dijous, 18 de desembre de 2008

L’home dels Nassos


Ja arriba Nadal i amb ell el porc amb sal, la gallina a la pastera i el pollí a dalt del pí.
Dites a part, fa un fred que pela! Un fred de ple hivern i mireu que acabem d’entrar-hi. Molts em diran que no però… pel fred que està fent doncs que s’animi i nevi una mica no? Que això si que Nadal de veritat. Ninots de neu, boles de neu i que coi! Que la gent es torna més simpàtica quan neva, la gent està més alegre i disfrutes més de tot. Que nevi una mica carai!
Ës nota que esten a tocar de festes ja. Primordialment pels anuncis de colònies a la televisió. Pels grans aparadors tot lluents i preciosos amb temàtica nadalenca que els botiguers de la Unió ja ens té acostumats (Ostres tu! Quin aparador la de les Flors Montcada! No m’en podia estar de comentar-ho). I també com sempre, la bona iniciativa dels botiguers amb els rasques i els premis de Nadal (un tant complicat aquest any per a mi).
Altre és la pancarta que han posat al campanar; que si bé sé que és un nen Jesus, em té intrigat el significat del símbol allà al campanar i la rectoria. Pobre noi deu passar un fred...
Que més, que més... l’escola s’acaba i començen les vacances pels més menuts i els avis s’omplen de paciència i valor per afrontar aquests dies de cura dels més petits.
I es clar, parlant dels més petits i de l’escola... Molt Pare Noël, molt arbre de nadal, molts reis i molt Tió a tort i a dret però, i l’Home dels Nassos? Que saben els xiquets qui és aquest home? Pobre homenot, cada any més oblidat per petits mitjans i grans.
Qui aconsegueixi veure’l el 31 de desembre que m’ho faci saber. Jo, també el buscaré.

Bon Nadal a tothom!