Va per tu

Hi ha persones que passen per la vida fent molta feina i amb una total discreció. N’hi ha que han fet ben poques coses, però no paren de ventar-se’n. Són els llepes, els arribistes. Sovint els trobareu ocupant ben ufanosos càrrecs de responsabilitat. No és el cas del personatge al què avui vull dedicar aquesta secció: l’Antoni Espuny, malauradament traspassat recentment massa aviat. El Toni era d’aquelles persones discretes, que feia molta feina, però no per a mostrar-la a ningú, sinó per responsabilitat. Treballador infatigable i també meticulós i volent estar ben informat de tot allò que tocava. Amant de la lectura i els viatges. Amic dels seus amics, interessat sempre per allò que passava als altres, abans que el que li passava a ell mateix. El que avui vull destacar és tota aquella feina que ha fet per millorar el nostre poble. De jove va participar en la recuperació dels esplais i de la memòria històrica local. Ja més gran es va implicar profundament en els moviments socials de Ripollet, especialment els del món de l’ensenyament. A ell, i d’altres, els devem la creació de la Coordinadora de l’Ensenyament Públic, estament cabdal per a aconseguir equipaments com l’Institut de Can Mas, fruit d’una llarga lluita popular, que el Toni, amb altres persones, va encapçalar. Sense ell ara no gaudiríem d’aquest institut i la situació de l’ensenyament secundari obligatori a la nostra Vila s’hauria complicat d’allò més durant anys. Mai va demanar reconeixement per la feina feta, però se’l mereix. Sense ell no hauria estat possible, malgrat que hi va haver moltes persones que van empènyer, sense les quals no s’hagués aconseguit, ell va ser dels que ho van encapçalar, hi van posar la cara, i moltes hores del seu temps lliure.

Com era Carnaval o Carnestoltes?

Doncs com a vostés els hi agradi. Originàriament als Països Catalans el Terme Carnestoltes és l’utilitzat i no vol dir res més que “Carnes Tollitas” en llatí, és a dir: poder menjar carn abans de quaresma. Carnaval vé de l’italià carnavale i antigament carnelevare, és a dir abstenir-se de carn.
Això pel gran gruix del poble ja ha passat a millor vida i ara afrontem el Carnestoltes com una festa popular, una festa de cohesió social, de dinamització del poble i on, per un dia, tothom deixa la vergonya a casa i transgredeix el més elemental de les normes.
Aquí a Ripollet no llençem tomàquets com a Vilanova o pengem un ruc com a Solsona però tenim una bona colla de gent que surt a la rua faci fred o faci calor. Unes comparses d’allò més originals que fan del Carnestoltes a Ripollet, una festa tant guarnida com el Sant Antoni Abat o els Reis, i pel que sembla, fins i tot aquest any n’hi haurà més gent que desfilarà i amb més comparses.
Sembla ser que els premis econòmics es repartiran entre tots els participats i també a sortejar fins 8 equips de música. Això és una bona iniciativa, ja que ajudes a tothom de la mateixa manera i també t’evites aquells petits malentesos a l’hora de donar premis.
I escolteu tu!, si després de tot plegat encara teniu més ganes de xerinola, tenim el ball de festa i cap a la mitjanit l’inici de la marxa jove pels més marxosos.
I, ja sabeu.. després de Carnaval... 40 dies de bondat.

Un barri en moviment

M’arriba a les mans la nova revista “C+ Ripollet Notíces” editada per l’Ajuntament i que té per objectiu divulgar el Projecte d’Intervenció Integral al Barri de Can Mas. Me la fullejo.
Trobo força bé el que s’hi diu i les actuacions que s’hi volen fer. Un Centre Cívic al parc Primer de Maig, la transformació del carrer Sant Jaume, accecibilitat al barri, renovació del Parc Rizal i Primer de Maig. Són aquestes obres que ja calia fer. Benvinguts són aquests diners de la Generalitat que, sembla que per una vegada veiem els nostres impostos transformats amb accions tangibles.
Caldrà fer-ho bé. Fer-ho amb el barri i sobretot mantenir-ho. No val a badar, fer obres faraòniques i després tornar a deixar al barri de la mà de Déu. El canvi urbanístic ha d’anar de la mà del social, del cultural... cal mimar el barri.
La qüestió bilingüe de la revista C+ però, no l’acabo d’entendre. No saben català els nostres veïns de Can Mas? Creiem que no són prou espavilats per saber català i els hi diem... tranquils, aquests només tenen capacitat per saber una llengua?. És que no es llegueix la Revista de Ripollet a Can Mas? Crec que si i ho se de bona tinta. Normalitzem-ho home!
Passejo amb la família els diumenges a la tarda i percebo dos tipus de rambles. La rambla a l’alçada del Centre Cultural res té a veure amb la rambla de Can Mas. Allà baix, veus nens ocupant l’asfant; jugant, corrent, amagant-se, amb bicicleta, molta més gent passejant i fent-la petar... la gent allà baix necessita baixar més al carrer i se’l fa seu. Això és macu però també és un indicador de com respira el barri. Cal potser més activitat de carrer tant per menuts com per adults. No seria bo potenciar més encara el teatre al carrer, un espectacle infantil, concerts de tarda... més activitats culturals. Canvi cultural acompanyat de canvi social, canvi de fisonomia física... canvi i sobretot mantenir en un futur aquest canvi.

Pagant Sant Pere canta!

El blau torna a estar de moda aquesta primavera que entra i ara l’Ajuntament en vol pintar els carrers del centre. Els hi sembla que el ciment quedarà més bufó.
A mi la sola ideia de col·locar zones blaves a Ripollet em posa la “Gallina de piel” com deia aquell entrenador. I, no és pas una idea nova; aquest tema ja el va plantejar l’any 2000 un antic membre del PSC en aquella època instal·lat a la regidoria de Comerç.
Ben segur que els promotors deuen esgrimir frases com: “És que són l’únic poble del Vallès que no té zones blaves”, “és que ajudarà a descongestionar l’aparcament”, “és que el problema de l’aparcament és endèmic a Ripollet”, “ajudarà al comerç local”...
I jo i estic d’acord. Ajudarà. Però, a canvi de que? De pagar. És una espècie de: “Tu paga! després aparca i no tindras cap problema, entesos?”
És evident que a Ripollet existeix el problema de la mobilitat i l’aparcament, però el centre era una zona d’alt nivell de complicació respecte al parking? Crec que hi han zones molt més compicades: Pont Vell o Can Mas per exemple. Trobar lloc al centre és de dificultat mitjana; trobar-lo a Can Mas... impossible.
Em pregunto doncs, a qui soluciona aquesta zona blava? Als veïns o a la gent que ve al centre a comprar i marxa? Em prgunto on deixaran els veïns del centre el seu cotxe? Hauran de pagar cada dia per deixar-lo? No és això un greuge comparatiu?
El fet de tenir un parking al centre del poble és una oportunitat molt interessant que actualment no acaba de quallar. Per què? No s’en poden fer més de parkings soterrats? Al Carrer Maragall? No es podria fer un control més exhaustiu dels cotxes que s’hi passen mesos i mesos ocupant espai de parking? I els cotxes que es posen en venda; no és això una pràctica no permesa? Perquè no s’hi actua més en aquest sentit? On aniran a parar els diners que es recaudin? La gent vol aquesta solució?