Coses que no acabo d’entendre (article de la setmana del 28 de gener al 3 de febrer)

Resultava curiós la imatge del diumenge a la rambla. A escassos 100 metres de distància, uns celebraven amb to de festivitat el seu aniversari privat però de cara al públic, regalant creuers, oferint inflables per la canalla i donant un suposat to de festivitat i d'altra banda els músics del poble engegaven una diada de protesta fent’ho amb el millor que saben fer: música. El motiu, doncs els hi volen pujar un 100% la quota per assajar als bucs municipals.
Amb l’esdeveniment dels 30 anys d’aquesta empresa privada però, hi vaig trobar coses que no m’acabaven de quadrar. Per exemple, el fet d’haver vist anunciat aquest aniversari en una pancarta al mig de la rambla o anunciat a mode de notícia de redacció al www.ripollet.cat, el web de l’Ajuntament.
Era lícit doncs que una empresa privada pogués penjar una pancarta de bat a bat de la rambla promocionant el seu producte? Si algú em contestés que si, de suposat que estaria d’acord a que les demés empreses privades del poble o poguessin fer emplenant tot l’espai disponible.
L’altre dels perquès és amb quina finalitat és va cobrir l'esdeveniment des d’un mitjà públic? Perquè s'ha disfressat el fet real (que no és altre que l’aniversari d'una inmobiliària) amb trets d'entitat culturali infantil, amb consumicions gratuïtes, pallassos, creuers, gresca i xerinola? Per tal de poder-ho cubrir a nivell periodístic? És lícit doncs que els mitjans públics locals com ara el www.ripollet.cat, donin una àmplia cobertura a l'esdeveniment, anunciant-lo amb la inclusió de la imatge de la pancarta i després fent una crònica amb fotografia del dia i tot?
Seria lícit que un mitjà públic fes mala premsa d'un negoci privat de Ripollet? Ja us dic que no. Doncs a l'inrevés, per afavorir-lo tampoc. Són dos pilars ben diferents, el públic i el privat. Si no s'intenten evitar aquest tipus de complicitats, és fàcil que s'en desprenguin idees errònies, que la gent tregui conclusions,que les males llengues parlin...
Personalment m'hes indiferent que els negocis celebrin aniversaris i que ho facin com vulguin ara bé, allò que paguem entre tots, que sigui pel benefici de tots.

Coses que passen a Ripollet (i als seus mitjans de comunicació)

Us imagineu un mitjà públic com ara TV3, Catalunya Ràdio, TV1 o un mitjà local com el web www.ripollet.cat parles malament d'una empresa privada. MMMM... posem per cas una empresa de pollastres a l'Ast, una botiga de roba, un bar... Que passaria? Doncs que els implicats dels negocis s'emprenyarien oi? I, si la pregunta fos a l'inrevés? i Si un mitjà públic donés cobertura mediàtica a una empresa en pro d'aquesta? estaria bé? Qui s'hauria d'emprenyar? Jo no m'emprenyo, unicament constato el que és, perquè els fets són els fets.

Més "art"

Tornant al tema de la setmana passada, aquell de l'art al carrer, doncs l'altre dia vaig trobar per Ripollet una altre mostra d'aquest art. Potser aquest és més matusser però, reflexa la idea del dibuix amb plantilla, artístic, diferent i amb missatge. L'autor? Qui ho sap! Els destinataris? tots els vianants.

Un adjunto la imatge (i ja em perdonareu per la qualitat)!

Devoció a un sant equivocat (article de la setmana del 21 al 27 de gener)

Aquest diumenge ja està marcat amb rotulador ben gran a tots els calendaris de les cases de Ripollet. Aquest diumenge toquen els “Burrus” com molta gent en diu coloquialment. Si! Sant Antoni Abat ja podria estar content de tot el que si monta en nom seu, més fins i tot que al nostre propi patró que el pobre, passa desapercebut entre tanta festa nadalenca.
I doncs: S’adelanta el partit del Ripo (el Ripollet de Futbol) de diumenge a dissabte per por a que les graderies quedin buides a causa de la desfilada de cavalls (I a sobre amb victoria local), els cavalls realitzen un dels recorreguts més grans que mai s’ha fet a Ripollet en una festa local; ni els reis, ni carnestoltes..., Una gentada surt al carrer a celebrar aquesta diada, el temps acompanya amb anticicló i bones temperatures, hi ha una gran afluència de participants amb els seu bestiar corresponent, la policia local fa una gran tasca pedagògica i informativa a l’hora de treure els cotxes dels carrers del circuit , la impressió de veure que grans són els carrers sense els automòbils i amb els cavalls passant per mig com grans eren els comentaris del locutor de la plaça vella: en va deixar anar alguna de molt bona i, que bé que coneixia a tots els participants.
He trobat a faltar però, més traginers que altres anys. Carros plens fins a besar, grans i llargs: Quina destresa per entomar les corves!
En definitiva, m’agrada molt perquè és una festa molt simple en arrel però molt viscuda, molt maca, molt nostrada. De totes les festes que se celebren al poble, aquesta és de les més antigues: Que si l’estandart està fet amb fil d’or i brodat amb seda, que si els banderer és hom reconegut del poble i persona amb gran estima al món de cavall, que si les famílies de tota la vida del poble surten a desfilar... És bo de preservar-ho en un poble que gairebé ja no ens en queda res d’això. Preservar costums, adaptar-les però sobretot, fer que no es perdin i això en bona part, és el que fa any rere any la Comissió Organitzadora de la Festa de Sant Antoni Abat.

Diumenge d'anticicló al temps i de cavalls a Ripollet! (reflexions)

Ja i tornem! Diumenge i s'acaba el cap de setmana. Demà a treballar com tothom.
Ahir tarda però, em va fer gràcia una situació amb la que em vaig trobar i és que seguint amb el fil de l'article d'aquesta setmana vaig veure impres a un carrer del poble, fet amb plantilla un altre dibuix d'aquests que comentava. Sembla que l'art al carrer no té aturador. En dies posteriors us en posaré una fotografia perquè en veieu l'exemple. Evidentment no té l'habilitat ni el disseny de les fotografies que us mostro (ja que són dibuixos extrets de llibres especialitzats) però arriba a ser una aproximació prou feafent.

D'altra banda, quina corrua de cavalls, carruatges, barrets arrodonits, ponis i demés familiars han desfilat pel poble. Segur que l'artile de la setmana que bé va d'això i intentant no quedant-me en lo superficial sinó escriure els petits detalls que he observat de la diada d'avui.

Ens lleguim divendres a la revista!

Sempre? (article de la setmana del 14 al 20 de gener)

Com es nota que cada vegada més, Ripollet es submergeix en aquesta gran metròpoli al voltant de Barcelona, la gran Barcelona. Si us i fixeu tot va arribant. Primer va arribar la gent de la capital, els embussos de la capital, els coloms de la capital (des de quan hem tingut coloms que no tinguessin pintades les ales a Ripollet?) i ara la seva moda.
De ben segur que passejant pel poble haureu vist més d’un cop, tot de guixades a les parets. Doncs bé, no parlo dels graffits ben fets, ni de “tacs” com solen anomenar-se les firmes (o guixots com anomenem altres) que s’imprimeixen a la paret sinó d’una moda que sota el meu punt de vista és força original: l’art al carrer.
És un art que passa per la transformació de l’entorn, per la irreverència, és novedós, enginyós i aprofita els elements de la ciutat per fer-hi art. A Ripollet tenim 2 exemples ben clars que ja he pogut observar. Un va ser fa força temps en una senyal de tràfic. Algú havia enganxat curosament un cap del CHE al cap de la figura de la senyal de pas de peatons. Quedava clavat!
L’altre amb la que m’he trobat ultimanent és el cap també però d’un noia, a certs passos de peatons amb la paraula “sempre” (recordo que la revista a la secció de fotografia ja ho va mencionar fa temps).
Desconec que vol dir i quin significat té però ho enmarco en aquesta nova onada d’art. Alguns pensaran que només són guixades que enbruten el mobiliari i no puc estar-ne més d’acord; ara bé, la originalitat que li donen a l’espai i la frescura amb que resalten els dibuixos deixa a un servidor esmaperdut.
Exemples gràfics? Evidentment no us els puc donar en aquestes ratlles ara bé, trobareu fotografies del que us estic explicant al blog de la Balconada. Visiteu-lo i comenteu que us han semblat.

Estampes de nadal (article de la setmana del 7 al 13 de gener)

El mossèn tocava les campanes el 26 de desembre dia de Sant Esteve patró gran del poble; els locutoris que al llarg d’aquestes festes sempre han romangut oberts tant el dia de nadal com el dia 1 de gener; l’intensa gama d’olors a marisc arreu per on passessis caminant; el típic Nadal a Tres Bandes a TV3; gent amb tot tipus de regals pel carrer amunt i avall; homes i dones amb cadires amunt i avall per encabir a tota la família el sopar de nadal; xurros el dia 1 al matí per amainar la resaca, galtes vermelles de tants petons tal i com deia en Mc Fly amb la vinyeta de la setmana passada; els mítics pessebres al Centre Cultural i a l’aparador de cals Gorina; aquell home tant llarg i tant mític cantant “Tió Tió caga Tió” al costat d’un tronc la mar de gran; la gentada per veure la cavalcada; caramels que llençen els reis; caramels que reben els reis d’un públic entregat però que no té molt clar qui dóna i qui rep; els escombriaires currantes netejant el carrer el 6 de gener al matí; les novedoses llums de baix consum que enlluernen els carrers; les cutres llums de baix consum que enlluernen els balcons, els lladregots de color vermell que pengen de les finestres; regals que no agraden penjats al eBay i per internet; els embolcalls dels regals als containers, la gent que no Reciclina, gent que si; la roba de diumenge fora de l’armari i el fred que no amaina…