De números i conclusions... (article de la setmana del 25 de febrer al 2 de març)

Segons l'IDESCAT, l'institut d'Estadística de Catalunya i amb dades de l'any 2001 (una mica antigues, per cert) Ripollet comptava amb una densitat de població de 8233,9 habitants per Km2 en un espai de 4,3 km2. Deduim doncs que la densitat era altament alta.
Trobem també com a dada important que el gran increment de població que va notar Ripollet fore entre el 1960 i el 1970 amb gairebé un augment de 21.000 persones. Desllentortolligat doncs el mite aquell que diu "que la nova inmigració ens està envaint". Rellevant també la dada que aquest gran gruix de població va venir sobretot d'Andalusia amb més de 6000 persones, d'Extremadura amb 1500 i d'Aragó amb 500 persones. La que menys, Canàries.
D'aturats l'any 2007 n'hi van haver unes 1639 persones.
En quant a equipaments culturals ens surt l'any 2001 en 0 arxius municipals o col·leccions pròpies municipals, 0 en sales de cinema i 1 teatre.
A nivell esportiu però ja ens trobem amb més bona salut: 18 pistes poliesportives, 10 de tennis i 23 espais esportius.
Respecte a l'habitatge veiem que al 2001, la vila comptava amb uns 10613 habitatges censats dels quals 2325 estaven buits, lliures, vacants, per ocupar, sense ofici ni benefici...
L'útima dada em resulta xocant. A Ripollet no parem de fer pisos i pisos (bé, ara com que ja no tenim terreny, el que fem és intentar desmontar el casc antic) i resulta que dels que ja s'han fet, una bona part estan buits. Quin sentit té tot això? Que estem bojos? Algú m'ho pot explicar? No seria més coherent inventar quelcom per ser més racional en aquesta qüestió?
On anirem a parar...

Fets i no paraules!

Juan Parralejo, març de 2001: “l’Ecoparc-2 ni es veurà des del nucli urbà”
Ferran Tornel, maig de 2001: “l’Ecoparc-2 contribuirà a facilitar la recollida selectiva d’origen als mateixos inmobles”.
Juan Parralejo, març de 2001: “Cal donar un vot de confiança a un projecte que està destinat a millorar la nostra qualitat de vida”.
Govern de Ripollet, juliol de 2001: “l’Ecoparc-2 no generarà pudors...”.
José Ignacio Cuervo (president de l’EMMA) octubre de 2001: “...l’equipament no causarà cap problema al veïnat...”.
Plataforma Vallès Net, al 2001: “Els camions passaran per davant de casa”.
Josep Gabarra, regidor de CiU, octubre de 2001: “no estem d’Acord amb la seva ubicació ni dimensions...”.
Convergencia Democrática de Catalunya: novembre de 2001 “... Ens mostrem a favor de l’Ecoparc-2...”.
Josep Gabarra: novembre de 2001: “... el que és trist és que la gent encara assocïi Ecoparc-2 amb xemeneia...”.
Juan Parralejo: desembre de 2001: “Ripollet no té capacitat legal d’intervenir el la planta...”, “... Però tenim la clau...”.
Antonio Mateo: desembre de 2001: “...La Plataforma Vallès Net no ha donat solucions alternatives a la construcció de l’Ecoparc-2...”.
Antonio Mateo: desembre de 2001 ”...Ripollet no ha d’assaventar-se que té una planta de tractament d’escombraries...”.
Juan Parralejo: “... El protocol de l’Ecoparc-2 s’ha signat sabent que és el millor per Ripollet...”.
Jordi Renom (gerent de l’agència metropolitana de Residus), gener de 2002: “...El rebuig que generi l’Ecoparc-2 no aniran a cap població al voltant de Ripollet...”.

Una plaça que olora a teatre! (article de la setmana del 11 al 17 de febrer)

L’altre dia vaig veure pel carrer a l’Àlex Casanoves, l’actor, el presentador de televisió, l’artista català. Fa temps vaig veure en Pep Cruz, en Rubianes i un fotimer d’artistes que la memòria ja no em deixa recordar. I tots aquests els vaig veure pels vols del Teatre Auditori, pels vols de la Plaça 11 de Setembre.
De ben segur també, que he anat veient altres artistes igual o millors de dansa, teatre o qualsevol art escènica que no són famosos però que ho fan tant bé com els anteriors esmentats.
No és una casualitat veure’ls passejar per Ripollet, pendre un cafè o petar la xerrada a la Plaça. Té un perquè molt clar: l’Associació d’espectadors del Teatre del Mercat Vell. La gent que tira endavant el projecte d’aquesta petita illa de cultura al centre de la vila. Tota aquesta gent, és la que ens porta aquests artistes, els que conjuntament amb l’administració pública coordina els espectacles infantils, de les entitats, la programació pròpiament dita de l’Associació...
Vaja, que el teatre treu fum. Un espai ben cèntric, ben situat al mapa, portat per una entitat coneixedora de les arts escèniques i facilitadora de cultura als ciutadans de Ripollet. I, a més a més amb presència a una munió d’establiments comercials que hi donen suport. Tot una gran xarxa social.
Reconec el fet que tampoc soc gran asidua al teatre, ni municipal ni comptal però que hi he anat; que i aniré i que hi donaré suport en la mesura que pugui.
Per exemple, aquest divendres no s’hi farà un passi dels millors episòdis dels Simpsons en una sessió de 7 hores? Convinar activitats d’aquest estil fetes per associacions amb la dansa contemporània per exemple, fa d’aquest espai un veritable tresor a conservar!

Ripollet, un mar d'olors! (article de la setmana del 4 al 10 de febrer)

Perquè Ripollet fa pudor? Algú m’ho podria dir? A si, que ja escolto algú del govern que comenta que són molesties olfactives de caràcter intermitent, ocasionals i esporàdiques. Es clar, i els veïns del poble som uns brètols que tenim l’olfacte atrofiat, fumem molt, tenim mocs i no olorem bé.
A no! Que tot això és un montatge politico-periodístic de la PVN, la Plataforma Vallès Net per enderrocar l’actual govern municipal i posar-ne suposadament un altre.(quines vajanades!)
Uns i altres, uns i altres, però Ripollet continua fent pudor. PUDOR! I qui digui lo contrari menteix (que vol dir que diu mentires).
Dilluns nit per exemple, feia una pudor a brossa el poble que era inaguantable. Perquè hem d’aguantar això? Que no paguem els mateixos impostos que altres ciutadans d’altres llocs? Perquè tenim la sort d’anar altenant la pudor a lípids i la pudor a brossa? És aquest el refotut futur que ens ha tocat viure? No hi ha manera de canviar-ho?
I, el que m’empipa més de tot, és que els que tenen la clau com molt bé van dir un dia, els qui poden solucionar quelcom diuen que són olors esporàdiques. Quina Barra!
Que n’hem tret de tot plegat a part de no poder obrir les finestres? Ah! Unes contraprestacions econòmiques en forma de campanya Reciclina entre d’altres. I jo em pregunto... si l’Ecoparc-2 no va tant bé, no recicla com ha de reciclar i no té els resultats esperats; perquè ens empenyen a recliclar si després tota la feinada acabarà en res?
Ai Las! Em mudaré a Santa Perpètua, com a mínim l’olor vindrà dels Donuts!

Coses que no acabo d’entendre (article de la setmana del 28 de gener al 3 de febrer)

Resultava curiós la imatge del diumenge a la rambla. A escassos 100 metres de distància, uns celebraven amb to de festivitat el seu aniversari privat però de cara al públic, regalant creuers, oferint inflables per la canalla i donant un suposat to de festivitat i d'altra banda els músics del poble engegaven una diada de protesta fent’ho amb el millor que saben fer: música. El motiu, doncs els hi volen pujar un 100% la quota per assajar als bucs municipals.
Amb l’esdeveniment dels 30 anys d’aquesta empresa privada però, hi vaig trobar coses que no m’acabaven de quadrar. Per exemple, el fet d’haver vist anunciat aquest aniversari en una pancarta al mig de la rambla o anunciat a mode de notícia de redacció al www.ripollet.cat, el web de l’Ajuntament.
Era lícit doncs que una empresa privada pogués penjar una pancarta de bat a bat de la rambla promocionant el seu producte? Si algú em contestés que si, de suposat que estaria d’acord a que les demés empreses privades del poble o poguessin fer emplenant tot l’espai disponible.
L’altre dels perquès és amb quina finalitat és va cobrir l'esdeveniment des d’un mitjà públic? Perquè s'ha disfressat el fet real (que no és altre que l’aniversari d'una inmobiliària) amb trets d'entitat culturali infantil, amb consumicions gratuïtes, pallassos, creuers, gresca i xerinola? Per tal de poder-ho cubrir a nivell periodístic? És lícit doncs que els mitjans públics locals com ara el www.ripollet.cat, donin una àmplia cobertura a l'esdeveniment, anunciant-lo amb la inclusió de la imatge de la pancarta i després fent una crònica amb fotografia del dia i tot?
Seria lícit que un mitjà públic fes mala premsa d'un negoci privat de Ripollet? Ja us dic que no. Doncs a l'inrevés, per afavorir-lo tampoc. Són dos pilars ben diferents, el públic i el privat. Si no s'intenten evitar aquest tipus de complicitats, és fàcil que s'en desprenguin idees errònies, que la gent tregui conclusions,que les males llengues parlin...
Personalment m'hes indiferent que els negocis celebrin aniversaris i que ho facin com vulguin ara bé, allò que paguem entre tots, que sigui pel benefici de tots.

Coses que passen a Ripollet (i als seus mitjans de comunicació)

Us imagineu un mitjà públic com ara TV3, Catalunya Ràdio, TV1 o un mitjà local com el web www.ripollet.cat parles malament d'una empresa privada. MMMM... posem per cas una empresa de pollastres a l'Ast, una botiga de roba, un bar... Que passaria? Doncs que els implicats dels negocis s'emprenyarien oi? I, si la pregunta fos a l'inrevés? i Si un mitjà públic donés cobertura mediàtica a una empresa en pro d'aquesta? estaria bé? Qui s'hauria d'emprenyar? Jo no m'emprenyo, unicament constato el que és, perquè els fets són els fets.

Més "art"

Tornant al tema de la setmana passada, aquell de l'art al carrer, doncs l'altre dia vaig trobar per Ripollet una altre mostra d'aquest art. Potser aquest és més matusser però, reflexa la idea del dibuix amb plantilla, artístic, diferent i amb missatge. L'autor? Qui ho sap! Els destinataris? tots els vianants.

Un adjunto la imatge (i ja em perdonareu per la qualitat)!

Devoció a un sant equivocat (article de la setmana del 21 al 27 de gener)

Aquest diumenge ja està marcat amb rotulador ben gran a tots els calendaris de les cases de Ripollet. Aquest diumenge toquen els “Burrus” com molta gent en diu coloquialment. Si! Sant Antoni Abat ja podria estar content de tot el que si monta en nom seu, més fins i tot que al nostre propi patró que el pobre, passa desapercebut entre tanta festa nadalenca.
I doncs: S’adelanta el partit del Ripo (el Ripollet de Futbol) de diumenge a dissabte per por a que les graderies quedin buides a causa de la desfilada de cavalls (I a sobre amb victoria local), els cavalls realitzen un dels recorreguts més grans que mai s’ha fet a Ripollet en una festa local; ni els reis, ni carnestoltes..., Una gentada surt al carrer a celebrar aquesta diada, el temps acompanya amb anticicló i bones temperatures, hi ha una gran afluència de participants amb els seu bestiar corresponent, la policia local fa una gran tasca pedagògica i informativa a l’hora de treure els cotxes dels carrers del circuit , la impressió de veure que grans són els carrers sense els automòbils i amb els cavalls passant per mig com grans eren els comentaris del locutor de la plaça vella: en va deixar anar alguna de molt bona i, que bé que coneixia a tots els participants.
He trobat a faltar però, més traginers que altres anys. Carros plens fins a besar, grans i llargs: Quina destresa per entomar les corves!
En definitiva, m’agrada molt perquè és una festa molt simple en arrel però molt viscuda, molt maca, molt nostrada. De totes les festes que se celebren al poble, aquesta és de les més antigues: Que si l’estandart està fet amb fil d’or i brodat amb seda, que si els banderer és hom reconegut del poble i persona amb gran estima al món de cavall, que si les famílies de tota la vida del poble surten a desfilar... És bo de preservar-ho en un poble que gairebé ja no ens en queda res d’això. Preservar costums, adaptar-les però sobretot, fer que no es perdin i això en bona part, és el que fa any rere any la Comissió Organitzadora de la Festa de Sant Antoni Abat.

Diumenge d'anticicló al temps i de cavalls a Ripollet! (reflexions)

Ja i tornem! Diumenge i s'acaba el cap de setmana. Demà a treballar com tothom.
Ahir tarda però, em va fer gràcia una situació amb la que em vaig trobar i és que seguint amb el fil de l'article d'aquesta setmana vaig veure impres a un carrer del poble, fet amb plantilla un altre dibuix d'aquests que comentava. Sembla que l'art al carrer no té aturador. En dies posteriors us en posaré una fotografia perquè en veieu l'exemple. Evidentment no té l'habilitat ni el disseny de les fotografies que us mostro (ja que són dibuixos extrets de llibres especialitzats) però arriba a ser una aproximació prou feafent.

D'altra banda, quina corrua de cavalls, carruatges, barrets arrodonits, ponis i demés familiars han desfilat pel poble. Segur que l'artile de la setmana que bé va d'això i intentant no quedant-me en lo superficial sinó escriure els petits detalls que he observat de la diada d'avui.

Ens lleguim divendres a la revista!

Sempre? (article de la setmana del 14 al 20 de gener)

Com es nota que cada vegada més, Ripollet es submergeix en aquesta gran metròpoli al voltant de Barcelona, la gran Barcelona. Si us i fixeu tot va arribant. Primer va arribar la gent de la capital, els embussos de la capital, els coloms de la capital (des de quan hem tingut coloms que no tinguessin pintades les ales a Ripollet?) i ara la seva moda.
De ben segur que passejant pel poble haureu vist més d’un cop, tot de guixades a les parets. Doncs bé, no parlo dels graffits ben fets, ni de “tacs” com solen anomenar-se les firmes (o guixots com anomenem altres) que s’imprimeixen a la paret sinó d’una moda que sota el meu punt de vista és força original: l’art al carrer.
És un art que passa per la transformació de l’entorn, per la irreverència, és novedós, enginyós i aprofita els elements de la ciutat per fer-hi art. A Ripollet tenim 2 exemples ben clars que ja he pogut observar. Un va ser fa força temps en una senyal de tràfic. Algú havia enganxat curosament un cap del CHE al cap de la figura de la senyal de pas de peatons. Quedava clavat!
L’altre amb la que m’he trobat ultimanent és el cap també però d’un noia, a certs passos de peatons amb la paraula “sempre” (recordo que la revista a la secció de fotografia ja ho va mencionar fa temps).
Desconec que vol dir i quin significat té però ho enmarco en aquesta nova onada d’art. Alguns pensaran que només són guixades que enbruten el mobiliari i no puc estar-ne més d’acord; ara bé, la originalitat que li donen a l’espai i la frescura amb que resalten els dibuixos deixa a un servidor esmaperdut.
Exemples gràfics? Evidentment no us els puc donar en aquestes ratlles ara bé, trobareu fotografies del que us estic explicant al blog de la Balconada. Visiteu-lo i comenteu que us han semblat.