dimarts, 24 de febrer de 2009

Va per tu



Hi ha persones que passen per la vida fent molta feina i amb una total discreció. N’hi ha que han fet ben poques coses, però no paren de ventar-se’n. Són els llepes, els arribistes. Sovint els trobareu ocupant ben ufanosos càrrecs de responsabilitat. No és el cas del personatge al què avui vull dedicar aquesta secció: l’Antoni Espuny, malauradament traspassat recentment massa aviat. El Toni era d’aquelles persones discretes, que feia molta feina, però no per a mostrar-la a ningú, sinó per responsabilitat. Treballador infatigable i també meticulós i volent estar ben informat de tot allò que tocava. Amant de la lectura i els viatges. Amic dels seus amics, interessat sempre per allò que passava als altres, abans que el que li passava a ell mateix. El que avui vull destacar és tota aquella feina que ha fet per millorar el nostre poble. De jove va participar en la recuperació dels esplais i de la memòria històrica local. Ja més gran es va implicar profundament en els moviments socials de Ripollet, especialment els del món de l’ensenyament. A ell, i d’altres, els devem la creació de la Coordinadora de l’Ensenyament Públic, estament cabdal per a aconseguir equipaments com l’Institut de Can Mas, fruit d’una llarga lluita popular, que el Toni, amb altres persones, va encapçalar. Sense ell ara no gaudiríem d’aquest institut i la situació de l’ensenyament secundari obligatori a la nostra Vila s’hauria complicat d’allò més durant anys. Mai va demanar reconeixement per la feina feta, però se’l mereix. Sense ell no hauria estat possible, malgrat que hi va haver moltes persones que van empènyer, sense les quals no s’hagués aconseguit, ell va ser dels que ho van encapçalar, hi van posar la cara, i moltes hores del seu temps lliure.

Cap comentari: