El bon saber fer

El temps passa i les coses cambien. Ripollet en qüestió de cultura ha avançat molt. Si més no en l’estandart de l’espai de cultura, la Biblioteca. Qui no recorda aquelles tardes a la biblioteca antiga? Allà al c/ Calvari, en aquell pati interior i en aquella bilbioteca amb aquelles dos dones que ho portaven amb tanta vocació. Recordo tardes senceres fent treballs mentre elles, endreçaven en un arxiu de fitxes de paper tots i cadascun dels llibres de la biblioteca. Quanta dedicació i posaven! Això si; pobre de qui fes soroll! S’enfadaven d’allò més. Si senyor, aquell espai tenia un encant especial. Resguardat, petit, acollidor i molt casolà.
Ara, tenim la nova. És més gran, més ample, més llibres, més moderna, i treballen més persones i el servei és diferent. He de reconèixer que l’estil arquitectònic de la biblioteca no m’agrada gens. Entrar dins uns espècie de Bunquer no és agradable. Ara bé, la concepció canvia quan hom hi entra dins. Allà dins, s’hi respira dedicació, amor per les coses ben fetes i ganes de fer-les bé. La gent que hi treballa, majoritàriament dones, s’els nota que els hi agrada el que fan. I com es nota tot plegat? Doncs amb el tracte que et donen a l’atendre’t, la paciència que a vegades han de tenir, la innovació que li posen a la feina, i la gran quantitat de cursos, jocs, tallers, xerrades literàries, diaris, revistes, discoteca i videoteca, l’espai pels més petits...que l’únic que fan és apropar la bilbioteca a la ciutadania i ho aconsegueixen.
Han fet que la biblioteca funcionés, i agafés vida pròpia. Algú em podria dir que, van tancar la bilbioteca vella i en van fer una de nova pel creixement de població i que per tant, inevitablement, la nova hauria d’estar més plena. Si! Però també cal treballar-s’ho i això és el que elles fan.
Com a punts a millorar únicament destacaria la possiblitat de poder crear unes sales aïllades per poder fer treballs en grup com també una sala d’estudi específica en silenci, ja que veus moltes vegades grups de joves fent treballs en grup que inevitablement molesten al més estudiós.