Uns dies de descans

A la Balconada fem vacances nadalenques!

Tornem amb més força al 2009!

Salut i bona entrada!

L’home dels Nassos

Ja arriba Nadal i amb ell el porc amb sal, la gallina a la pastera i el pollí a dalt del pí.
Dites a part, fa un fred que pela! Un fred de ple hivern i mireu que acabem d’entrar-hi. Molts em diran que no però… pel fred que està fent doncs que s’animi i nevi una mica no? Que això si que Nadal de veritat. Ninots de neu, boles de neu i que coi! Que la gent es torna més simpàtica quan neva, la gent està més alegre i disfrutes més de tot. Que nevi una mica carai!
Ës nota que esten a tocar de festes ja. Primordialment pels anuncis de colònies a la televisió. Pels grans aparadors tot lluents i preciosos amb temàtica nadalenca que els botiguers de la Unió ja ens té acostumats (Ostres tu! Quin aparador la de les Flors Montcada! No m’en podia estar de comentar-ho). I també com sempre, la bona iniciativa dels botiguers amb els rasques i els premis de Nadal (un tant complicat aquest any per a mi).
Altre és la pancarta que han posat al campanar; que si bé sé que és un nen Jesus, em té intrigat el significat del símbol allà al campanar i la rectoria. Pobre noi deu passar un fred...
Que més, que més... l’escola s’acaba i començen les vacances pels més menuts i els avis s’omplen de paciència i valor per afrontar aquests dies de cura dels més petits.
I es clar, parlant dels més petits i de l’escola... Molt Pare Noël, molt arbre de nadal, molts reis i molt Tió a tort i a dret però, i l’Home dels Nassos? Que saben els xiquets qui és aquest home? Pobre homenot, cada any més oblidat per petits mitjans i grans.
Qui aconsegueixi veure’l el 31 de desembre que m’ho faci saber. Jo, també el buscaré.

Bon Nadal a tothom!

Sshhhhhh!... no despertem les conciències!

Endesa aturarà el funcionament de les tres xemeneis de Sant Adrià del Besós el proper 2010. Les tres xemeneies tant altes que vigilen el litoral barceloní des dels anys setanta, aturaran la seva producció. Són tants grans que, si no vaig errat, és una de les construccions industrials més altes de tota Europa. Tant, que des del mateix Turó de l’Home (al Montseny) en dies de bona visibilitat es veu perfectament la seva silueta.
Doncs bé, sense desviar-nos del tema, l’Ajuntament de Sant Adrià va veure que amb l’aturada de la producció a les tres xemeneies, es plantejava un nou marc i va decidir donar veu als veïns per tal que es pronunciessin sobre si, un cop aturades, es volien conservar o enderrocar. Vaja, es va fer un referèndum municipal. Si si! Aquella eina de desició que fa tanta por a alguns.
En aquest cas el 82% dels veïns van votar pel manteniment ja que van considerar que passats tants anys, havien passat a formar part de la ciutat i havien esdevingut un símbol per la ciutat.
Una altre; a l’Horta de Sant Joan (a la Terra Alta) aquest any van votar amb si el poble estava d’acord amb la creació d’un Parc Eòlic al seu terme municipal. Els veïns van votar-hi en contra. Estiguem d’acord o no, la màxima expressió s’hi va pronunciar i l’alcalde va haver d’acatar la desició.
Aquí, com sempre no n’aprenem (o no en volem apendre que també pot passar). Que no hi han qüestions cabdals que afecten al poble per poder decidir? A la llunyania veig un conflicte amb l’Ecoparc-2 i a la vora una necessitat com l’Hospital. Una planificació urbanística integral? I, un Soterrament de la C-58? Que s’hi podria fer un referèndum on s’hi pronunciés Ripollet?
Que passa doncs? És massa car? Són masses problemes? A la gent no li interessa? Les masses no acostumen a decidir bé (com deia un l’altre dia a El Periòdico)? El poble encara no té la majoria d’edat?... Doncs res, votem cada 4 anys i muts i a la gàbia.

Afegeix-te al grup

“Afegeix-te al grup” és el que molts ripolletencs no paren de fer últimament. I és que el fenòmen Facebook no para de crèixer. Entenguem-nos; el Facebook és un programa interactiu que es troba a la xarxa amb la finalitat de trobar, retrobar amistats, comunicar-te amb les actuals i crear afinitats. Un s’hi posa fotos, dades personals, envia missatges, crea grups (pàgines d’una temàtica determinada) i xafardeja... bàsicament xafardeja als demés; als amics, als no tant amics, les fotografies que hi pengen i els comentaris que s’hi fan.
Cal anar amb compte ja que si deixem que tothom entri a pàgina personal que hem creat, pot accedir a informació personal que no tothom hauria de veure. Però bé, lluny de ser un lloro paternalista tret d’un telenotícies i explicar el que ja se sap, us vull informar d’una qüestió: Ripollet hi està al màxim! Només cal buscar una mica!
Podriem passar per les pàgines que han creat els ex-alumnes de gairebé totes les escoles de Ripollet i també de l’Institut de B.U.P i E.S.O Lluís Companys (amb gairebé 300 membres, jo també vaig estudiar-hi!), només superat pel grup “Ripollet” a seques amb 350 membres.
Molta gràcia m’ha fet veure grups de bars, restaurants i pubs d'arreu de Ripollet. Alguns amb reivindicacions i tot! (La Papa, el Pink Panter, el Caliu, El J.J...)
Les entitats no se n’escapen com la diada de Sant Antoni Abad 2009, el Carnaval de Ripollet o el Cros Vila de Ripollet, el Futbol Sala, el Handball, els Diables o el grup “ Ex Ràdio Ripollet, Ripollet Ràdio”.
Ara, el que més gràcia em va fer va ser el el grup “ parque de los Pijos” amb 286 persones adherides. I, és que és veritat! Aquest parc ha creat escola en totes les fornades del poble!
Soc del parer que aquesta eina ha servit i serveix per conectar gent que feina temps que no veies, per comunicar-te amb gent del dia a dia, per crear complicitats, un espai més per fer poble i també, no ho dubteu per perdre el temps, molt de temps...

Crec recordar...

Corrien els moguts anys 80 quan L’Ovidi Montllor va visitar Ripollet. Crec recordar que ha estat l’única vegada que el cantautor i personatge polifacètic va visitar la nostra vila. Un gran gran orgull la seva presència i una gran pèrdua la seva desaparició.
Crec recordar també que va venir a donar nom a la que fins abans de la visita era simplement la plaça del mercat. D’ençà la seva petja per Ripollet, passà a dir-se la Plaça Pere IV (pseudònim de l’ecriptor sabadellenc Joan Oliver) i fins fa 4 dies tots ho recordavem quan veiem aquella placa malgirvada, apedaçada, mig trencada i pintada que hi havia a la dita plaça, allà en un raconet.
Fou un 23 de juny, vigília de Sant Joan de finals dels 80, quan crec recordar que l’Ovidi vingué a petició d’unes d’entitats que formaren part de “La Flama del Canigó”. Allà feu el seu espectacle, arribà la flama a Ripollet i es va batejar la plaça amb el nom de Plaça Pere IV.
Ara la plaça té un altre aspecte. L’han renovat amb aquell art que jo en dic; l’art del ferro rovellat. Tot molt bonic, tot molt bé, però Ai Las!, la placa ja no hi és i amb la seva desaparició també el seu nom i tot el sentit que hi tenia.
I, no és que demani la que ja hi havia... ostres, m’agradaria que s’en poses una de nova. Una que posi ben gran el nom de la plaça, que la identifiqui com a tal, que la dignifiqui a ella, a l’escriptor, a l’Ovidi i a aquella gent que va fer possible que es digués Plaça Pere IV. Una mica d’història local no creieu? O es que n’acabarem dient la Plaça Rovellada?
Creieu que agú de fora podrà trobar aquest indret quan es faci algun acte? Perquè, d’actes en aquest espai s’en fan i molts!
A que esperem doncs a retolar-la? Si no dignifiquem aquesta plaça i el nom de Pere IV, d’aquí poc a Ripollet ja ningú “creurà recordar”.