dimarts, 21 d’octubre de 2008

Fomentar és apropar


Com si la mala casualitat m’hagués assaltat la setmana passada, u servidor va haver de pujar a Sabadell, a l’Hospital Taulí a veure a un parent que havia ingressat per fer una operació d’aquestes que en diuen corrents.
I, perquè dic “mala casualitat”; doncs perquè fa algunes setmanes parlava en un article d’aquest Hospital Comarcal que sembla que no arrenca a Ripollet, i “mala” doncs perquè m’hagués agradat no haver trepitjat el Taulí amb aquell objectiu de veure al parent estés a la camilla.
Aclariments a part, la meva ascenció a Sabadell va ser en transport públic. Bus més concretament el qual em va deixar a uns centenars de metres de la mateixa entrada de l’Hospital. Jo rai, que encara em faig valer amb les meves cames però, tota la gent gran que hi havia al meu costat remugava (i amb raó!) pel fet d’haver de traslladar-se amb penes i treballs fins l’entrada del recinte sanitari. Allà s’em va acudir el fet de poder demanar públicament que, ja que encara no podem gaudir (ben bé no se sap per quin motiu!?) del nostre Hospital Comarcal que hauria d’haver iniciat ja les obres, doncs poder fer més acceccible de manera temporal l’accés públic al Parc Taulí (quina bojeria accedir en cotxe!). Recordem que són majoritàriament gent gran la que acostuma a utilitzar aquest servei públic i la al mateix temps li costa més caminar. Ja sabem que a certa edat cal fer el doble esforç per assolir el mateix objectiu.
Seria molt demanar a qui fos qui tingués la postestat, poder fer que l’autobús que ens envia al Parc Taulí, parés com ho fan els “busos” de Sabadell just al davant mateix de la porta? Si més no seria una bona pensada!