
Seria possible poder fer-ho a casa nostra? Potser només és qüestió de pensar-s’ho i portar-ho endavant.
I, no us imaginaria-ho pas d’on va sorgir aquesta idea; del Consell dels Infants de Reus. Van ser ells mateixos que van tenir aquesta bona pensada. Caldria escoltar-los una mica més.