La qüestió de sempre

D’ençà que van construir l’autopista per allà fa molts anys, Ripollet vulgui o no hi ha està lligat. Ens passa pel mig i parteix un barri amb la resta de la vila.
La setmana passada llegiem que les obres per inciar el carril VAO, el d’alta ocupació ja estan en marxa i que ben bé ens trigarà 3 anys a estar enllestit.
S’accepta que aquest tram, és el més congestionat i el més utilitzat en quant a cotxes de tot Catalunya. Per això, la proposta d’eixamplar l’autopista des de Ripollet fins a la Capital.
Com sempre, la rodalia acaba revent el que la capital demana. Tot i això, crec que aquesta vegada en podrem treure profit i és que poder arribar a Barcelona amb autobús de manera més rápida i eficient que actualment pot ser altament positiu.
Ara bé, s’em creen nous dubtes. No era a Barcelona i municipis del voltant les que estan fent actuacions per treure els viaductes elevats dels seus carrers? Per antiestètics i per retrògrads? Doncs no ho se... però a la maqueta que sortia a la Revista la setmana passada jo en veia un de viaducte. És aquesta la gran solució? Fins quan? Fins d’aquí 30 anys que entre tots diguem: ostres això s’ha de modificar i per exemple.... fer-ho passar per sota. Pequè es clar.. caldrà dignificar el barri!
I jo em pregunto... i el nostre barri? El del Pont Vell? No cal dignificar-lo? On entra el soterrament en aquesta obra faraónica?
O, es que ens haurem de plantejar formar part de barcelona perquè ens facin cas?

La segona promoció

La vivenda és un problema. Un problema, una necessitat i un dret. Per més que s’estigui en crisi, la gent continua tenint la necessitat de viure sota un sostre, els joves d’enmancipar-se i els pares de tornar a la vida tranquila de parella.
L’administració tal i com s’entèn a l’estat del benestar, ha de vetllar, intervenir i incentivar politíques per tal de facilitar l’accés a aquest dret. I així ho està fent, fa temps amb la primera promoció de HPO i ara amb la segona promoció.
Alguna cosa però no acaba de funcionar i és que el poble en va ple. Com pot ser que a la 1a promoció i haguessin bufetades per agafar un pis i ara, a la 2a promoció en prou feines s’arriba a una quarta part dels inscrits?
A més a més, la gent que els hi va tocar un pis a la 1a promoció explica la seva experiència i no sempre és positiva. Només cal entrar al blog que han fet unes quantes persones per posar la seva problemàtica en comú.
Això, sumat a que ara, la demanda de pisos de protecció oficial a Riollet ha baixat, hauria de fer reflexionar als qui gestionen tot plegat.
Tot és producte de la crisi com resava l’IMPSOL? Ben segur que ha influit. El que també és cert és que hi han problemes amb els pisos de la 1a promoció i aquí si que la crisi no i té res a veure. Alguna cosa passa doncs i caldria analitzar-la. O, és que els governants faran com sempre... amagar el cap sota l’ala i mira... qui dia passa any empeny?

Soc agnòstic, pregunta’m el perquè!

Així, amb aquesta frase però canviant el mot “agnòstic” pel mot “cristià” resaven unes pancartes portades per una cinquantena de persones en manifestació alegre aquest dissabte a la tarda per tota la vil·la.
Sortia jo de casa i m’els vaig trobar de cara. Gent que venien d’una associació del c/ Maragall, cristiana i que fent ús de la seva llibertat d’expressió sortia al carrer a cantar, cridar i resar els seus pensaments acompanyats fins i tot d’una guitarra.
Val a dir que em vaig quedar molt sorprès. No és gaire normal trobar-te a Ripollet amb aquest tipus de manifestacions. Vaja... sortir de casa i escoltar a crits: CRISTO, CRISTO!!... com que acollona una mica.
Escric sobre això perquè em va captar l’atenció. Tant que, al passar la marxa pel meu costat una dona s’em va apropar i em va dir: “Dios te ama” i és clar, per dins vaig pensar: Ostres quina por!
Estem en un moment que sembla que toca exterioritzar les creences religioses, aferrar-se a elles, tornar a posar la religió al carrer, als espais públics i a la vida diaria. Si no és per mitjà de campanyes als busos, és penjant-se un cartell fet a mà on digui : “soc cristià pregunta’m perquè”
I això, com a agnòstic no ho acabo d’entendre. No perquè sigui la cristiana, no m’agradaria trobar-me cap altre religió fent el mateix. Soc de l’humil parer que la religió es personal, lliure i variada però sobretot personal. És una opció de cadascú, un acte de fe que cadascú ha d’explorar i practicar però com a opció personal de cada individu.
Mmmmm... tot i que diuen que el futbol també és una religió (o l’opi del poble) i d’això,anem ben plens els diumenges...