diumenge, 13 de gener de 2008

Sempre? (article de la setmana del 14 al 20 de gener)






Com es nota que cada vegada més, Ripollet es submergeix en aquesta gran metròpoli al voltant de Barcelona, la gran Barcelona. Si us i fixeu tot va arribant. Primer va arribar la gent de la capital, els embussos de la capital, els coloms de la capital (des de quan hem tingut coloms que no tinguessin pintades les ales a Ripollet?) i ara la seva moda.
De ben segur que passejant pel poble haureu vist més d’un cop, tot de guixades a les parets. Doncs bé, no parlo dels graffits ben fets, ni de “tacs” com solen anomenar-se les firmes (o guixots com anomenem altres) que s’imprimeixen a la paret sinó d’una moda que sota el meu punt de vista és força original: l’art al carrer.
És un art que passa per la transformació de l’entorn, per la irreverència, és novedós, enginyós i aprofita els elements de la ciutat per fer-hi art. A Ripollet tenim 2 exemples ben clars que ja he pogut observar. Un va ser fa força temps en una senyal de tràfic. Algú havia enganxat curosament un cap del CHE al cap de la figura de la senyal de pas de peatons. Quedava clavat!
L’altre amb la que m’he trobat ultimanent és el cap també però d’un noia, a certs passos de peatons amb la paraula “sempre” (recordo que la revista a la secció de fotografia ja ho va mencionar fa temps).
Desconec que vol dir i quin significat té però ho enmarco en aquesta nova onada d’art. Alguns pensaran que només són guixades que enbruten el mobiliari i no puc estar-ne més d’acord; ara bé, la originalitat que li donen a l’espai i la frescura amb que resalten els dibuixos deixa a un servidor esmaperdut.
Exemples gràfics? Evidentment no us els puc donar en aquestes ratlles ara bé, trobareu fotografies del que us estic explicant al blog de la Balconada. Visiteu-lo i comenteu que us han semblat.