Viatge a Finlandia, viatge a Barcelona

En Wens i la Maria Antònia marxen. Deixaran Ripollet en breu per anar a cercar noves vivències a Barcelona. Ençetar la 3a etapa de la vida com ens deia la Maria Antònia l’altre dia.
És un pas valent i d’autoafirmació (nosaltres portem les regnes de la nostra vida!) que a moltes persones que els coneixem ens ha sorprès. A més tot ha estat tant ràpid, veritat?
Bé, crec que afronteu aquest canvi, aquest esdeveniment vital amb moltes forçes i energies. Per sobre de tot en teniu ganes; de canviar, de conèixer, d’habituar-se a allò nou, de viure Barcelona al complert... les botigues, les exposicions d’art, el cinema, la capital, tot plegat.
I, gran part dels lectors (no tots es clar!) us preguntareu qui són aquesta parella? I és que ben segur que si els describíssim fisicament, més d’un hi cauria: Una dona alta, imponent, amb ulleres i una mata de cabells blancs molt ben portada. Al costat, en Wens, home de cabells un pel llargs amb un bigoti molt característic, abans, enganxat a una pipa de fumar. L’Avui, sota el braç. Tots dos passejant pel barri antic.
Són persones no conegudes per tots els ripolletencs però que han estat molt importants dins l’entramat de la vila, sobretot a nivell cultural. Molta és la gent que en sap d’ells i, pel seu bon saber fer i estar, s’els estima molt.
Durant anys, han estat treballant en la política municipal sortint a les llistes electorals del Compromís, fins i tot, han estat fundadors de l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell i en Wenceslao com a president una pila anys.
Durant la transició van ser persones molt actives en la recuperació de festes i música tradicionals que ara a Ripollet, passen any rere any com si sempre hi haguessin estat.
Com a aportació dels últims anys, la redacció d’un llibre amb il·lustracions del seu viatge a Finlàndia titulat: Viatge a Finlàndia i altres reflexions.
Són molts els guanys col·lectius on ells hi han participat, on ells hi han abocat temps, esperança i il·lusió i és per això que des d’aquest petit racó de la Revista de Ripollet, jo i unes quantes persones més crèiem oportú fer-vos un petit homenatge. Que us vagi molt bé aquesta nova etapa que enceteu.