L’envolcall (article de la setmana del 30 de març al 6 d'abril)

Dos troços de pollastre i un tall de vedella si us plau! O, un lluç tallat a rodanxes per enfarinar!
Sembla que vagis on vagis, últimament tot ho posen en safates de plàstic. Soc asidua al Mercat Municipal: M’agrada la seva gent, m’agraden les parades, la varietat, l’enrenou, l’anar saludant a les paradistes, fer-la petar una estona, saludar a la gent que si atansa a comprar... És macu, és fer poble i res a veure a entrar a qualsevol gran superficie impersonal. Per això, tot lo fresc, al Mercat Municipal. Passa que em trobo massa sovint amb un problema que sota la meva perspectiva és preocupant. La costum de les parades últimanent és la de posar qualsevol producte en una safata de porexpan de color blanc. Jo, sempre i amb educació dic que no la vull, que no és necessària. Majoritàriament em contesten: “Molt bé molt bé, a mi tampoc m’agraden”. I doncs? Perquè es tenen? Doncs “Perquè el consumidor les demana”.
I jo pregunto si és realment imprescindible fer servir aquestes safates? Abans quan no n’hi havien, bé que viviem i no passava res.
Com que parlo del meu estimat Mercat Municipal i de la seva bona gent, m’agradaria suggerir tant als paradistes com a l’Ajuntament alguna mesura per fomentar el no-ús d’aquest residu tant i tant contaminant. Es podrien fer polítiques positives per incentivar un consum responsable? Des de les parades es podria fer un treball de concienciació per evitar-ne l’ús? Fora bo!
Per contra, passejava diumenge passat i a l’alçada de la xurreria de la Rambla de Sant Jordi vaig demanar 250 grams de xurros. L’emboltori del producte tenia un to clàssic, típic i més ecològic, la típica paperina de paper color groc pastel. Quants records!