Les 5 milles nocturnes de Ripollet (article de la setmana del 5 al 11 de novembre)

Enllaçant una vella cursa que, temps enrera feien els nostres veïns de Cerdanyola del Vallès (encara es fa?) i el tema de la setmana passada de la Revista, m’he fet el títol a mesura perquè ja feia temps que volia parlar d’un tema, que d’ençà un periode enrera ja és plenament ripolletenc.
Doncs bé, no cal anar a dormir molt tard els dies entre setmana per veure a grups de persones que van amunt i avall pel poble (sobretot per la Rambla). Son grups de persones que, cap al capvespre (inclús algun dia de negre, negre nit) agafen les bambes, moltes energies i van a donar un tomb pel poble amb els seus amics i amigues.
Res no tindria d’especial aquest fet si no es tractés de gent gran i de les hores del vespre de les que estem parlant. Això és el que em va fer parar-hi atenció. Ara no caic quin és el número exacte de persones però... grups de 4, 5, 6 i fins a 10 persones de 60, 70 anys i més, que quan es pon el sol van a fer passejades.
En aquest espai la fan petar entre amics, fan esport i també donen un exemple a tothom del que és portar una vida sana i equilibrada. A diferència dels avis i àvies que van al Patronat d’Esports, ells no depenen de ningú, ni d’horaris, ni de materials per fer l’esport; ells s’ho monten quan volen, com poden i amb qui volen. Intueixo que l’objectiu deu ser, passar una bona estona entre amics mentre es mantenen en forma tant en les activitats dirigides com en les autodidàctiques.
Ara si, en una cosa si que coincideixen amb els grups del PAME i és en la feminització. A les activitats dirigides del Patronat són majoria dones i en aquesta grups de caminades també. Tot i això, dintre els grups se sol veure algun que altre home.
En fi... que maco que és veure a la gent gran fent esport i dinamitzant el poble. Quin empenta i quina trempera!

Com deia algú l’altre dia; jo de gran vull ser com ells!