Anar i venir

Uff!! Ja anava sent hora! Quin alleujament poder tornar a passar pel Pont de la Ferreria sense haver de frenar o bé per no “empassar-te” aquell troç de ciment mal posat a l’asfalt, o bé per no xocar amb el cotxe del davant quan frenava pel mateix: aquella maleïda junta de dilatació del Pont que ara sembla que ens l’arreglarà el Consell Comarcal del Barcelonés (el Barcelonès?).
D’altra banda, la setmana passada comentava l’Associació d’Afectats per l’Amiant que hi havia hagut un abocament il·legal a les afores de Ripollet, a tocar de Montcada; abocador de deixalles d’Uralita amb la contaminació cap a les persones que això suposava. Altres entorns de Ripollet que Déu ni do per no parlar de les magnífiques olors que ens deixa l’ecoparc-2.
Altre és si passes de nit pel pont del carrer Tarragona, allà on hi ha la benzinera et trobés amb una contaminació lumínica que fa esfereir. Sofàs, armeries i tot de rètols que donen la benvinguda al visitant i que, no diu molt de poble mediterrani sinó més aviat d’unes pseudo- Vegas a l’estil americà. Els horts il·legals al costat de l’autopista tampoc diuen molt del nostre Ripollet.
Per Santiga els “Lípids Santiga” que també fan flaire i ara per sort ja no, però abans la Incineradora de Montcada.
Quines entrades i voltants més millorables que tenim. Quines entrades i quin Skiline (vista general de cares en fora ) on trobem pisos i pisos, rètols i rètols, indústries i indústries i una petita punta com és el nostre campanar, que intenta fer-se veure entre tant ciment i embolic.
Algú deia que Ripollet tenia unes entrades que fotien pena; gairebé podriem dir que Ripollet no té entrades, Ripollet és gairebé calb!