Així, amb aquesta frase però canviant el mot “agnòstic” pel mot “cristià” resaven unes pancartes portades per una cinquantena de persones en manifestació alegre aquest dissabte a la tarda per tota la vil·la.
Sortia jo de casa i m’els vaig trobar de cara. Gent que venien d’una associació del c/ Maragall, cristiana i que fent ús de la seva llibertat d’expressió sortia al carrer a cantar, cridar i resar els seus pensaments acompanyats fins i tot d’una guitarra.
Val a dir que em vaig quedar molt sorprès. No és gaire normal trobar-te a Ripollet amb aquest tipus de manifestacions. Vaja... sortir de casa i escoltar a crits: CRISTO, CRISTO!!... com que acollona una mica.
Escric sobre això perquè em va captar l’atenció. Tant que, al passar la marxa pel meu costat una dona s’em va apropar i em va dir: “Dios te ama” i és clar, per dins vaig pensar: Ostres quina por!
Estem en un moment que sembla que toca exterioritzar les creences religioses, aferrar-se a elles, tornar a posar la religió al carrer, als espais públics i a la vida diaria. Si no és per mitjà de campanyes als busos, és penjant-se un cartell fet a mà on digui : “soc cristià pregunta’m perquè”
I això, com a agnòstic no ho acabo d’entendre. No perquè sigui la cristiana, no m’agradaria trobar-me cap altre religió fent el mateix. Soc de l’humil parer que la religió es personal, lliure i variada però sobretot personal. És una opció de cadascú, un acte de fe que cadascú ha d’explorar i practicar però com a opció personal de cada individu.
Mmmmm... tot i que diuen que el futbol també és una religió (o l’opi del poble) i d’això,anem ben plens els diumenges...
dimarts, 3 de març de 2009
Soc agnòstic, pregunta’m el perquè!
Publicat per L'Oreneta a 3/03/2009 01:39:00 p. m.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada