dimarts, 20 de gener del 2009

A les coses pel seu nom!


Ja sabeu que no ho acostumo a saltar-me el guió i volar més amunt de Ripollet; l’ocasió però, s’ho mereix!
Sembla que l’ofensiva Israeliana s’acaba i per fi podrem veure com ha quedat tot plegat. Ha estat un desastre, una lluita desproporcionada i desmesurada. De guerra res de res! De justícia cap ni una, de resposta mesurada ni parlar-ne!
Només quan dos bandos s’enfronten amb les mateixes opcions podrem parlar de guerra. Cal doncs veure els morts d’una banda i de l’altre? Per favor...
El que més m’indigna ara mateix però, no és tant l’atac armat (que també!) com l’atac diplomàtic pel seu cinisme i prepotència.
Qui és aquest Rafael Schutz que diu anomenar-se diplomàtic? Un mil-homes amb aires de grandesa suprema? Aquest tipus, s’ha estat passejant per tot arreu queixant-se, fent-se la víctima, enviant cartes de rebuig a la Generalitat i no se quines històries més. Demana una disculpa i es queixa de de l’actitud violènta dels catalans i la Generalitat. Però tu que t’has pensat que ets per venir a casa nostra a dir el que hem de fer? Que et molesten els centenars de milers de persones que vam anar a la manifestació de Barcelona? Et molesta que un conseller de l’Interior vagi a una manifestació? Doncs la realitat a casa nostra és aquesta! I, no val desviar l’atenció en una pistola d’un manifestant que no sabia que estava en un acte per la pau i amb la qual jo n’estic totalment en contra, com també n’estic dels puntuals actes violents succeits a Barcelona.
Va home va, quin és aquest cinisme? Voleu amagar la vostra violència amb la nostra? O, es que a cas podrem fer el contrari i anar nosaltres a Israel a dir el que pensem sense que ens passes res? Potser no ens deixarien ni passar.
Ës a dir, que a les coses pel seu nom!