La gran festa (article de la setmana del 10 al 16 de març)

Diumenge passat celebravem eleccions al Parlament Espanyol i al Senat. Era un dia de votacions, de conciènciació política i on els ciutadans teniem l’opció de poder decidir quina opció política governava a partir d’ara. Crec que són questions molt serioses, de gran abast i de gran ressó com per que alguns polítics ho anomenssin “La gran festa de la democràcia”.
Quina festa? Diumenge no va haver-hi cap festa de la democràcia. Jo no vaig veure a ningú amb un nas de pallasso o rient a l’hora d’anar a votar. Diumenge era l’expressió de molts anys de lluita, de triar representants, una diada aconseguida a base de molts esforços, dels nostres avis i pares. El fet de diumenge és un dret innegociable que no sempre ha estat present. Ha hagut de morir molta gent per tal que nosaltres poguem exercir aquest dret i un cop aconseguit, caldria recordar que les dones encara anaven per darrere i no podien votar. Aleshores de tot el que s’en desprèn... on veuen la festa alguns els polítics? En el fet de revalidar la seva cadira? En convertir una qüestió elementalment seriosa en una pallasada? Perquè es volen canviar els conceptes?
D’altra banda, em questiono si el gran percentatge d’abstenció cal analitzar-lo o no. És força important una abstenció tant elevada. S’hi hauria de fer quelcom al respecte. S’hi han fet enquestes per veure si els ciutadans estan contents amb el panorama polític en general? Potser ens caldria poder opinar més sovint de les qüestions que ens afecten i poder apropar-nos una mica més a Suïssa, país que realitza consultes populars generals per decidir temes trascendentals (i no li diuen festa sinó participació social i dret a decidir).
L’altra dada que m’ha sorprés, la d’un partit (Phache) que ni tan sols ha tret un vot. Vaja que ni tant sols els que el van crear, l’han votat .