De pluges i cants

Totes les previsions deien que plouria i, evidentment que ho va fer! Qui ho hauria de dir? Ripollet celebra quelcom al carrer i només per aquest fet... PLOU!
Diumenge, Sant Jordi a la Rambla i aquest any amb especial petja ripolletenca: l’aprovació i exposició pública del nou himne de la vila; un poema d’en Josep Maria Brull, artista local que, temps després ha vist aprovat un dels seus poemes en himne oficial.
Tant important va ser a nivell nacional que vam sortir per televisió. Que si ”l'himne oficial de Ripollet es converteix en el primer municipi de Catalunya a tenir un himne reconegut oficialment, segons la Generalitat” que si “ La iniciativa ha estat promoguda per la demanda de la població de musicar el poema de l'artista ripolletenc Josep Maria Brull "Cant a Ripollet"...
En bona situació ens deixa aquesta noticia sobretot entre els nostres veïns. Ja anava sent hora que Ripollet no sortís com cada matí a les ràdios pels embussos de trànsit, o per les pudors, o per fets negatius...
Tot i això jo em plantejo si realment era necessari. Potser se l’acabarà sabent al peu de la lletra un ... posem per cas 0,7% de la població?
No dic que no sigui important a nivell de cohesió social, de fer poble i de mirar endavant tots junts però es clar també i trobo mancances en el procés. Si és l’himne oficial no hagués estat millor haver-lo exposat a opinió pública i consensuar-ho abans?
Com deia, potser a nivell pràctic no serveix de molt potser, la gent no se’l sabrà però aquest tipus de fets donen mostres del tarannà de ripollet. La gent que es de Ripollet ho sent i amb força. Els de Ripollet som diferents (qui ens ho dirà si no, nosaltres mateixos!?) i perquè no, tenim bandera i himne!