La Balconada

La qüestió de sempre

2009-03-17T13:35:00.001+01:00

D’ençà que van construir l’autopista per allà fa molts anys, Ripollet vulgui o no hi ha està lligat. Ens passa pel mig i parteix un barri amb la resta de la vila.
La setmana passada llegiem que les obres per inciar el carril VAO, el d’alta ocupació ja estan en marxa i que ben bé ens trigarà 3 anys a estar enllestit.
S’accepta que aquest tram, és el més congestionat i el més utilitzat en quant a cotxes de tot Catalunya. Per això, la proposta d’eixamplar l’autopista des de Ripollet fins a la Capital.
Com sempre, la rodalia acaba revent el que la capital demana. Tot i això, crec que aquesta vegada en podrem treure profit i és que poder arribar a Barcelona amb autobús de manera més rápida i eficient que actualment pot ser altament positiu.
Ara bé, s’em creen nous dubtes. No era a Barcelona i municipis del voltant les que estan fent actuacions per treure els viaductes elevats dels seus carrers? Per antiestètics i per retrògrads? Doncs no ho se... però a la maqueta que sortia a la Revista la setmana passada jo en veia un de viaducte. És aquesta la gran solució? Fins quan? Fins d’aquí 30 anys que entre tots diguem: ostres això s’ha de modificar i per exemple.... fer-ho passar per sota. Pequè es clar.. caldrà dignificar el barri!
I jo em pregunto... i el nostre barri? El del Pont Vell? No cal dignificar-lo? On entra el soterrament en aquesta obra faraónica?
O, es que ens haurem de plantejar formar part de barcelona perquè ens facin cas?

La segona promoció

2009-03-10T15:16:00.002+01:00

La vivenda és un problema. Un problema, una necessitat i un dret. Per més que s’estigui en crisi, la gent continua tenint la necessitat de viure sota un sostre, els joves d’enmancipar-se i els pares de tornar a la vida tranquila de parella.
L’administració tal i com s’entèn a l’estat del benestar, ha de vetllar, intervenir i incentivar politíques per tal de facilitar l’accés a aquest dret. I així ho està fent, fa temps amb la primera promoció de HPO i ara amb la segona promoció.
Alguna cosa però no acaba de funcionar i és que el poble en va ple. Com pot ser que a la 1a promoció i haguessin bufetades per agafar un pis i ara, a la 2a promoció en prou feines s’arriba a una quarta part dels inscrits?
A més a més, la gent que els hi va tocar un pis a la 1a promoció explica la seva experiència i no sempre és positiva. Només cal entrar al blog que han fet unes quantes persones per posar la seva problemàtica en comú.
Això, sumat a que ara, la demanda de pisos de protecció oficial a Riollet ha baixat, hauria de fer reflexionar als qui gestionen tot plegat.
Tot és producte de la crisi com resava l’IMPSOL? Ben segur que ha influit. El que també és cert és que hi han problemes amb els pisos de la 1a promoció i aquí si que la crisi no i té res a veure. Alguna cosa passa doncs i caldria analitzar-la. O, és que els governants faran com sempre... amagar el cap sota l’ala i mira... qui dia passa any empeny?

Soc agnòstic, pregunta’m el perquè!

2009-03-03T13:39:00.002+01:00

Així, amb aquesta frase però canviant el mot “agnòstic” pel mot “cristià” resaven unes pancartes portades per una cinquantena de persones en manifestació alegre aquest dissabte a la tarda per tota la vil·la.
Sortia jo de casa i m’els vaig trobar de cara. Gent que venien d’una associació del c/ Maragall, cristiana i que fent ús de la seva llibertat d’expressió sortia al carrer a cantar, cridar i resar els seus pensaments acompanyats fins i tot d’una guitarra.
Val a dir que em vaig quedar molt sorprès. No és gaire normal trobar-te a Ripollet amb aquest tipus de manifestacions. Vaja... sortir de casa i escoltar a crits: CRISTO, CRISTO!!... com que acollona una mica.
Escric sobre això perquè em va captar l’atenció. Tant que, al passar la marxa pel meu costat una dona s’em va apropar i em va dir: “Dios te ama” i és clar, per dins vaig pensar: Ostres quina por!
Estem en un moment que sembla que toca exterioritzar les creences religioses, aferrar-se a elles, tornar a posar la religió al carrer, als espais públics i a la vida diaria. Si no és per mitjà de campanyes als busos, és penjant-se un cartell fet a mà on digui : “soc cristià pregunta’m perquè”
I això, com a agnòstic no ho acabo d’entendre. No perquè sigui la cristiana, no m’agradaria trobar-me cap altre religió fent el mateix. Soc de l’humil parer que la religió es personal, lliure i variada però sobretot personal. És una opció de cadascú, un acte de fe que cadascú ha d’explorar i practicar però com a opció personal de cada individu.
Mmmmm... tot i que diuen que el futbol també és una religió (o l’opi del poble) i d’això,anem ben plens els diumenges...

Va per tu

2009-02-24T15:15:00.000+01:00

Hi ha persones que passen per la vida fent molta feina i amb una total discreció. N’hi ha que han fet ben poques coses, però no paren de ventar-se’n. Són els llepes, els arribistes. Sovint els trobareu ocupant ben ufanosos càrrecs de responsabilitat. No és el cas del personatge al què avui vull dedicar aquesta secció: l’Antoni Espuny, malauradament traspassat recentment massa aviat. El Toni era d’aquelles persones discretes, que feia molta feina, però no per a mostrar-la a ningú, sinó per responsabilitat. Treballador infatigable i també meticulós i volent estar ben informat de tot allò que tocava. Amant de la lectura i els viatges. Amic dels seus amics, interessat sempre per allò que passava als altres, abans que el que li passava a ell mateix. El que avui vull destacar és tota aquella feina que ha fet per millorar el nostre poble. De jove va participar en la recuperació dels esplais i de la memòria històrica local. Ja més gran es va implicar profundament en els moviments socials de Ripollet, especialment els del món de l’ensenyament. A ell, i d’altres, els devem la creació de la Coordinadora de l’Ensenyament Públic, estament cabdal per a aconseguir equipaments com l’Institut de Can Mas, fruit d’una llarga lluita popular, que el Toni, amb altres persones, va encapçalar. Sense ell ara no gaudiríem d’aquest institut i la situació de l’ensenyament secundari obligatori a la nostra Vila s’hauria complicat d’allò més durant anys. Mai va demanar reconeixement per la feina feta, però se’l mereix. Sense ell no hauria estat possible, malgrat que hi va haver moltes persones que van empènyer, sense les quals no s’hagués aconseguit, ell va ser dels que ho van encapçalar, hi van posar la cara, i moltes hores del seu temps lliure.

Com era Carnaval o Carnestoltes?

2009-02-19T14:10:00.000+01:00

Doncs com a vostés els hi agradi. Originàriament als Països Catalans el Terme Carnestoltes és l’utilitzat i no vol dir res més que “Carnes Tollitas” en llatí, és a dir: poder menjar carn abans de quaresma. Carnaval vé de l’italià carnavale i antigament carnelevare, és a dir abstenir-se de carn.
Això pel gran gruix del poble ja ha passat a millor vida i ara afrontem el Carnestoltes com una festa popular, una festa de cohesió social, de dinamització del poble i on, per un dia, tothom deixa la vergonya a casa i transgredeix el més elemental de les normes.
Aquí a Ripollet no llençem tomàquets com a Vilanova o pengem un ruc com a Solsona però tenim una bona colla de gent que surt a la rua faci fred o faci calor. Unes comparses d’allò més originals que fan del Carnestoltes a Ripollet, una festa tant guarnida com el Sant Antoni Abat o els Reis, i pel que sembla, fins i tot aquest any n’hi haurà més gent que desfilarà i amb més comparses.
Sembla ser que els premis econòmics es repartiran entre tots els participats i també a sortejar fins 8 equips de música. Això és una bona iniciativa, ja que ajudes a tothom de la mateixa manera i també t’evites aquells petits malentesos a l’hora de donar premis.
I escolteu tu!, si després de tot plegat encara teniu més ganes de xerinola, tenim el ball de festa i cap a la mitjanit l’inici de la marxa jove pels més marxosos.
I, ja sabeu.. després de Carnaval... 40 dies de bondat.

Un barri en moviment

2009-02-10T23:01:00.003+01:00

M’arriba a les mans la nova revista “C+ Ripollet Notíces” editada per l’Ajuntament i que té per objectiu divulgar el Projecte d’Intervenció Integral al Barri de Can Mas. Me la fullejo.
Trobo força bé el que s’hi diu i les actuacions que s’hi volen fer. Un Centre Cívic al parc Primer de Maig, la transformació del carrer Sant Jaume, accecibilitat al barri, renovació del Parc Rizal i Primer de Maig. Són aquestes obres que ja calia fer. Benvinguts són aquests diners de la Generalitat que, sembla que per una vegada veiem els nostres impostos transformats amb accions tangibles.
Caldrà fer-ho bé. Fer-ho amb el barri i sobretot mantenir-ho. No val a badar, fer obres faraòniques i després tornar a deixar al barri de la mà de Déu. El canvi urbanístic ha d’anar de la mà del social, del cultural... cal mimar el barri.
La qüestió bilingüe de la revista C+ però, no l’acabo d’entendre. No saben català els nostres veïns de Can Mas? Creiem que no són prou espavilats per saber català i els hi diem... tranquils, aquests només tenen capacitat per saber una llengua?. És que no es llegueix la Revista de Ripollet a Can Mas? Crec que si i ho se de bona tinta. Normalitzem-ho home!
Passejo amb la família els diumenges a la tarda i percebo dos tipus de rambles. La rambla a l’alçada del Centre Cultural res té a veure amb la rambla de Can Mas. Allà baix, veus nens ocupant l’asfant; jugant, corrent, amagant-se, amb bicicleta, molta més gent passejant i fent-la petar... la gent allà baix necessita baixar més al carrer i se’l fa seu. Això és macu però també és un indicador de com respira el barri. Cal potser més activitat de carrer tant per menuts com per adults. No seria bo potenciar més encara el teatre al carrer, un espectacle infantil, concerts de tarda... més activitats culturals. Canvi cultural acompanyat de canvi social, canvi de fisonomia física... canvi i sobretot mantenir en un futur aquest canvi.

Pagant Sant Pere canta!

2009-02-03T20:50:00.002+01:00

El blau torna a estar de moda aquesta primavera que entra i ara l’Ajuntament en vol pintar els carrers del centre. Els hi sembla que el ciment quedarà més bufó.
A mi la sola ideia de col·locar zones blaves a Ripollet em posa la “Gallina de piel” com deia aquell entrenador. I, no és pas una idea nova; aquest tema ja el va plantejar l’any 2000 un antic membre del PSC en aquella època instal·lat a la regidoria de Comerç.
Ben segur que els promotors deuen esgrimir frases com: “És que són l’únic poble del Vallès que no té zones blaves”, “és que ajudarà a descongestionar l’aparcament”, “és que el problema de l’aparcament és endèmic a Ripollet”, “ajudarà al comerç local”...
I jo i estic d’acord. Ajudarà. Però, a canvi de que? De pagar. És una espècie de: “Tu paga! després aparca i no tindras cap problema, entesos?”
És evident que a Ripollet existeix el problema de la mobilitat i l’aparcament, però el centre era una zona d’alt nivell de complicació respecte al parking? Crec que hi han zones molt més compicades: Pont Vell o Can Mas per exemple. Trobar lloc al centre és de dificultat mitjana; trobar-lo a Can Mas... impossible.
Em pregunto doncs, a qui soluciona aquesta zona blava? Als veïns o a la gent que ve al centre a comprar i marxa? Em prgunto on deixaran els veïns del centre el seu cotxe? Hauran de pagar cada dia per deixar-lo? No és això un greuge comparatiu?
El fet de tenir un parking al centre del poble és una oportunitat molt interessant que actualment no acaba de quallar. Per què? No s’en poden fer més de parkings soterrats? Al Carrer Maragall? No es podria fer un control més exhaustiu dels cotxes que s’hi passen mesos i mesos ocupant espai de parking? I els cotxes que es posen en venda; no és això una pràctica no permesa? Perquè no s’hi actua més en aquest sentit? On aniran a parar els diners que es recaudin? La gent vol aquesta solució?

Petit desastre

2009-01-27T16:26:00.002+01:00

Així la podriem calificar; la ventada que dissabte passat ens va afectar a nosaltres a bona part del país.
Ripollet ha patit de valent aquesta inclemència del temps que, segons els experts feia més de 30 anys que no passava. Majoritàriament arbres caiguts, mig caiguts i que en breu hauran de ser retirats per possibles caigudes.
Carrers plens de brossa, branques i trossos d’uralita i teulades; bruts a vessar. Valles publicitàries arrencades i/o doblegades pel màstil com si d’un xiclet es tractessin.
Sembla mentira que el vent pugui fer això. Tant acostumats a tenir-ho sempre tot sota control que, quan la natura s’empipa, ens sorprèn el que és capaç de fer. Sort encara que la nevada de fa unes setmanes no ens va enganxar com aquella que fa unes dècades enrera vam tenir. Hagués estat un gener maleït.
Per veure’n imatges només cal passejar pel poble, entrar a www.ripollet.cat o a http://www.cfripollet.es/ per veure les enormes destrosses que el vent ha provocat al camp de futbol municipal. Un desastre!
Sortir dissabte al carrer era perillós, i ho sé perquè ho vaig ser-hi. Era només qüestió de sort que, d’una revolada et vingués un troç de no se pas que a la cara i t’etzivés una bona fava. Per sort, danys personals a Ripollet en podem comptar pocs.
Passada la tempesta però, caldrà fer balanç de tot plegat i veure quines conseqüències n’ha tingut i de quina manera hi posem remei.
Fora bo que Policia Local i l’Ajuntament ens informessin de tot plegat, de l’estat del poble després la ventada i potser pensar-se en demanar algun tipus d’ajud econòmic a instàncies superiors per tal de minimitzar l’impacte que el vent ha tingut al nostre poble.
Substituir els arbres caiguts tampoc seria una mala pensada.

A les coses pel seu nom!

2009-01-20T15:47:00.001+01:00

Ja sabeu que no ho acostumo a saltar-me el guió i volar més amunt de Ripollet; l’ocasió però, s’ho mereix!
Sembla que l’ofensiva Israeliana s’acaba i per fi podrem veure com ha quedat tot plegat. Ha estat un desastre, una lluita desproporcionada i desmesurada. De guerra res de res! De justícia cap ni una, de resposta mesurada ni parlar-ne!
Només quan dos bandos s’enfronten amb les mateixes opcions podrem parlar de guerra. Cal doncs veure els morts d’una banda i de l’altre? Per favor...
El que més m’indigna ara mateix però, no és tant l’atac armat (que també!) com l’atac diplomàtic pel seu cinisme i prepotència.
Qui és aquest Rafael Schutz que diu anomenar-se diplomàtic? Un mil-homes amb aires de grandesa suprema? Aquest tipus, s’ha estat passejant per tot arreu queixant-se, fent-se la víctima, enviant cartes de rebuig a la Generalitat i no se quines històries més. Demana una disculpa i es queixa de de l’actitud violènta dels catalans i la Generalitat. Però tu que t’has pensat que ets per venir a casa nostra a dir el que hem de fer? Que et molesten els centenars de milers de persones que vam anar a la manifestació de Barcelona? Et molesta que un conseller de l’Interior vagi a una manifestació? Doncs la realitat a casa nostra és aquesta! I, no val desviar l’atenció en una pistola d’un manifestant que no sabia que estava en un acte per la pau i amb la qual jo n’estic totalment en contra, com també n’estic dels puntuals actes violents succeits a Barcelona.
Va home va, quin és aquest cinisme? Voleu amagar la vostra violència amb la nostra? O, es que a cas podrem fer el contrari i anar nosaltres a Israel a dir el que pensem sense que ens passes res? Potser no ens deixarien ni passar.
Ës a dir, que a les coses pel seu nom!

Montcada dóna el primer pas

2009-01-09T19:08:00.002+01:00

Ja fa temps que s’en parla de la qüestió dels horts del Riu Ripoll. Tots els horts que, més o menys del pont de la Ferreria fins gairebé el Poliesportiu tenyeixen de verd la llera del Ripoll al pas per Ripollet.
Són horts que es troben a la llera, a la zona de servitud o a la zona de policia, com se li vulgui dir. Són horts a-legals (curiosa paraula), no regulats administrativament, autogestionats i que van passant en negre, de mà en mà.
És un dels primers espais que veiem a l’entrar i sota les meves ulleres, la impressió no és molt bona. Deixant de banda el perill que suposen les riuades per les persones que i treballen i els taps de brossa que es poden originar arran de les canyes i demés.
D’altra banda entenc que aquest espai serveix per a moltes persones, majoritàriament gent gran per tenir el seu tros; conrear-lo, passar l’estona, distreur’es i fer-la petar. Esdevé doncs una espècie de teràpia. I aquí és quan em sorgeix el dilema moral. On posicionar-me?
Montcada ho té clar i les màquines ja han començat. Tota la llera que pertany al seu municipi està neta d’horts i plantes. Si més no, així es veu passant fent una caminadeta per allí.
Potser s’han anima’t a fer un passeig amb gespa com té el Besós a l’alçada de Torre Baró.
Us imagineu poder anar de Ripollet al mar fent una passejada sobre gespa o pedalejant una bicicleta?
Altre tema seria el problema que hem amagat però no solucionat. Els horts i la seva gent. Podriem habilitar més espai dins Ripollet per fer horts municipals?
De moment però a Ripollet, tot seguirà igual.

Estampes de Ripollet

2009-01-05T13:17:00.002+01:00

Ripollet dóna molt de si. Ell mateix s’estira i crea situacions i estampes dignes de comentar. Algunes que fan riure, altres reflexionar i d’altres més aviat...
- Estampa número 1 La recollida: Dos avis amb un bastó a la mà cadascú etzivant cops a una olivera d’un carrer per fer caure les olives. Qui sap si en sortirà bon oli Made in Ripo.
- Estampa número 2, La confusió: Una dona d’avançada edat passeja pel casc antic amb un tros de tela negre que li cobreix el cap: Musulmana? Mmmm... No! una monja d’hàbit negre de les que ja no s’en veuen.
- Estampa número 3 La barreja: Perquè tenim valles grogues d’obra de l’Ajuntament Mataró? I papereres de l’Ajuntament de Barcelona?
- Estampa número 4 El sense sentit: Ripollet fou poble de vinya. Arrencaren tota la vinya dels pagesos per fer-hi pisos. Ara, quan volem nosaltres n’hi planten altre cop al Parc dels Pinetons. Us i magineu que els antics pagesos ens la tornesin ara?
- Estampa número 5, El Plafó: Perquè tenim un plafó de publicitat al ben mig de la vorera a la pujada del c/ Padro al davant de l’esglèsia?
- Estampa número 6, Som presumits: Perquè tothom es mira a la porteria 14-16 del c/ de l’Estació, allà al davant de la Creu Roja? Presumits!
- Estampa número 7, Nadal 08: Era curiós veure a tot el jovent ben entrat el matí del dia 1 buscant com desesperats algun lloc per menjar xurros o un crossant. Crec però que la recerca va ser infructuosa.

A tot això, jo, no parava de buscar l’Home dels Nassos. I escolteu, jo el Vaig trobar. Bon any a tothom i moltes forçes per encarar-lo!

Uns dies de descans

2008-12-28T22:58:00.003+01:00

A la Balconada fem vacances nadalenques!

Tornem amb més força al 2009!

Salut i bona entrada!

L’home dels Nassos

2008-12-18T18:48:00.001+01:00

Ja arriba Nadal i amb ell el porc amb sal, la gallina a la pastera i el pollí a dalt del pí.
Dites a part, fa un fred que pela! Un fred de ple hivern i mireu que acabem d’entrar-hi. Molts em diran que no però… pel fred que està fent doncs que s’animi i nevi una mica no? Que això si que Nadal de veritat. Ninots de neu, boles de neu i que coi! Que la gent es torna més simpàtica quan neva, la gent està més alegre i disfrutes més de tot. Que nevi una mica carai!
Ës nota que esten a tocar de festes ja. Primordialment pels anuncis de colònies a la televisió. Pels grans aparadors tot lluents i preciosos amb temàtica nadalenca que els botiguers de la Unió ja ens té acostumats (Ostres tu! Quin aparador la de les Flors Montcada! No m’en podia estar de comentar-ho). I també com sempre, la bona iniciativa dels botiguers amb els rasques i els premis de Nadal (un tant complicat aquest any per a mi).
Altre és la pancarta que han posat al campanar; que si bé sé que és un nen Jesus, em té intrigat el significat del símbol allà al campanar i la rectoria. Pobre noi deu passar un fred...
Que més, que més... l’escola s’acaba i començen les vacances pels més menuts i els avis s’omplen de paciència i valor per afrontar aquests dies de cura dels més petits.
I es clar, parlant dels més petits i de l’escola... Molt Pare Noël, molt arbre de nadal, molts reis i molt Tió a tort i a dret però, i l’Home dels Nassos? Que saben els xiquets qui és aquest home? Pobre homenot, cada any més oblidat per petits mitjans i grans.
Qui aconsegueixi veure’l el 31 de desembre que m’ho faci saber. Jo, també el buscaré.

Bon Nadal a tothom!

Sshhhhhh!... no despertem les conciències!

2008-12-16T21:14:00.002+01:00

Endesa aturarà el funcionament de les tres xemeneis de Sant Adrià del Besós el proper 2010. Les tres xemeneies tant altes que vigilen el litoral barceloní des dels anys setanta, aturaran la seva producció. Són tants grans que, si no vaig errat, és una de les construccions industrials més altes de tota Europa. Tant, que des del mateix Turó de l’Home (al Montseny) en dies de bona visibilitat es veu perfectament la seva silueta.
Doncs bé, sense desviar-nos del tema, l’Ajuntament de Sant Adrià va veure que amb l’aturada de la producció a les tres xemeneies, es plantejava un nou marc i va decidir donar veu als veïns per tal que es pronunciessin sobre si, un cop aturades, es volien conservar o enderrocar. Vaja, es va fer un referèndum municipal. Si si! Aquella eina de desició que fa tanta por a alguns.
En aquest cas el 82% dels veïns van votar pel manteniment ja que van considerar que passats tants anys, havien passat a formar part de la ciutat i havien esdevingut un símbol per la ciutat.
Una altre; a l’Horta de Sant Joan (a la Terra Alta) aquest any van votar amb si el poble estava d’acord amb la creació d’un Parc Eòlic al seu terme municipal. Els veïns van votar-hi en contra. Estiguem d’acord o no, la màxima expressió s’hi va pronunciar i l’alcalde va haver d’acatar la desició.
Aquí, com sempre no n’aprenem (o no en volem apendre que també pot passar). Que no hi han qüestions cabdals que afecten al poble per poder decidir? A la llunyania veig un conflicte amb l’Ecoparc-2 i a la vora una necessitat com l’Hospital. Una planificació urbanística integral? I, un Soterrament de la C-58? Que s’hi podria fer un referèndum on s’hi pronunciés Ripollet?
Que passa doncs? És massa car? Són masses problemes? A la gent no li interessa? Les masses no acostumen a decidir bé (com deia un l’altre dia a El Periòdico)? El poble encara no té la majoria d’edat?... Doncs res, votem cada 4 anys i muts i a la gàbia.

Afegeix-te al grup

2008-12-09T19:59:00.002+01:00

“Afegeix-te al grup” és el que molts ripolletencs no paren de fer últimament. I és que el fenòmen Facebook no para de crèixer. Entenguem-nos; el Facebook és un programa interactiu que es troba a la xarxa amb la finalitat de trobar, retrobar amistats, comunicar-te amb les actuals i crear afinitats. Un s’hi posa fotos, dades personals, envia missatges, crea grups (pàgines d’una temàtica determinada) i xafardeja... bàsicament xafardeja als demés; als amics, als no tant amics, les fotografies que hi pengen i els comentaris que s’hi fan.
Cal anar amb compte ja que si deixem que tothom entri a pàgina personal que hem creat, pot accedir a informació personal que no tothom hauria de veure. Però bé, lluny de ser un lloro paternalista tret d’un telenotícies i explicar el que ja se sap, us vull informar d’una qüestió: Ripollet hi està al màxim! Només cal buscar una mica!
Podriem passar per les pàgines que han creat els ex-alumnes de gairebé totes les escoles de Ripollet i també de l’Institut de B.U.P i E.S.O Lluís Companys (amb gairebé 300 membres, jo també vaig estudiar-hi!), només superat pel grup “Ripollet” a seques amb 350 membres.
Molta gràcia m’ha fet veure grups de bars, restaurants i pubs d'arreu de Ripollet. Alguns amb reivindicacions i tot! (La Papa, el Pink Panter, el Caliu, El J.J...)
Les entitats no se n’escapen com la diada de Sant Antoni Abad 2009, el Carnaval de Ripollet o el Cros Vila de Ripollet, el Futbol Sala, el Handball, els Diables o el grup “ Ex Ràdio Ripollet, Ripollet Ràdio”.
Ara, el que més gràcia em va fer va ser el el grup “ parque de los Pijos” amb 286 persones adherides. I, és que és veritat! Aquest parc ha creat escola en totes les fornades del poble!
Soc del parer que aquesta eina ha servit i serveix per conectar gent que feina temps que no veies, per comunicar-te amb gent del dia a dia, per crear complicitats, un espai més per fer poble i també, no ho dubteu per perdre el temps, molt de temps...

Crec recordar...

2008-12-02T17:53:00.002+01:00

Corrien els moguts anys 80 quan L’Ovidi Montllor va visitar Ripollet. Crec recordar que ha estat l’única vegada que el cantautor i personatge polifacètic va visitar la nostra vila. Un gran gran orgull la seva presència i una gran pèrdua la seva desaparició.
Crec recordar també que va venir a donar nom a la que fins abans de la visita era simplement la plaça del mercat. D’ençà la seva petja per Ripollet, passà a dir-se la Plaça Pere IV (pseudònim de l’ecriptor sabadellenc Joan Oliver) i fins fa 4 dies tots ho recordavem quan veiem aquella placa malgirvada, apedaçada, mig trencada i pintada que hi havia a la dita plaça, allà en un raconet.
Fou un 23 de juny, vigília de Sant Joan de finals dels 80, quan crec recordar que l’Ovidi vingué a petició d’unes d’entitats que formaren part de “La Flama del Canigó”. Allà feu el seu espectacle, arribà la flama a Ripollet i es va batejar la plaça amb el nom de Plaça Pere IV.
Ara la plaça té un altre aspecte. L’han renovat amb aquell art que jo en dic; l’art del ferro rovellat. Tot molt bonic, tot molt bé, però Ai Las!, la placa ja no hi és i amb la seva desaparició també el seu nom i tot el sentit que hi tenia.
I, no és que demani la que ja hi havia... ostres, m’agradaria que s’en poses una de nova. Una que posi ben gran el nom de la plaça, que la identifiqui com a tal, que la dignifiqui a ella, a l’escriptor, a l’Ovidi i a aquella gent que va fer possible que es digués Plaça Pere IV. Una mica d’història local no creieu? O es que n’acabarem dient la Plaça Rovellada?
Creieu que agú de fora podrà trobar aquest indret quan es faci algun acte? Perquè, d’actes en aquest espai s’en fan i molts!
A que esperem doncs a retolar-la? Si no dignifiquem aquesta plaça i el nom de Pere IV, d’aquí poc a Ripollet ja ningú “creurà recordar”.

Va de mestres...

2008-11-24T22:45:00.002+01:00

El passat 6 de novembre, un bon grapat de mestres tallaven el carrer Balmes fent pública la seva protesta contra la nova LEC, la Llei d’Educació de Catalunya. Protesta que va ser seguida exactament a altres municipis i que precedia de la vaga de mestres que es va fer el 13 de novembre.
A Ripollet la cosa va estar dividida i el seguiment de l’aturada va ser desigual encara que majoritaris foren els mestres que van parar. Parlant amb un mestre, em comentava que quatre escoles havien parat senceres; el Tiana, el Gassó, el Tatché i l’Escursell. A l’Anselm Clavé la meitat aproximadament també s’haien aturat, al Ginesta foren majoria els que no van aturar-se, i Pinetons i el Martinet van ser escoles on va haver normalitat absoluta i no es va seguir l’aturada.
Hi ha doncs un panorama de disparitat d’opinions entre els mestres. I escolteu, això no és pas dolent, no hem de pensar sempre el mateix. Per això vaig decidir tenir opinió pròpia en l’afer. I doncs, que diu aquesta LEC? A grans trets, és una llei que promou la llibertat dels centres en tots els sentits, la descentralització i localització. En principi paraules com aquestes no ens haurien d’espantar ans al contrari, però em neguitegen en el marc on es volen aplicar en aquest moment; en l’educació.
Després de preguntar i llegir força arribo a la conclusió que la LEC atorga més poder de gestió i execució a la direcció de l’escola on el Consell Escolar perd pes, una escola que podrà endeutar-se econòmicament, a nivell curricular hi haurà una progressiva desestructuració organitzativa en l’aplicació de les polítiques educatives i lingüístiques a causa de la descentralització de les escoles, cosa que farà augmentar les diferències entre centres.
A tot això, recordem que molts estudiants també estan fent protestes i tancades a la UB i UAB en resposta a l’aplicació del Pla de Bolonya. Que està passant amb l’educació al nostre pais?
Sembla que alguns drets bàsics començen a trontollar...

Viatge a Finlandia, viatge a Barcelona

2008-11-18T19:21:00.001+01:00

En Wens i la Maria Antònia marxen. Deixaran Ripollet en breu per anar a cercar noves vivències a Barcelona. Ençetar la 3a etapa de la vida com ens deia la Maria Antònia l’altre dia.
És un pas valent i d’autoafirmació (nosaltres portem les regnes de la nostra vida!) que a moltes persones que els coneixem ens ha sorprès. A més tot ha estat tant ràpid, veritat?
Bé, crec que afronteu aquest canvi, aquest esdeveniment vital amb moltes forçes i energies. Per sobre de tot en teniu ganes; de canviar, de conèixer, d’habituar-se a allò nou, de viure Barcelona al complert... les botigues, les exposicions d’art, el cinema, la capital, tot plegat.
I, gran part dels lectors (no tots es clar!) us preguntareu qui són aquesta parella? I és que ben segur que si els describíssim fisicament, més d’un hi cauria: Una dona alta, imponent, amb ulleres i una mata de cabells blancs molt ben portada. Al costat, en Wens, home de cabells un pel llargs amb un bigoti molt característic, abans, enganxat a una pipa de fumar. L’Avui, sota el braç. Tots dos passejant pel barri antic.
Són persones no conegudes per tots els ripolletencs però que han estat molt importants dins l’entramat de la vila, sobretot a nivell cultural. Molta és la gent que en sap d’ells i, pel seu bon saber fer i estar, s’els estima molt.
Durant anys, han estat treballant en la política municipal sortint a les llistes electorals del Compromís, fins i tot, han estat fundadors de l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell i en Wenceslao com a president una pila anys.
Durant la transició van ser persones molt actives en la recuperació de festes i música tradicionals que ara a Ripollet, passen any rere any com si sempre hi haguessin estat.
Com a aportació dels últims anys, la redacció d’un llibre amb il·lustracions del seu viatge a Finlàndia titulat: Viatge a Finlàndia i altres reflexions.
Són molts els guanys col·lectius on ells hi han participat, on ells hi han abocat temps, esperança i il·lusió i és per això que des d’aquest petit racó de la Revista de Ripollet, jo i unes quantes persones més crèiem oportú fer-vos un petit homenatge. Que us vagi molt bé aquesta nova etapa que enceteu.

Canal Plus? (C+)

2008-11-11T13:08:00.002+01:00

El tràgic succés de fa dues setmanes ha marcat Ripollet. Vagi per endavant però la meva solidaritat amb tots aquells que estan patint de més a prop tota la problemàtica.
Feta aquesta puntualització, m’agradaria parlar d’un tema que té a veure però no té a veure. M’explico: Arran d’aquest fet, les últimes setmanes, ha sortit Ripollet a tort i a dret per tots els mitjans de comunicació. L’enfoc que moltes vegades se li ha donat a la notícia ha estat desafortunat (i aquí coincideixo amb l’alcalde) i la imatge que s’ha recollit del barri, no ens enganyem: ha estat negativa.
Els mitjans de comunicació d’àmbit supramunicipal haurien d’haver tingut més tacte amb la notícia. Cal filtrar la informació cosa que no s’ha fet.
No s’hauria d’haver relacionat el tràgic succés, amb el barri en concret i de retruc, amb el fenòmen de la inmmigració. “Aquí acostumbra a haver problemas con gente de otros sitios, és un barrio un poco conflictivo” espetegava un ripolletenc a la televisió fent referència al succés.
Així, no s’ajuda al barri; Can Mas s’estigmatitza i a més no tenia res a veure amb la notícia. I se el pa que s’hi dóna en aquest tros de Ripollet com per aquesta ocasió, no estar d’acord amb l’alcalde quan deia que era un barri tranquil i poc conflictiu. No descobriré la sopa d’all si dic que és un barri obrer, un barri d’inmigrants (o no recordem quan vam arribar la majoria de ripolletencs als 60 i 70?) i que ara, després de 30 anys de fer fortuna i molts, poder-se comprar una caseta a Can Vargas n’arriben d’altres buscant les mateixes oportunitats.
Tensions entre la gent? Oi tant. No és un barri senzill i s’hi ha de treballar a fons per evitar mals majors però, el que també tinc clar és que, imatges sortides de la televisió del nostre Can Mas, feien esfereir. Vaja, que qualsevol que no es conegués la zona pensaria no se pas que del barri.
Ara arriben diners de la Generalitat. El Pla de Barris ha engegat i amb ell, una reestructuració urbanística però també de caire social. Esperem que aquesta eina ens ajudi a millorar un dels espais més tocats de Ripollet.

Autor de la imatge:Jean Jacques Dubosc
http://www.jeanjacquesdubosc.com/

Ok McCain!

2008-11-04T18:30:00.002+01:00

Posats a escriure... parlem clar: És del meu interés moltes de les coses que em rodegen com a èsser humà, ripolletenc, català i ciutadà del món. M’agrada estar al corrent de tot i sempre que puc m’informo per varies vies. Cal ser crític. És per això que m’interessa que s’hi farà definitivament al solar del cinema COT, que tant poc van trigar a tirar-lo a terra i tant estan trigant a fer-ne alguna cosa; m’interessaria poder passar pel voral on actualment i han les obres aturades de l’Hotel, allà a la zona de l’Ajuntament; Em preocupa i em costa molt de païr el tràgic succés que va passar divendres nit de Castanyada (vaig quedar molt parat en saber-ho), o m’interessa les possibles deslocalitzacions i els ERO que puguin haver a les empreses de Ripollet; m’agradaria no sentir més olors desagradables; m’agrada passejar pel casc antic i poder olorar la llenya cremada mentres el fred em toca la cara; o per canviar de qüestió, m’agrada que els llibres de text siguin gratuïts al nostre poble, o poder caminar pel carrer sense aixafar cap tifa de gos... Però anant al gra, no m’interessa lo més mínim que m’intoxiquin amb qui nassos ha guanyat les eleccions als EUA més enllà de la pura informació de saber-ho. Al llarg d’aquests mesos ens han omplert el cap de pardals. N’estic fart d’aquesta manipulació i obscecació amb aquestes eleccions. Ostres tu, primer Holliwood, després hallowen i ara que si demòcrates o republicans. Se m’en fum! A algú altre li ha passat igual que a mi?
Evidentment que cal coneixer-ho tot, però la quantitat d’informació que estem revent del tema... fa que un es plantegi seriosos dubtes. La febre arribava a nivells tant alts que, els mitjans públics catalans feien entrevistes virtuals a barcelonins a peu de carrer, sobre a qui votarien en cas de poder-ho fer. Desitjosos tots de poder ser nord-americans? Perdoneu-me però jo no em crec aquest Canvi que diu que portarà aquestes eleccions perquè... Es començarà a respectar el Protocol de Kioto? Deixarà d’haver intrusisme militar a l’Amèrica Llatina? Sortiran les tropes d’Irak? S’acabarà aquest colonialisme cultural?... Ai Las! Celebrem tots el Hallowen i fins la setmana entrant!

Campanya Castanyada a Port Aventura

2008-10-29T14:27:00.006+01:00

Dissabte és Tots Sants i divendres vigília i celebració de la Castanyada. D'uns anys ençà, sembla que el Hallowen vol començar a imposar-se sobre les festes que, tradicionalment ha estat celebrades aquí. Soc del paper que totes les festes són vàlides però en el moment que, mica en mica s'en va substituint una per una altre la cosa comença a canviar. Més que res, que en uns anys sinó ens posem ferms i fem pedagogia podem acabar celebrant la Castanyada una minoria de persones.

Sort encara que a l'escola la tradició encara mana. Falta que, els que fins ara hem celebrat aquest dia menjant castanyes ho continuem fent i, expliquem als nouvinguts i als no tant nouvinguts de que es tracta. Menjar carbassa aquell dia? Si, potser si però sense cap cara de monstre, sinó perquè a un li vingui de gust.

Us passo una direcció d'un web que està fent una campanya amb l'objectiu que a Port Aventura, es repensin això de fer Hallowen i potencïin les festes que li són més properes, perquè la Castanyada amb els boniatos, castanyes, moscatell a la vora del foc amb la castanyera i les seves històries també pot tenir missatge comercial. Només cal donar-li.

Bona festa!

http://www.e-criteri.cat/

El bon saber fer

2008-10-27T08:56:00.001+01:00

El temps passa i les coses cambien. Ripollet en qüestió de cultura ha avançat molt. Si més no en l’estandart de l’espai de cultura, la Biblioteca. Qui no recorda aquelles tardes a la biblioteca antiga? Allà al c/ Calvari, en aquell pati interior i en aquella bilbioteca amb aquelles dos dones que ho portaven amb tanta vocació. Recordo tardes senceres fent treballs mentre elles, endreçaven en un arxiu de fitxes de paper tots i cadascun dels llibres de la biblioteca. Quanta dedicació i posaven! Això si; pobre de qui fes soroll! S’enfadaven d’allò més. Si senyor, aquell espai tenia un encant especial. Resguardat, petit, acollidor i molt casolà.
Ara, tenim la nova. És més gran, més ample, més llibres, més moderna, i treballen més persones i el servei és diferent. He de reconèixer que l’estil arquitectònic de la biblioteca no m’agrada gens. Entrar dins uns espècie de Bunquer no és agradable. Ara bé, la concepció canvia quan hom hi entra dins. Allà dins, s’hi respira dedicació, amor per les coses ben fetes i ganes de fer-les bé. La gent que hi treballa, majoritàriament dones, s’els nota que els hi agrada el que fan. I com es nota tot plegat? Doncs amb el tracte que et donen a l’atendre’t, la paciència que a vegades han de tenir, la innovació que li posen a la feina, i la gran quantitat de cursos, jocs, tallers, xerrades literàries, diaris, revistes, discoteca i videoteca, l’espai pels més petits...que l’únic que fan és apropar la bilbioteca a la ciutadania i ho aconsegueixen.
Han fet que la biblioteca funcionés, i agafés vida pròpia. Algú em podria dir que, van tancar la bilbioteca vella i en van fer una de nova pel creixement de població i que per tant, inevitablement, la nova hauria d’estar més plena. Si! Però també cal treballar-s’ho i això és el que elles fan.
Com a punts a millorar únicament destacaria la possiblitat de poder crear unes sales aïllades per poder fer treballs en grup com també una sala d’estudi específica en silenci, ja que veus moltes vegades grups de joves fent treballs en grup que inevitablement molesten al més estudiós.

Petita notícia electrònica

2008-10-23T20:39:00.003+02:00

Us apropo un petit tast en forma de video sobre una qüestió que a Ripollet se n'ha parlat molt.

Us passo un video que he trobat per el web www.youtube.com que parla sobre l'Ecoparc-2. Està fet per la PVN (PLataforma Vallès Net), un dels agents implicats en el conflicte.

Sempre he pensat que cal ser crític; fins i tot amb els crítics que critiquen però el que és evident és que les imatges són imatges, i els fets, fets!

Aquí no trobem bones paraules, bons consells, bones pràctiques. El video demostra la realitat i no molt esperançadora que diguem.

No cal amagar a hores d'ara que la Planta fa pudor, molesta, i que no funciona bé. Si és cert que hi han han hagut compensacions per la vila (en forma de Reciclina i de pressupost econòmic), també és cert que caldria avaluar si, com a ripoletencs i ciutadans que suportem la planta, n'em sortit beneficiats de tot plegat.

Com a mínim pensem-hi.

http://www.youtube.com/watch?v=mTy2zHUmKJE

Fomentar és apropar

2008-10-21T19:24:00.002+02:00

Com si la mala casualitat m’hagués assaltat la setmana passada, u servidor va haver de pujar a Sabadell, a l’Hospital Taulí a veure a un parent que havia ingressat per fer una operació d’aquestes que en diuen corrents.
I, perquè dic “mala casualitat”; doncs perquè fa algunes setmanes parlava en un article d’aquest Hospital Comarcal que sembla que no arrenca a Ripollet, i “mala” doncs perquè m’hagués agradat no haver trepitjat el Taulí amb aquell objectiu de veure al parent estés a la camilla.
Aclariments a part, la meva ascenció a Sabadell va ser en transport públic. Bus més concretament el qual em va deixar a uns centenars de metres de la mateixa entrada de l’Hospital. Jo rai, que encara em faig valer amb les meves cames però, tota la gent gran que hi havia al meu costat remugava (i amb raó!) pel fet d’haver de traslladar-se amb penes i treballs fins l’entrada del recinte sanitari. Allà s’em va acudir el fet de poder demanar públicament que, ja que encara no podem gaudir (ben bé no se sap per quin motiu!?) del nostre Hospital Comarcal que hauria d’haver iniciat ja les obres, doncs poder fer més acceccible de manera temporal l’accés públic al Parc Taulí (quina bojeria accedir en cotxe!). Recordem que són majoritàriament gent gran la que acostuma a utilitzar aquest servei públic i la al mateix temps li costa més caminar. Ja sabem que a certa edat cal fer el doble esforç per assolir el mateix objectiu.
Seria molt demanar a qui fos qui tingués la postestat, poder fer que l’autobús que ens envia al Parc Taulí, parés com ho fan els “busos” de Sabadell just al davant mateix de la porta? Si més no seria una bona pensada!

Més disseny al carrer!

2008-10-20T18:22:00.002+02:00

Deixo altre cop la pàgina web de disseny al carrer. El seu artísta (o artesà com molt bé deia l'Aleix Salò) l'ha renovat i juntament amb ella, n'ha creat altre de nova prou innovadora.

Feu un cop d'ull!

http://www.banksy.co.uk/

http://www.woostercollective.com/

http://www.woostercollective.com/2008/10/the_village_pet_store_and_charchoal_gril.html

Ballem un Blues per l’V-2

2008-10-13T20:09:00.003+02:00

Un Festival amb 9 dies de durada com el del Blues de Cerdanyola amb la seva 21a edició, tant a prop de casa, amb músics de tant renom i vinguts d’arreu com Raimundo Amador, Muchachito o Eric Sardinas i amb un impresionant ventall d’activitats relacionades amb el Festival com xerrades, Jams Sessions, “Sopars and Blues”, “Aparablues”... era per no perdre-s’ho. Com a mínim per als que ens agrada la bona música i en directe, independentment de l’estil.
Ben contrariament de les noticies que m’arribaven referents a la música en directe des del nostre poble. Malauradament ben diferents.
La setmana passada rebia un e-mail a la Balconada d’una persona que em rebotava una circular del bar musical Gènesis V-2.
En aquest correu s’explicava que aquest bar, que portava un temps fent concerts en directe de grups locals cada cap de setmana, havia decidit suspendre la seva programació en directe que tenia fins a l’abril del 2009, sota amenaça de multa de 6.000€ i tancament del Local.
Vaja, que havien posat a l’home entre l’espasa i la paret. Per una iniciativa a nivell privat (perquè es clar, la sala de concerts del Casino va per llarg!) que potrenciava la cultura local, els grups de música del poble i la música en directe ara, havia de tancar.
La veritat és que com de costum, no acabo d’entendre com sota la mateixa llei avui dia, Cerdanyola deixa fer concerts a molts bars de l’estil del Genesis V-2 o inclús menys preparats acústicament i Ripollet pel conrari no.
Que passa doncs amb l’Ajuntament que no es posa d’acord ell mateix? S’omplen la boca amb Gibrelletes però avorten sota pena de multa altres iniciatives, perquè; a la vegada que a Cerdanyola s’escoltava blues, a Ripollet la Policia Local feia aturar amb nocturnitat l’unic concert en viu de Ripollet.

Idees per l’inici escolar

2008-10-08T16:20:00.002+02:00

Ara que s’ha inciat el període escolar tornen a sorgir els problemes endèmics de circulació de vehicles a les hores punta tant d’anada com de tornada que afecten tant a l’escola, als veïns com a la circulació en general. Eus aquí doncs una proposta que a diferents Ajuntaments d’arreu del País ja s’està fent, entre ells el de Reus.
Perquè no adoptar el projecte de Bus a Peu a Ripollet? Perquè no provar-ho a nivell de prova pilot?
Consistiria en que, una escola concreta s’hi decidís a fer-ho (posem per cas el CEIP Tiana de la Riba). Es faria un estudi de la població infantil d’aquella escola per veure on caldria posar les parades de Bus a Peu que anessin millor.
En aquestes parades hi hauria uns monitor/es que a una hora determinada, s’emportaria als nens i nenes cap a l’escola tot xino-xano, havent-hi 1, 2 o fins a 3 recorreguts diferents per arribar a un mateix punt, l’escola Tiana.
Amb l’Ajuda d’educadors especialitzats, la senyalització com si d’un autobús es tractes, l’aposta de l’Ajuntament i la confiança dels pares ni hauria prou.
Quina seria la tasca dels monitors? Dinamitzar el trajecte, dur a terme la resolució dels petits conflictes que apareguessin durant el trajecte, fer tasques d’informador i sobretot: d’acompanyament als nens i nenes de la parada a l’escola.
L’objectiu final doncs seria anar teixint tot un traçat d'itineraris escolars segurs mica en mica.
Que es potència amb tot plegat? El civisme, deixar el cotxe a casa i evitar embussos, l’educació viària, la convivencia i la salut entre els més petits. En definitiva, fer poble!
Seria possible poder fer-ho a casa nostra? Potser només és qüestió de pensar-s’ho i portar-ho endavant.
I, no us imaginaria-ho pas d’on va sorgir aquesta idea; del Consell dels Infants de Reus. Van ser ells mateixos que van tenir aquesta bona pensada. Caldria escoltar-los una mica més.

L’art al carrer o les cagades... artístiques sota la sabata!

2008-09-30T21:15:00.003+02:00

Ja fa força temps vam treure en aquestes ratlles el tema de l’art al carrer. Allò que comentavem d’aquell art que, fa uns quants anys s’havia començat a gestar a les grans ciutats, d’aprofitar la realitat que ens brindava la ciutat per fer-ne art en detriment de les pintades/guixades barrueres sense sentit.
Una paret en mal estat, un tros de mobiliari urbà o un pedaç de terra és vàlid per fer-ho i per donar colorid i vida a un espai mort de ciment.
A Ripollet hi havien hagut petites inciatives en aquest sentit però fa temps que no en trobem. La xarxa però dóna molt de si i podem trobar pàgines com http://www.banksy.co.uk amb dibuixos impressionats fets als mateixos carrers d’Estats Units. Un autèntica joia d’aquest món.
Fa temps vaig estar de viatge per Granada i també m’en vaig trobar allà. Us els penjaré al bloc que per cert, a partir d’aquesta setmana tornarà a funcionar a tot gas.
Aprofitem l’avinentesa també per demanar-vos que el fullejeu, que us el mireu, que i n’opineu. Ben segur que quan passegeu per Ripollet se us acudeixen temes diversos. A mi, a primera vista se m’acudeix que carai passa amb les tifes dels gossos. Més que res perquè fa poc en vaig trepitjar una i no em va fer molta gràcia. Que portavem una temporada molt bona i ara, ja i tornem. Fins i tot hi ha gent que anomena segons quins carrer com els “carrer de la merda”. Alguns trams del carrer Monturiol, o del Carrer Sant Sebastià o Sarrià de Ter fan autèntica llàstima i pudor.
Sembla que s’està perdent aquell hàbit de passejar el gos amb la bossa de plàstic. Per cert, i el Policia Verd? I l’ordenança del Medi ambient? No seria això competència seva?
La solució serà sortir mentalitzats al carrer i preparar-se per fer la cursa d’obstacles allà on ens dirigim.

Bon cap de setmana i molta merda (com se sol dir al teatre!)

Tapem el gris amb colors!

2008-05-20T17:38:00.000+02:00

Dijous és dia de Corpus Christi, la festa de l’església catòlica dedicada a celebrar l’eucaristia i proclamar l’autèntica fe cristiana. El Corpus Crhisti però és molt més que tot això i com tota festa tradicional de caire principalment religiosa, ara també ha esdevingut cultural i social. És a dir, on una gent veurà rememorat una data de fe, de meditació i religiositat, altres veurem tot de catifes, carrers del casc antic ben guarnits i un munt de coloraines per tot arreu.
És una festa ben maca que s’ha recuperat fa ben pocs anys i que dóna color i sentiment. És un bon dia si el temps ho permet (quina primavera tant primaveral que estem patint) per sortir amb els fills, avis nets, família i parentela a passejar, a guaitar com treballen, i a fer anar la màquina de fotografia per retratar tants colors i tants dibuixos.
És macu; vull dir el simple fet de convertir per un dia el típic,angoixant i monòton color gris de l’asfalt en tot de coloraines per arreu.
Per no dir ja de les col•laboracions de les diferents entitats que des d’anys enrere venen donant un cop de mà com son els gegants de Ripollet i la nostra colla de trabucaires, el de color lila.
Bé, amb allò de la primavera que comentava abans i les bones pluges que han afectat últimament el país i la quantitat de flors que es destinaran a tapar els nostres carres crec que, qui n’estarà més content de tot plegat seran els del gremi de la flor ornamental que, d’ençà un temps endarrere estaven una mica angoixats. En fi...

Bona festa i que no plogui!

El Casals d'estiu

2008-05-06T10:59:00.000+02:00

Sembla ser que aquest any s'ha posat fil a l'agulla per intentar resoldre d'una vegada per totes tots aquells problemes que, anys enrere haviem tingut a l'hora de poder apuntar als nostres fills a un esplai municipal. Cues i cues, manca de plaçes en alguns casos i proliferació de casals arreu...
Aquest any, s'ha signat un Pacte que, segons l'Ajuntament solucionarà les mancances fins ara existents. L'any passat allò ja va ser un caos i ningú es va voler escoltar i per això l'Ajuntament hi ha posat un remei.
Aquest remei és diu, Pacte local per l’educació en el lleure 2008-2011 i el portaran a terme tots els agents locals vinculats a educació. Converses, pactes, fotografia amb l’alcalde inclòs i felicitacions per tothom; ara bé, d’aquest pacte se’n deriven certs dubtes;
Diuen que ha estat un “pacte unitari, solvent i amb futur”. Ostres!, si no vaig errat, hi ha un esplai que porta anys i panys fent Casals d’Estiu que no hi es present al Pacte i que crec que farà el seu propi casal com ja va anunciar. Això és unitat i solvènvia? L’objectiu no era posar tots els casals de l'any passat en un? Quina pretesa unitat proclama l’Ajuntament?
En aquest sentit, m'extranya que amb aquest nou pacte, l' entitat que més temps ha estat donat aquest servei a la vila no si senti reflexada i no hi participi. Alguna cosa fa que no tot sigui tant unitari. Que passa amb aquesta entitat? Tampoc ha dit res sobre la qüestió.
M’extranya també que, al veure la fotografia de la signatura, només hi hagin 2 persones de les 21 que es dediquin a l’educaió en el lleure. La resta o ve son directors d’escola, pares, polítics i l’alcalde. Qui ha dissenyat doncs aquest pacte? La gent de l’escola i els polítics?
Altre cosa són les declaracions de l’alcalde en un diari local afirmant que gràcies al Pacte, Ripollet podria tenir a partir d’ara professionals al Casal d’estiu, es podrien donar valors i es podria educar. Tot això gràcies al Pacte. Déu ni do!
Si més no tot plegat és una llàstima i això l'Ajuntament ho hauria de saber. En comptes de pregonar políticament un Pacte d’aquestes característiques podria reflexionar i arribar a pensar que potser no s'han fet tant bé les coses ni en les formes ni en el trasfons. Les proves són evidents!

Ripollet al 2000 a.C!

2008-04-28T12:02:00.002+02:00

Qui ens ho hauria de dir que arribariem a tenir uns avantpassats tant antics? Que Ripollet, abans de ser Ripollet i fins i tot, abans de ser el Palau Ausit, vam ser un petit poblet de pre-històric d’entre l’edat del bronze i l’edat del ferro ara farà uns 4000 anys aproximadament. (i ara doncs on ens situem, a l’edat del plàstic?).
Qui ens ho hauria de dir també que, amb el poc terreny que ja ens quedava per edificar, ens sortirien aquestes sitges i i eines dels nostres avantpassats. Mira que ja es casualitat que en aquest poc tros de terra, casualment allò estigués allà...
I que, amb les restes materials trobades per part dels professionals arqueòlegs que hi treballen allà, (uns 14 en total) podriem avastir un museu força complert. Això dóna molt de joc i realment desvetlla la magnitiud de la troballa. Això va dir el coordinador del projecte i jo afegeixo que em semblaria una idea prou interessant que, ara que tenim un Centre d’Interpretació del Patrimoni Municipal potser caldria que les troballes anessin a parar allà per tal d’engrandir el nostre petit fons museistic i patrimonial com a poble (ja que en un article passat vaig comentar que segons l’IDESCAT, Ripollet patia una manca d’aquests equipaments) .
L’altre dia passejava per la zona i sembla talment una cosa impresionant. Pel poc que es veu des de les tanques metàl·líques, hom veu petites restes, eines d’arqueologia, marques a la terra i petits forats que, si es deixa volar la imaginació, un podria arribar a veure-hi la vida que 4000 anys enrera hi podria haver hagut allà.

De pluges i cants

2008-04-22T11:15:00.002+02:00

Totes les previsions deien que plouria i, evidentment que ho va fer! Qui ho hauria de dir? Ripollet celebra quelcom al carrer i només per aquest fet... PLOU!
Diumenge, Sant Jordi a la Rambla i aquest any amb especial petja ripolletenca: l’aprovació i exposició pública del nou himne de la vila; un poema d’en Josep Maria Brull, artista local que, temps després ha vist aprovat un dels seus poemes en himne oficial.
Tant important va ser a nivell nacional que vam sortir per televisió. Que si ”l'himne oficial de Ripollet es converteix en el primer municipi de Catalunya a tenir un himne reconegut oficialment, segons la Generalitat” que si “ La iniciativa ha estat promoguda per la demanda de la població de musicar el poema de l'artista ripolletenc Josep Maria Brull "Cant a Ripollet"...
En bona situació ens deixa aquesta noticia sobretot entre els nostres veïns. Ja anava sent hora que Ripollet no sortís com cada matí a les ràdios pels embussos de trànsit, o per les pudors, o per fets negatius...
Tot i això jo em plantejo si realment era necessari. Potser se l’acabarà sabent al peu de la lletra un ... posem per cas 0,7% de la població?
No dic que no sigui important a nivell de cohesió social, de fer poble i de mirar endavant tots junts però es clar també i trobo mancances en el procés. Si és l’himne oficial no hagués estat millor haver-lo exposat a opinió pública i consensuar-ho abans?
Com deia, potser a nivell pràctic no serveix de molt potser, la gent no se’l sabrà però aquest tipus de fets donen mostres del tarannà de ripollet. La gent que es de Ripollet ho sent i amb força. Els de Ripollet som diferents (qui ens ho dirà si no, nosaltres mateixos!?) i perquè no, tenim bandera i himne!

És un sentiment: Vermell i negre! (article de la setmana del 14 al 20 d'abril)

2008-04-14T10:58:00.002+02:00

Diumenge 13 d’abril de 2008; 15:00h del migdia; 3 autobusos i varis cotxes carregats de ripolletencs sortien de la vila direcció al camp de l'Olesa de Montserrat; en joc el liderat de la regional preferent. Les puntuacions? L’Olesa amb 52 i el Ripollet amb 50 punts. El Nostre “Ripo” se la jugava fora de casa. A l'anada el Ripollet va guanyar 2 a 0 a l'Olesa. Diumege passat però vam sortir derrotats per un ajustat 3 a 2 a favor dels locals. A la mitja part marxàvem al descans amb un 2 a 2. Just començar la 2a part però, ens marquen el tercer i definitiu. El Ripollet va jugar millor i només per això no mereixia perdre.
Dels autocars? Doncs gairebé uns 250 ripolletencs animant al “Ripo”. Una gran afició i una gran associació que pot dir que és de les que mou més gent al poble als seus desplaçaments.
D’altra banda, si haguessim de puntuar a l'afició del Ripo seria amb un 10: desplaçament massiu d'aficionats gràcies a la directiva que ha fletat busos gratuïts i una animació cal remarcar-ho, molt esportiva.
De moment continuem segons a la lliga, a falta de 5 partits. El primer classificat puja directament a primera catalana i el segon classificat (de moment som nosaltres) jugarà la promoció d'ascens.
Que caldria fer per continuar mantenint aquesta trempera i fer que el Ripo pugi? Aquest diumenge cal anar al Municipal de Ripollet a veure’ls jugar contra el Vic, un dels equips de la part de dalt. I, ànims i molta sort que ja només queden 6 partits per veure ascendir a un equip modest com el nostre, un equip que acaba de pujar de primera regional a la regional preferent i que ara estem a la segona posició. Ara és el moment!

Som-hi Ripo!

El camí cap a Cerdanyola (article de la setmana del 7 al 13 d'abril)

2008-04-07T10:52:00.001+02:00

Ens han tancat un pas, un camí una direcció. D’ençà uns mesos enrera ja no és posible passar pel costat de l’Ajuntament que dóna a les grans superfícies comercials. Ara cal desviar-se fins a l’entrada del mateix ajuntament i entrar per la portella petita que, no dubto que és més bonic, ja que les flors i el ferro forjat t’acompanyen, però que fent aquest viatge normalment hom té pressa perquè ha d’agafar el tren, marxar a Cerdanyola i no està per guaitar el paisatge. Necessita escurçar camí i ara li barren el pas.
Que ha passat? Doncs que un extens mur a banda i banda del Parc del Riu Ripoll ho impedeix. Suposo que deuen ser les obres d’aquest nou hotel que volen construir a Ripollet. Hotel amb parking si no vaig errat; aquell parking de la discòrdia on, amb l’excusa que feien falta plaçes d’aparcament (l’estudi de mobilitat així ho deia) el van aprovar mentre que tothom veia que la falta més gran de plaçes era a Can Mas.
El Govern ho ha volgut vendre així: Més comerç, més turisme i més aparcament: més prosperitat per la Vila!. De moment però, més barreres, més obres i més incertesa. La incertesa per no saber ben bé (sobretot els ciutadans normals i corrents) si la barrera de formigò s’acabarà per treure i podrem tornar a passar; o si allà, just allà i haurà l’hotel, quines repercusions positives podrà portar un hotel en un poble tant turístic com Ripollet, quin benefici en treurem de les poques plaçes d’aparcament que l’Ajuntament s’ha quedat, o si els més menuts de l’escola Escursell podran tornar a utilitzar l’espai com a joc (i més avui en dia, on l’Ajuntament hi destina recursos humans i econòmics com el programa “L”esport als Parcs”). Com sempre, només ens queda esperar.

L’envolcall (article de la setmana del 30 de març al 6 d'abril)

2008-04-01T15:51:00.002+02:00

Dos troços de pollastre i un tall de vedella si us plau! O, un lluç tallat a rodanxes per enfarinar!
Sembla que vagis on vagis, últimament tot ho posen en safates de plàstic. Soc asidua al Mercat Municipal: M’agrada la seva gent, m’agraden les parades, la varietat, l’enrenou, l’anar saludant a les paradistes, fer-la petar una estona, saludar a la gent que si atansa a comprar... És macu, és fer poble i res a veure a entrar a qualsevol gran superficie impersonal. Per això, tot lo fresc, al Mercat Municipal. Passa que em trobo massa sovint amb un problema que sota la meva perspectiva és preocupant. La costum de les parades últimanent és la de posar qualsevol producte en una safata de porexpan de color blanc. Jo, sempre i amb educació dic que no la vull, que no és necessària. Majoritàriament em contesten: “Molt bé molt bé, a mi tampoc m’agraden”. I doncs? Perquè es tenen? Doncs “Perquè el consumidor les demana”.
I jo pregunto si és realment imprescindible fer servir aquestes safates? Abans quan no n’hi havien, bé que viviem i no passava res.
Com que parlo del meu estimat Mercat Municipal i de la seva bona gent, m’agradaria suggerir tant als paradistes com a l’Ajuntament alguna mesura per fomentar el no-ús d’aquest residu tant i tant contaminant. Es podrien fer polítiques positives per incentivar un consum responsable? Des de les parades es podria fer un treball de concienciació per evitar-ne l’ús? Fora bo!
Per contra, passejava diumenge passat i a l’alçada de la xurreria de la Rambla de Sant Jordi vaig demanar 250 grams de xurros. L’emboltori del producte tenia un to clàssic, típic i més ecològic, la típica paperina de paper color groc pastel. Quants records!

Anar i venir

2008-03-25T19:05:00.001+01:00

Uff!! Ja anava sent hora! Quin alleujament poder tornar a passar pel Pont de la Ferreria sense haver de frenar o bé per no “empassar-te” aquell troç de ciment mal posat a l’asfalt, o bé per no xocar amb el cotxe del davant quan frenava pel mateix: aquella maleïda junta de dilatació del Pont que ara sembla que ens l’arreglarà el Consell Comarcal del Barcelonés (el Barcelonès?).
D’altra banda, la setmana passada comentava l’Associació d’Afectats per l’Amiant que hi havia hagut un abocament il·legal a les afores de Ripollet, a tocar de Montcada; abocador de deixalles d’Uralita amb la contaminació cap a les persones que això suposava. Altres entorns de Ripollet que Déu ni do per no parlar de les magnífiques olors que ens deixa l’ecoparc-2.
Altre és si passes de nit pel pont del carrer Tarragona, allà on hi ha la benzinera et trobés amb una contaminació lumínica que fa esfereir. Sofàs, armeries i tot de rètols que donen la benvinguda al visitant i que, no diu molt de poble mediterrani sinó més aviat d’unes pseudo- Vegas a l’estil americà. Els horts il·legals al costat de l’autopista tampoc diuen molt del nostre Ripollet.
Per Santiga els “Lípids Santiga” que també fan flaire i ara per sort ja no, però abans la Incineradora de Montcada.
Quines entrades i voltants més millorables que tenim. Quines entrades i quin Skiline (vista general de cares en fora ) on trobem pisos i pisos, rètols i rètols, indústries i indústries i una petita punta com és el nostre campanar, que intenta fer-se veure entre tant ciment i embolic.
Algú deia que Ripollet tenia unes entrades que fotien pena; gairebé podriem dir que Ripollet no té entrades, Ripollet és gairebé calb!

Pi S.O.S (article de la setmana del 17 de març al 23 de març)

2008-03-13T11:05:00.003+01:00

Gran temática la dels pisos, inmobiliàries i hipoteques. Temàtica d’actualitat sobretot per la butxaca d’aquells qui tenen l’obligació de pagar cada principi de mes, i/o aquells que han de buscar un pis allà on caure morts.
L’assumpte fa molts anys que està complicat. La vivenda no és qüestió senzilla al nostre entorn però ara bé, les coses han canviat. D’ençà del Boom immobiliari, la gran especulació, l’aprofitament polític i econòmic que alguns en van treure i la precarietat en que van deixar a moltes famílies, ara passem a una altre etapa en la que s’ha passat de les llistes d’espera per comprar pisos a les llistes de posibles compradors de pisos.
La gent ja no compra pisos. No pot, el seu sou no li permet, el seu banc tampoc. Les hipoteques s’han extremat en condicions i la gent del carrer, ja no pot asumir aquestes despeses.
Conseqüència d’això i d’altres variats, els pisos s’han hagut de baixar de preu, hi ha hagut un desinflament de la bombolla inmobiliària i tot està bastant aturat.
El fet de passar de compradors segurs a búsqueda de clients potencials fa que actualment trobem comercials molt ben plantats pels carrers regalan cotxes per l’adquisició d’un pis, dotant de xecs regal i de cuines noves. Trobem també pel carrer gent amb corbata i vestit de pinça repartint paperots fotocopiats fets matusserament a consciència i posant-los als parabrises dels cotxes. Com si fossin de particulars vaja!. Això a més de ser propaganda enganyosa és simptomàtic de com està el mercat. I, també els dimecres al matí, dia de mercat setmanal, et trobes agents inmobiliaris intentant vendre’t la moto dels seus productes.
La construcció va ser el motor de l’economia durant l’antic govern i per això els hi va anar tant bé però ara en començem a pagar les conseqüències. No va ser una política sostenible i això ells i els promotors ja ho sabien. Cada cop hi han més pisos buits (a Ripollet uns 2300).
Ara diuen que es començarà a incentivar el lloguer mitjançant polítiques positives per part de l’administració. Veurem on acaba tot això.

La gran festa (article de la setmana del 10 al 16 de març)

2008-03-11T12:56:00.001+01:00

Diumenge passat celebravem eleccions al Parlament Espanyol i al Senat. Era un dia de votacions, de conciènciació política i on els ciutadans teniem l’opció de poder decidir quina opció política governava a partir d’ara. Crec que són questions molt serioses, de gran abast i de gran ressó com per que alguns polítics ho anomenssin “La gran festa de la democràcia”.
Quina festa? Diumenge no va haver-hi cap festa de la democràcia. Jo no vaig veure a ningú amb un nas de pallasso o rient a l’hora d’anar a votar. Diumenge era l’expressió de molts anys de lluita, de triar representants, una diada aconseguida a base de molts esforços, dels nostres avis i pares. El fet de diumenge és un dret innegociable que no sempre ha estat present. Ha hagut de morir molta gent per tal que nosaltres poguem exercir aquest dret i un cop aconseguit, caldria recordar que les dones encara anaven per darrere i no podien votar. Aleshores de tot el que s’en desprèn... on veuen la festa alguns els polítics? En el fet de revalidar la seva cadira? En convertir una qüestió elementalment seriosa en una pallasada? Perquè es volen canviar els conceptes?
D’altra banda, em questiono si el gran percentatge d’abstenció cal analitzar-lo o no. És força important una abstenció tant elevada. S’hi hauria de fer quelcom al respecte. S’hi han fet enquestes per veure si els ciutadans estan contents amb el panorama polític en general? Potser ens caldria poder opinar més sovint de les qüestions que ens afecten i poder apropar-nos una mica més a Suïssa, país que realitza consultes populars generals per decidir temes trascendentals (i no li diuen festa sinó participació social i dret a decidir).
L’altra dada que m’ha sorprés, la d’un partit (Phache) que ni tan sols ha tret un vot. Vaja que ni tant sols els que el van crear, l’han votat .

Més informació sobre un model d'oci no consumista

2008-03-04T09:42:00.003+01:00

Us deixo aquí un parell d'adreçes electròniques que parlen sobre aquest fet, intenten analitzar i intentar buscar els punts de conflicte per poder posar-hi possibles solucions.
Els dos articles són de la ciutat de Barcelona i són força diferents.

Bona lectura.

Oreneta!

http://w3.bcn.es/fitxers/pwj/llibrenitjovebcn.375.pdf

http://www.senderi.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=715&mode=thread&order=0

Sant Hilari, Sant Hilari... (article de la setmana del 3 al 9 de març)

2008-03-04T09:40:00.002+01:00

Repescant l’article sobre l’oci nocturn que la Revista feia fa cosa d’unes setmanes, la carta a la secció de la bústia de protesta pel model que s’hi plantejava i les 6 hores de The Simpsons que es van fer fa poques setmanes vaig voler dedicar-li el tema de la setmana a l’oci nocturn.
Sabem de sobres perquè ja som grans, quin pa s’hi dóna majoritariament a la nit.
La gran majoria de població, quan surt a les nits ho fa per anar a ballar, sortir a pendre quelcom i moltes vegades sobrepassar-se d’alcohol i d’altres substàncies. La Revista donava a conèixer els espais privats on el jovent hi podia anar. I la meva reflexió era on podrien anar els joves ripolletencs si volguessin gaudir d’un oci no consumista? Enlloc!
L’objectiu de fons doncs, és intentar diversificar les propostes actuals d’oci nocturn, promovent activitats alternatives al model actual.
En aquest sentit l’Ajuntament fa 20 anys que fa tard. Senyors la nit és per dormir si, està clar, però el nostre jovent els caps de setmana l’aprofita d’una altre manera i cal afrontar amb valentia i intentar donar la volta a sorolls molestos, a grans ingestes d’alcohol, a accidents per desplaçaments...
Es veritat però, que començem a veure la punta de l’iceberg amb les noves propostes del Kafetí de Nit o l’Estiu al Carrer (i a l’Hivern?) i en una secció de no tant oci, la Sala d’Estudi Nocturna portada per una entitat: perfecte però no n’hi ha prou. Caldria crear una xarxa prou extensa i variada.
Ens manca un cinema a la nit, una sala de concerts (el Casino per quan?), proposar un Poliesportiu obert fins al tard on els joves poguessin disfrutar d’ell, un Centre Cultural amb activitats de nit, unes piscines descobertes amb pel·lícula a la fresca i bany posterior com les Piscines Picornell fan a l’estiu, cinema al carrer, cineforums, nits temàtiques, concursos de fotografia nocturna... Només cal tenir una mica d’imaginació i imitar models d’altres ciutats (si voleu més informació entreu al blog). Cal un canvi per millorar en tots els sentits: En el descans dels veïns, en la qualitat de l’oferta pels joves, en el fet de culturitzar el jovent, evitar conductes de risc i com a mínim en saber que estem avançant en bon camí.

De números i conclusions... (article de la setmana del 25 de febrer al 2 de març)

2008-02-27T12:15:00.002+01:00

Segons l'IDESCAT, l'institut d'Estadística de Catalunya i amb dades de l'any 2001 (una mica antigues, per cert) Ripollet comptava amb una densitat de població de 8233,9 habitants per Km2 en un espai de 4,3 km2. Deduim doncs que la densitat era altament alta.
Trobem també com a dada important que el gran increment de població que va notar Ripollet fore entre el 1960 i el 1970 amb gairebé un augment de 21.000 persones. Desllentortolligat doncs el mite aquell que diu "que la nova inmigració ens està envaint". Rellevant també la dada que aquest gran gruix de població va venir sobretot d'Andalusia amb més de 6000 persones, d'Extremadura amb 1500 i d'Aragó amb 500 persones. La que menys, Canàries.
D'aturats l'any 2007 n'hi van haver unes 1639 persones.
En quant a equipaments culturals ens surt l'any 2001 en 0 arxius municipals o col·leccions pròpies municipals, 0 en sales de cinema i 1 teatre.
A nivell esportiu però ja ens trobem amb més bona salut: 18 pistes poliesportives, 10 de tennis i 23 espais esportius.
Respecte a l'habitatge veiem que al 2001, la vila comptava amb uns 10613 habitatges censats dels quals 2325 estaven buits, lliures, vacants, per ocupar, sense ofici ni benefici...
L'útima dada em resulta xocant. A Ripollet no parem de fer pisos i pisos (bé, ara com que ja no tenim terreny, el que fem és intentar desmontar el casc antic) i resulta que dels que ja s'han fet, una bona part estan buits. Quin sentit té tot això? Que estem bojos? Algú m'ho pot explicar? No seria més coherent inventar quelcom per ser més racional en aquesta qüestió?
On anirem a parar...

Fets i no paraules!

2008-02-20T15:41:00.002+01:00

Juan Parralejo, març de 2001: “l’Ecoparc-2 ni es veurà des del nucli urbà”
Ferran Tornel, maig de 2001: “l’Ecoparc-2 contribuirà a facilitar la recollida selectiva d’origen als mateixos inmobles”.
Juan Parralejo, març de 2001: “Cal donar un vot de confiança a un projecte que està destinat a millorar la nostra qualitat de vida”.
Govern de Ripollet, juliol de 2001: “l’Ecoparc-2 no generarà pudors...”.
José Ignacio Cuervo (president de l’EMMA) octubre de 2001: “...l’equipament no causarà cap problema al veïnat...”.
Plataforma Vallès Net, al 2001: “Els camions passaran per davant de casa”.
Josep Gabarra, regidor de CiU, octubre de 2001: “no estem d’Acord amb la seva ubicació ni dimensions...”.
Convergencia Democrática de Catalunya: novembre de 2001 “... Ens mostrem a favor de l’Ecoparc-2...”.
Josep Gabarra: novembre de 2001: “... el que és trist és que la gent encara assocïi Ecoparc-2 amb xemeneia...”.
Juan Parralejo: desembre de 2001: “Ripollet no té capacitat legal d’intervenir el la planta...”, “... Però tenim la clau...”.
Antonio Mateo: desembre de 2001: “...La Plataforma Vallès Net no ha donat solucions alternatives a la construcció de l’Ecoparc-2...”.
Antonio Mateo: desembre de 2001 ”...Ripollet no ha d’assaventar-se que té una planta de tractament d’escombraries...”.
Juan Parralejo: “... El protocol de l’Ecoparc-2 s’ha signat sabent que és el millor per Ripollet...”.
Jordi Renom (gerent de l’agència metropolitana de Residus), gener de 2002: “...El rebuig que generi l’Ecoparc-2 no aniran a cap població al voltant de Ripollet...”.

Una plaça que olora a teatre! (article de la setmana del 11 al 17 de febrer)

2008-02-12T13:09:00.000+01:00

L’altre dia vaig veure pel carrer a l’Àlex Casanoves, l’actor, el presentador de televisió, l’artista català. Fa temps vaig veure en Pep Cruz, en Rubianes i un fotimer d’artistes que la memòria ja no em deixa recordar. I tots aquests els vaig veure pels vols del Teatre Auditori, pels vols de la Plaça 11 de Setembre.
De ben segur també, que he anat veient altres artistes igual o millors de dansa, teatre o qualsevol art escènica que no són famosos però que ho fan tant bé com els anteriors esmentats.
No és una casualitat veure’ls passejar per Ripollet, pendre un cafè o petar la xerrada a la Plaça. Té un perquè molt clar: l’Associació d’espectadors del Teatre del Mercat Vell. La gent que tira endavant el projecte d’aquesta petita illa de cultura al centre de la vila. Tota aquesta gent, és la que ens porta aquests artistes, els que conjuntament amb l’administració pública coordina els espectacles infantils, de les entitats, la programació pròpiament dita de l’Associació...
Vaja, que el teatre treu fum. Un espai ben cèntric, ben situat al mapa, portat per una entitat coneixedora de les arts escèniques i facilitadora de cultura als ciutadans de Ripollet. I, a més a més amb presència a una munió d’establiments comercials que hi donen suport. Tot una gran xarxa social.
Reconec el fet que tampoc soc gran asidua al teatre, ni municipal ni comptal però que hi he anat; que i aniré i que hi donaré suport en la mesura que pugui.
Per exemple, aquest divendres no s’hi farà un passi dels millors episòdis dels Simpsons en una sessió de 7 hores? Convinar activitats d’aquest estil fetes per associacions amb la dansa contemporània per exemple, fa d’aquest espai un veritable tresor a conservar!

Ripollet, un mar d'olors! (article de la setmana del 4 al 10 de febrer)

2008-02-05T16:54:00.000+01:00

Perquè Ripollet fa pudor? Algú m’ho podria dir? A si, que ja escolto algú del govern que comenta que són molesties olfactives de caràcter intermitent, ocasionals i esporàdiques. Es clar, i els veïns del poble som uns brètols que tenim l’olfacte atrofiat, fumem molt, tenim mocs i no olorem bé.
A no! Que tot això és un montatge politico-periodístic de la PVN, la Plataforma Vallès Net per enderrocar l’actual govern municipal i posar-ne suposadament un altre.(quines vajanades!)
Uns i altres, uns i altres, però Ripollet continua fent pudor. PUDOR! I qui digui lo contrari menteix (que vol dir que diu mentires).
Dilluns nit per exemple, feia una pudor a brossa el poble que era inaguantable. Perquè hem d’aguantar això? Que no paguem els mateixos impostos que altres ciutadans d’altres llocs? Perquè tenim la sort d’anar altenant la pudor a lípids i la pudor a brossa? És aquest el refotut futur que ens ha tocat viure? No hi ha manera de canviar-ho?
I, el que m’empipa més de tot, és que els que tenen la clau com molt bé van dir un dia, els qui poden solucionar quelcom diuen que són olors esporàdiques. Quina Barra!
Que n’hem tret de tot plegat a part de no poder obrir les finestres? Ah! Unes contraprestacions econòmiques en forma de campanya Reciclina entre d’altres. I jo em pregunto... si l’Ecoparc-2 no va tant bé, no recicla com ha de reciclar i no té els resultats esperats; perquè ens empenyen a recliclar si després tota la feinada acabarà en res?
Ai Las! Em mudaré a Santa Perpètua, com a mínim l’olor vindrà dels Donuts!

Coses que no acabo d’entendre (article de la setmana del 28 de gener al 3 de febrer)

2008-01-29T13:43:00.000+01:00

Resultava curiós la imatge del diumenge a la rambla. A escassos 100 metres de distància, uns celebraven amb to de festivitat el seu aniversari privat però de cara al públic, regalant creuers, oferint inflables per la canalla i donant un suposat to de festivitat i d'altra banda els músics del poble engegaven una diada de protesta fent’ho amb el millor que saben fer: música. El motiu, doncs els hi volen pujar un 100% la quota per assajar als bucs municipals.
Amb l’esdeveniment dels 30 anys d’aquesta empresa privada però, hi vaig trobar coses que no m’acabaven de quadrar. Per exemple, el fet d’haver vist anunciat aquest aniversari en una pancarta al mig de la rambla o anunciat a mode de notícia de redacció al www.ripollet.cat, el web de l’Ajuntament.
Era lícit doncs que una empresa privada pogués penjar una pancarta de bat a bat de la rambla promocionant el seu producte? Si algú em contestés que si, de suposat que estaria d’acord a que les demés empreses privades del poble o poguessin fer emplenant tot l’espai disponible.
L’altre dels perquès és amb quina finalitat és va cobrir l'esdeveniment des d’un mitjà públic? Perquè s'ha disfressat el fet real (que no és altre que l’aniversari d'una inmobiliària) amb trets d'entitat culturali infantil, amb consumicions gratuïtes, pallassos, creuers, gresca i xerinola? Per tal de poder-ho cubrir a nivell periodístic? És lícit doncs que els mitjans públics locals com ara el www.ripollet.cat, donin una àmplia cobertura a l'esdeveniment, anunciant-lo amb la inclusió de la imatge de la pancarta i després fent una crònica amb fotografia del dia i tot?
Seria lícit que un mitjà públic fes mala premsa d'un negoci privat de Ripollet? Ja us dic que no. Doncs a l'inrevés, per afavorir-lo tampoc. Són dos pilars ben diferents, el públic i el privat. Si no s'intenten evitar aquest tipus de complicitats, és fàcil que s'en desprenguin idees errònies, que la gent tregui conclusions,que les males llengues parlin...
Personalment m'hes indiferent que els negocis celebrin aniversaris i que ho facin com vulguin ara bé, allò que paguem entre tots, que sigui pel benefici de tots.

Coses que passen a Ripollet (i als seus mitjans de comunicació)

2008-01-28T19:43:00.000+01:00

Us imagineu un mitjà públic com ara TV3, Catalunya Ràdio, TV1 o un mitjà local com el web www.ripollet.cat parles malament d'una empresa privada. MMMM... posem per cas una empresa de pollastres a l'Ast, una botiga de roba, un bar... Que passaria? Doncs que els implicats dels negocis s'emprenyarien oi? I, si la pregunta fos a l'inrevés? i Si un mitjà públic donés cobertura mediàtica a una empresa en pro d'aquesta? estaria bé? Qui s'hauria d'emprenyar? Jo no m'emprenyo, unicament constato el que és, perquè els fets són els fets.

Més "art"

2008-01-27T15:59:00.001+01:00

Tornant al tema de la setmana passada, aquell de l'art al carrer, doncs l'altre dia vaig trobar per Ripollet una altre mostra d'aquest art. Potser aquest és més matusser però, reflexa la idea del dibuix amb plantilla, artístic, diferent i amb missatge. L'autor? Qui ho sap! Els destinataris? tots els vianants.

Un adjunto la imatge (i ja em perdonareu per la qualitat)!

Devoció a un sant equivocat (article de la setmana del 21 al 27 de gener)

2008-01-22T20:50:00.000+01:00

Aquest diumenge ja està marcat amb rotulador ben gran a tots els calendaris de les cases de Ripollet. Aquest diumenge toquen els “Burrus” com molta gent en diu coloquialment. Si! Sant Antoni Abat ja podria estar content de tot el que si monta en nom seu, més fins i tot que al nostre propi patró que el pobre, passa desapercebut entre tanta festa nadalenca.
I doncs: S’adelanta el partit del Ripo (el Ripollet de Futbol) de diumenge a dissabte per por a que les graderies quedin buides a causa de la desfilada de cavalls (I a sobre amb victoria local), els cavalls realitzen un dels recorreguts més grans que mai s’ha fet a Ripollet en una festa local; ni els reis, ni carnestoltes..., Una gentada surt al carrer a celebrar aquesta diada, el temps acompanya amb anticicló i bones temperatures, hi ha una gran afluència de participants amb els seu bestiar corresponent, la policia local fa una gran tasca pedagògica i informativa a l’hora de treure els cotxes dels carrers del circuit , la impressió de veure que grans són els carrers sense els automòbils i amb els cavalls passant per mig com grans eren els comentaris del locutor de la plaça vella: en va deixar anar alguna de molt bona i, que bé que coneixia a tots els participants.
He trobat a faltar però, més traginers que altres anys. Carros plens fins a besar, grans i llargs: Quina destresa per entomar les corves!
En definitiva, m’agrada molt perquè és una festa molt simple en arrel però molt viscuda, molt maca, molt nostrada. De totes les festes que se celebren al poble, aquesta és de les més antigues: Que si l’estandart està fet amb fil d’or i brodat amb seda, que si els banderer és hom reconegut del poble i persona amb gran estima al món de cavall, que si les famílies de tota la vida del poble surten a desfilar... És bo de preservar-ho en un poble que gairebé ja no ens en queda res d’això. Preservar costums, adaptar-les però sobretot, fer que no es perdin i això en bona part, és el que fa any rere any la Comissió Organitzadora de la Festa de Sant Antoni Abat.

Diumenge d'anticicló al temps i de cavalls a Ripollet! (reflexions)

2008-01-20T18:07:00.000+01:00

Ja i tornem! Diumenge i s'acaba el cap de setmana. Demà a treballar com tothom.
Ahir tarda però, em va fer gràcia una situació amb la que em vaig trobar i és que seguint amb el fil de l'article d'aquesta setmana vaig veure impres a un carrer del poble, fet amb plantilla un altre dibuix d'aquests que comentava. Sembla que l'art al carrer no té aturador. En dies posteriors us en posaré una fotografia perquè en veieu l'exemple. Evidentment no té l'habilitat ni el disseny de les fotografies que us mostro (ja que són dibuixos extrets de llibres especialitzats) però arriba a ser una aproximació prou feafent.

D'altra banda, quina corrua de cavalls, carruatges, barrets arrodonits, ponis i demés familiars han desfilat pel poble. Segur que l'artile de la setmana que bé va d'això i intentant no quedant-me en lo superficial sinó escriure els petits detalls que he observat de la diada d'avui.

Ens lleguim divendres a la revista!

Sempre? (article de la setmana del 14 al 20 de gener)

2008-01-13T18:31:00.000+01:00

Com es nota que cada vegada més, Ripollet es submergeix en aquesta gran metròpoli al voltant de Barcelona, la gran Barcelona. Si us i fixeu tot va arribant. Primer va arribar la gent de la capital, els embussos de la capital, els coloms de la capital (des de quan hem tingut coloms que no tinguessin pintades les ales a Ripollet?) i ara la seva moda.
De ben segur que passejant pel poble haureu vist més d’un cop, tot de guixades a les parets. Doncs bé, no parlo dels graffits ben fets, ni de “tacs” com solen anomenar-se les firmes (o guixots com anomenem altres) que s’imprimeixen a la paret sinó d’una moda que sota el meu punt de vista és força original: l’art al carrer.
És un art que passa per la transformació de l’entorn, per la irreverència, és novedós, enginyós i aprofita els elements de la ciutat per fer-hi art. A Ripollet tenim 2 exemples ben clars que ja he pogut observar. Un va ser fa força temps en una senyal de tràfic. Algú havia enganxat curosament un cap del CHE al cap de la figura de la senyal de pas de peatons. Quedava clavat!
L’altre amb la que m’he trobat ultimanent és el cap també però d’un noia, a certs passos de peatons amb la paraula “sempre” (recordo que la revista a la secció de fotografia ja ho va mencionar fa temps).
Desconec que vol dir i quin significat té però ho enmarco en aquesta nova onada d’art. Alguns pensaran que només són guixades que enbruten el mobiliari i no puc estar-ne més d’acord; ara bé, la originalitat que li donen a l’espai i la frescura amb que resalten els dibuixos deixa a un servidor esmaperdut.
Exemples gràfics? Evidentment no us els puc donar en aquestes ratlles ara bé, trobareu fotografies del que us estic explicant al blog de la Balconada. Visiteu-lo i comenteu que us han semblat.

Estampes de nadal (article de la setmana del 7 al 13 de gener)

2008-01-07T16:25:00.000+01:00

El mossèn tocava les campanes el 26 de desembre dia de Sant Esteve patró gran del poble; els locutoris que al llarg d’aquestes festes sempre han romangut oberts tant el dia de nadal com el dia 1 de gener; l’intensa gama d’olors a marisc arreu per on passessis caminant; el típic Nadal a Tres Bandes a TV3; gent amb tot tipus de regals pel carrer amunt i avall; homes i dones amb cadires amunt i avall per encabir a tota la família el sopar de nadal; xurros el dia 1 al matí per amainar la resaca, galtes vermelles de tants petons tal i com deia en Mc Fly amb la vinyeta de la setmana passada; els mítics pessebres al Centre Cultural i a l’aparador de cals Gorina; aquell home tant llarg i tant mític cantant “Tió Tió caga Tió” al costat d’un tronc la mar de gran; la gentada per veure la cavalcada; caramels que llençen els reis; caramels que reben els reis d’un públic entregat però que no té molt clar qui dóna i qui rep; els escombriaires currantes netejant el carrer el 6 de gener al matí; les novedoses llums de baix consum que enlluernen els carrers; les cutres llums de baix consum que enlluernen els balcons, els lladregots de color vermell que pengen de les finestres; regals que no agraden penjats al eBay i per internet; els embolcalls dels regals als containers, la gent que no Reciclina, gent que si; la roba de diumenge fora de l’armari i el fred que no amaina…

Tió de Nadal! (Article de la setmana del 31 de desembre al 6 de gener)

2007-12-30T04:29:00.000+01:00

Diumenge dia 23 de desembre, un dia abans de vigilia de Nadal passejava pel carrer gran del poble i, xino xano vaig tenir l’oportunitat de veure cagar de prop, el Tió més gran de Catalunya. I si no el més gran... dels més grans. Quin gegant per l’amor de Déu. A la vida havia vist una cosa semblant.
El Tió que els nois i noies de l’esplai l’Estel van fer cagar a tots els nens i nenes que si apropaven era de dimensions gegantesques. Encara m’hen faig creus de com podien portar allò amunt i avall?!
Per quants nens va cagar? Per uns 400 o 500 nens? Mare meva quina gentada.
Als meus ulls, vaig trobar molt reconfortant aquell espectacle. En un poble, (i entorns) cada cop més absorvit per una cultura única i on els Pares Noëls fan de les seves als balcons, trobar una escletxa de tradició i a més a més tant espectacular com aquella em va alegrar el matí. I, que bé que Siguem els de Ripollet que tinguem aquest Tió tant gros!
Quina cara de joia posaven els nens i nenes i quina paciència dels organitzadors per encabir a tanta gent i tant ansiosa per poder fer cagar el Tió.
Em va semblar escoltar que aquell diumenge era el que en feia 26 que l’entitat sortia a fer cagar el Tió amb tots els xics i xiques del poble. Això té molt de mèrit, però encara té més mèrit mantenir el somriure del seu gran i colrat Tió al llarg d’aquests anys així també com de la mainada que hi passa any rere any.

A la tarda però, tocava anar a veure el partit...

Les cases del poble (Article de la setmana del 24 al 30 de desembre)

2007-12-22T16:42:00.000+01:00

Malauradament, el que ha passat aquesta setmana a Ripollet em va de meravella. M’explico: La setmana passada parlava sobre els paletes, aquells personatges tant peculiars i tant habituals als nostres carrers i voltants. Doncs avui passant pel carrer Calvari m’agradaria parlar sobre el que alguns paletes hi han fet.
Si heu passat pel tros de carrer Calvari entre el carrer de l’Estrella i el Carer Padró, allà, si allà on hi ha la ferreteria, doncs des de sempre hi ha havia hagut tres cases. Ara, hi ha un solar. Les han enderrocat en un tres i no res.
Crec que no m’hi he de ficar en cap dels motius dels propietaris. És una cosa privada i que no cal ni saber ni criticar pero permeteu-me escriure aqueste ratlles des de l’altre banda, la banda que veu que cada dia el poble s’assembla menys a un poble, que cada cop queden menys cases en un carrer tant històric com el del Calvari, que se l’estan menjant... que s’estan menjant la nostra història... Talment com si el nostre imaginari físic col·lectiu s’anés enderrocant mica en mica. Allò que teniem com el nostre poble es va transformant poc a poc en una altre poble, ciutat, urbe, area metropolitana...
D’aquell petit racó de poble hi recordo i no farà gaire un avi que s’hi posava a fora, palplantat allà la porta, fent gala de la típica tradició ripolletenca i mediterrànea de sortir al carrer, de fer fer-la petar amb els veïns, de fer-se el carrer seu, de la gent. Això s’està perdent com també s’estan perdent llurs cases.
També recordo l’estructura física de les cases. Cases petites però en consonància amb la història i la resta d’edificacions del carrer. Allò que s’en diu harmonia en el paisatge. De ben segur que allà hi faran un bloc “d’estil antic” tot respectant el Pla del Casc Antic.
- Quina pena -comentava una dona al passar!-

L’obra del teatre (Article de la setmana del 17 al 23 de desembre)

2007-12-22T16:40:00.000+01:00

Al llarg de tots aquests anys he pogut anar observant les diferents dinàmiques que arrossenguen els paletes, manobres o obrers de la construcció tant se val com els volguem anomenar.
Que consti que no m’agraden els clitxes preconcebuts dels diferents col·lectius però és que es clar, la realitat que he pogut veure és el que em proposo explicar.
Gairebé tots els paletes son clabats: Homes rabassuts i colrats, forts i amb capacitat d’aguantar tota una jornada laboral a la interpèrie, plogui, nevi, faci calor o un fred que pela. Xiulen a les mosses quan passen i els hi diuen unes coses que encara penso d’on carai les treuen. L’altre dia a Ripollet sense anar més lluny vaig escoltar un xiulet i un altre paleta que entomava un: “Con un culo tan bonito tienes que cagar bombones”! I és clar, entoma aquesta tant la noia com els que passavem per allà! No veguis quina cara s’ens va quedar!
Els paletes de per si son deshinibits: Canten... bé, criden cançons, escolten Radio Tele Taxi i el Justo Molinero i fan una de soroll...
Altre cosa que he pogut copsar en algunes obres és que als matins, començen amb el “cloc, cloc” del martell a dos quarts de 8, al cap d’una hora paren i no hi tornen fins al cap d’una estona. Amb el temps he arribat a la conclusió que deuen parar per esmorzar. Que comporta això? Doncs que et despertin i quan ja ets llevat s’aturin: Han d’anar a esmorzar i tu penses per dins.... Mare meva perquè no esmorzen abans...!
Vagi per endavant però, la meva simpatia per aquest col·lectiu de treballadors, un col·lectiu tant curiós com necessari com els comercials de pisos o els avis que es miren les obres... però anem a pams! D’aquests ja en parlem properament.

Història gratuïta (Article de la setmana del 10 al 16 de desembre)

2007-12-08T19:57:00.000+01:00

Crec que a avui divendres 14 de desembre, tothom sap de sobres que la Unió de Botiguers de Ripollet ha posat a disposició dels veïns i veïnes una promoció molt original que consta d’uns àlbums i uns cromos relacionats amb la història de Ripollet. La iniciativa ha estat tot un revulsiu social i popular que fins i tot ha acabat de convèncer als més escèptics del seu èxit rotund.
No és cap broma eh? Només cal fer una mica de poble i de comerç local anan-hi a comprar, per veure que no para d’entrar gent als comerços demanant cromos i àlbums. És tota una bogeria.
A tall d’exemple, personalment he arribat a veure entrar gent a les botigues i demanar fins a 7 cromos de cop!

- Bon dia! Doni’m 7 cromos si us plau!
- Senyora perquè en vol tants?
- Uns per mi, l’altre per la sogra, per la tieta que també fa la col·lecció, per la iaia que ja no pot venir...

Tot un revulsiu. La gent fins i tot fa gimkames de botiga en botiga mirant d’aconseguir tots els cromos. No és comèdia, que la gent entra a les botigues amb grapats de cromos a les mans que fan por. I es clar... els botiguers encantats; altres esmaperduts de l’èxit i altres fins al capdemunt de repartir tant de cromo. D’això n’hi ha per tots els gustos.
Un ocellet m’ha dit i tot que ja hi comença a haver mercat negre d’intercanvi i venda. L’altre dia sense anar més lluny, vaig veure dues iaies canviant-se cromos d’amagatotis al Parc dels Mestres. No m’extranyaria doncs, trobar oferta de cromos al Mercat de Sant Antoni de Barcelona amb una bona reventa i intercanvi.
Serà perquè ens hem tornat historiadors de la nostra pròpia història?, serà la petja que ens va deixar l’Eudald Carbonell amb la xerrada del dilluns al Centre Cultural? Serà que són gratuïts? Serà una bona idea?

Sigui com sigui, això ha estat un èxit de la UBR i cal donar la enhorabona. És una bona iniciativa perquè surt de la societat civil, reforça el comerç local i repassa la nostra història.

Foc, fum i... PLENA! (Article de la setmana del 3 al 9 de desembre)

2007-12-03T11:50:00.001+01:00

Les novedoses bombetes de baix consum que, des de divendres passat enlluernen una mica més els nostres carrers més centrics em van fer treure del pap un “Que carai, ja estem a Nadal?!”.
Nadal i tot el que implica. Ho sabem de sobres. Consum, regals, compres, nervis, molt de fred que ja tocava i pagues dobles per qui les tingui.
De tot el paquet d’extres que a un li venen a aquesta època de l’any n’hi ha una que la destaco. Una activitat que, com aquell anunci deia, torna per Nadal.
Si home, el Quinto dels Diables de Ripollet. Gran activitat nadalenca i vallesana on n’hi haguin. Destresa verbal del lloro, llegum seca per tapar els números i molt d’escandol per passar tardes i nits al costat d’amics i tradició. El Quinto, germà del bingo però adaptat a les classes populars, molt típic al Vallès i sobretot a la seva capital de comarca (no us perdessiu pas un quinto a Sabadell amb més de 150 persones cridant i rient) torna de la mà d’una entitat que ja fa si no vaig errat, uns quants anys que ho porta fent.
Els nostres banyuts no paren: Correfocs quan toca, mostres de bestiari, naixements de Trabucaires, presència arreu del territori... I una cosa en la que he parat atenció: segons a quins establiments de Ripollet, si un si fixa hi ha el pollastre, o el Poll Foll o una enganxina d’aquests Diables... com dient, per aquí em passat i hi deixem petja. Aquesta colla està present i ben viva!
No seria d’extranyar però, una entitat amb tants anys d’història i tradició a les seves esquenes i a les maçes.

Molts ànims i com dieu vosaltres: Visca el Foc, visca el vi, i visca la mare que us va parir!

Petites conclusions (Article de la setmana del 26 de novembre al 2 de desembre

2007-11-30T14:58:00.000+01:00

Realment no tenia res previst. Ja em tocava posar-mi però no em sortia res de res. Fruit de la mateixa situació, vaig decidir tancar la porta de casa i sortir a passejar a veure que hi trobava; a observar el poble, la gent, els moviments... Que s’hi feia. El dia? Qualsevol; l’hora? cap a mitja tarda. Poca gent al poble però la que veia, concentrada en un punt de la plaça vella.
Una munió de gent, de famílies, de nens i nenes, d’avies i tiets i parentela general s’aplegaven a la porta del Teatre Auditori. Vaig rumiar i treure’n la conclusió que deurien venir a veure un espectacle infantil. Un d’aquests espectacles que mensualment fa Cultura.
Doncs escolteu, allà passejant mig ensopit em vaig alegrar que al nostre poble es fessin aquestes coses. Si d’activitats n’hi ha per totes les edats, perquè no també per els més menuts? Una programació infantil, teatral, en català i de qualitat. Força bé... passa que si mirava de reüll cap a Cerdanyola del Vallès, m’agafaven les enveges sanes d’aquells que tenen una programació infantil molt més consolidada amb exemples com les antigues Mostres Rialles.
Deixo enrera la multitud i no em trobo res. Ningú. Passejo per un poble mig mort, dormitori però d’aquells que dorm. Només al girar la cantonada em trobo 3 persones; un adult i dos petits. Enganxen cartells. No m’és molt difícil identificar el motiu de l’acció; al centre del cartell i ben gran es llegeix la paraula: BOXEO. Cartells molt vistosos i cridaners per un poble com Ripollet que, sembla que comença a tenir força tradició i bona acceptació en el món del Boxeig. Llàstima que a mi no m’agradi mostrar la violència com a espectacle. Com sortint d’entre l’aburriment, em va ser imposible recorrer a la comparació en quant a les diferents situacions dels més petits que havia vist en aquell petit passeig estéril.

El “centru” del poble (article de la setmana del 19 al 25 de novembre)

2007-11-24T14:47:00.000+01:00

La remodelació del centre del nostre poble dóna avui en dia molt a parlar. Tant i tant que, fixeu-vos si dóna per parlar que allò que s’ha remodelat és el mercat i, quin lloc més idoni que el mercat municipal per trobar-te a tothom, per fer safareig, per comentar la jugada d’aquí i d’allà per xerrar de tot i tots...
Amb aquesta remodelació s’hi ha afegit un nou element que no és altre que el nou i flamant supermercat de moda. Quin èxit que ha tingut tu! Vas a comprar per allà i veus que la meitat del poble hi treballa, i l’altre meitat t’he la trobes comprant... doncs ja m’explicaràs. Si voleu anar per feina no hi aneu, ja que us hi estareu dos hores xerrant.
Xerrant, xerrant continuem fent-ho intentant esbrinar el perquè d’aquest èxit. La formula d’incorporar un petit hipermercat al costat dels mercats tradicionals per fer una empenta econòmica em sembla molt enriquidor i encertat ara bé, no crec que l’empresa que gestiona l’hipermercat hagui de vendre productes frescos és a dir, productes que fan la competència ditrecte a la plaça tradicional. Al meu entendre, ha de ser un complement al mercat de productes frescos i no una cursa per veure qui ofereix el fresc més bo i bé de preu: que per això ja tenim el mercat. Tot i això, i en confiança... no hi ha ni punt de comparació ni de preu, ni de qualitat, ni de tracte humà, ni de confiança entre un i altre.
Tot plegat però, és una ajuda al comerç local que em sembla prou bé. Ara també, n’hi ha per llogar-hi cadires de com s’ha gestionat. Passat només uns mesos, ja hi ha obres de reparació de llambordins aixecats a la plaça, pilons de la llum malgirbats, ferro robellat per no parlar d’escales que no porten enlloc, però com diria algú: Senyors això és Ripollet!

Els que en fan 50! (Article de la setmana del 12 al 16 de novembre)

2007-11-16T12:23:00.000+01:00

De tant en tant a la Revista apareixen anuncis sobre la Festa dels 50 anys. D’entrada no tenia ni idea de que si feia i qui la organitzava; més aviat no entenia res de res. Tots els que fan 50 anys a Ripollet estan convidats a una festa? Qui la monta? Quan i on? Moltes qüestions em venien al cap fins que al final vaig acabar preguntant que era allò.
Renoi quan m’ho van explicar, gairebé no m’ho podia creure. Resulta que, gent que enguany faria els 50, s’autoorganitza per montar un esdeveniment amb els veïns i veïnes del poble que tinguessin ganes de celebrar-ho i evidentment en fecin la cinquantena.
Arran d’això, una de les meves preguntes fou: - La gent que ho prepara i munta l’esdeveniment sempre son gent diferent, perquè ningú compleix 50 anys dos cops a la vida. Per tant, sempre hi ha gent disposada a preparar aquesta efemèride? Em vaig quedar parat de la gent que de manera voluntària any rere any desenvolupa aquesta tasca.
Segurament hi haurà gent que pensarà que tan sols és una festa, un sopar entre amics on s’ho passen bé ells i ja n’hi ha prou. Pel contrari, he intentat veure aquest tema des d’una altre prisma. Jo i veig altruisme, valor humà, fraternitat, bon veinatge, desenvolupament comunitari, autogestió i molt bon rotllo a l’assumpte. Preparar, muntar, fer la festa i després recordar els grans moments... tot un procés que fa créixer a les persones i les fa sentir ben vives.
És complicat veure exemples tant positius com aquests i crec que calia comentar-los perquè tots els veïns i veïnes del poble ho sapiguem. Així que ja ho sabem, si aquest any o en propers anys feu la cinquantena, tenim la oportunitat de celebrar-ho tots plegats.

Felicitats per l’aniversari i que en siguin molts més (De festes i d’anys, es clar!)

El “Gil” (article de la setmana del 29 d'octubre al 2 de novembre)

2007-11-11T12:28:00.000+01:00

Si féssim un estudi al nostre poble sobre quins establiments són dels més nombrosos, la resposta seria clara i contundent: Bars i caixes d’estalvi. No ens podem queixar, tenim on anar a treure els nostres diners i on anar a gastar-los. Bromes sense sentit a part, cada bar és un món. La seva gent, el seu menjar, el seu tarannà, els seus horaris, els seus amos... Podriem destacar-ne molts d’emblemàtics que han existit i encara existeixen, de populars i de concorreguts. La història però, és que fa un temps que un d’aquests bars que nodreixen l’estadística ripolletenca ens ha deixat i per tant m’obliga a parlar-hi. Molts dels lectors ja sabran de quin bar es tracta. Parlem del “Bar Gil”: d’aquell bar tant entranyable del carrer Calvari, al costat de la ferreteria.
Per mi, aquell bar (i sent sincer, tampoc hi havia anat gaire sovint) sempre va tenir una esencia especial. Sempre el vaig considerar un autèntic bar de poble. L’ambient de la gent del poble de tota la vida, el català com a llengua vehicular, la fusta ben cuidada, el diari de Sabadell (això si que és fer comarca!) l’esportiu i el normal, el tracte humà dels amos, la tranquilitat de poder fer un café escoltant el fil musical a un to correcte, sempre net, sempre polit... tothom hi fumava però sempre hi feia bona olor. Quins menús casolans! Oh! Anar a dinar allà era gairebé com anar a dinar a ca la iaia on sempre tot estava tant i tant bo. Res car, tot ajustat a la vida actual. Només una qüestió i que serveixi a tall d’exemple: Si molts dels mestres del “Lluís Companys” es desplaçaven fins allà per fer un mos, no seria per casualitat. Tot era sincronitzat i adaptat a l’ocasió: Al matí els cafès, al migdia els menús, cap a mitja tarda la partideta de cartes... quin ambient!
Crec que al llarg d’aquests anys, aquest espai ha estat tota una entitat, tota una força viva ella mateixa, un espai útil i necessari al poble i que ara deixa una vacant.
Bé, de fet no només el planyo jo al “Gil”. L’altre dia parlava amb el dissenyador de la Revista i em comentava el mateix. Quina gran pèrdua per Ripollet, Quin gran espai que queda sense cobrir...
Ja ho veieu que aquestes minses i humils ratlles són a temps passat perquè ara ja fa uns mesos que els amos van pendre la determinació de tancar. En desconec les causes. Siguin les que siguin però crec que calia fel-s’hi saber aquesta petita tasca que han anat fent al llarg dels anys que no ha estat altre que fer poble, fer comarca i fer país!

Un cafè si us plau! (Ah! i el diari de Sabadell!)

Les 5 milles nocturnes de Ripollet (article de la setmana del 5 al 11 de novembre)

2007-11-09T21:44:00.000+01:00

Enllaçant una vella cursa que, temps enrera feien els nostres veïns de Cerdanyola del Vallès (encara es fa?) i el tema de la setmana passada de la Revista, m’he fet el títol a mesura perquè ja feia temps que volia parlar d’un tema, que d’ençà un periode enrera ja és plenament ripolletenc.
Doncs bé, no cal anar a dormir molt tard els dies entre setmana per veure a grups de persones que van amunt i avall pel poble (sobretot per la Rambla). Son grups de persones que, cap al capvespre (inclús algun dia de negre, negre nit) agafen les bambes, moltes energies i van a donar un tomb pel poble amb els seus amics i amigues.
Res no tindria d’especial aquest fet si no es tractés de gent gran i de les hores del vespre de les que estem parlant. Això és el que em va fer parar-hi atenció. Ara no caic quin és el número exacte de persones però... grups de 4, 5, 6 i fins a 10 persones de 60, 70 anys i més, que quan es pon el sol van a fer passejades.
En aquest espai la fan petar entre amics, fan esport i també donen un exemple a tothom del que és portar una vida sana i equilibrada. A diferència dels avis i àvies que van al Patronat d’Esports, ells no depenen de ningú, ni d’horaris, ni de materials per fer l’esport; ells s’ho monten quan volen, com poden i amb qui volen. Intueixo que l’objectiu deu ser, passar una bona estona entre amics mentre es mantenen en forma tant en les activitats dirigides com en les autodidàctiques.
Ara si, en una cosa si que coincideixen amb els grups del PAME i és en la feminització. A les activitats dirigides del Patronat són majoria dones i en aquesta grups de caminades també. Tot i això, dintre els grups se sol veure algun que altre home.
En fi... que maco que és veure a la gent gran fent esport i dinamitzant el poble. Quin empenta i quina trempera!

Com deia algú l’altre dia; jo de gran vull ser com ells!

Iniciem aquesta empresa!

2007-10-30T13:16:00.002+01:00

Benvolguts i benvolgudes al nou espai de la Balconada. Tot i que encara no s'ha inaugurat oficialment, podeu anar fent un tast del que serà aquest espai i del que hi trobareu.Aquí aniré penjant els articles passats que vagin sortint a la Revista i quelcom més d'opinions, safareig social i alguna que altre fotografia.L'objectiu és ampliar la feina que fa l'Oreneta a la Revista i que no és altre que explicar d'una altre manera el que passa a Ripollet, el que ens passa i els motius pels que ens passa.Espero que us agradi.Una salutació!

Article del 26 d'octubre de la Revista de Ripollet

2007-10-30T13:16:00.001+01:00

El piset de protecció oficial

Tot just fa una setmana, a Ripollet s'han sortejat 128 pisos de HPO. Ha estat un esdeveniment pel poble que alguns han volgut presentar-lo amb “bombo i platillo” i uns altres fent córrer rumors falsos. En una situació com aquesta, on hi ha una demanada molt forta i una oferta molt minsa, crec que és innat a la condició humana que sorgeixin enveges, circulen rumors, hi hagi emprenyades, es faci safareig... Cal felicitar aquesta iniciativa: falten pisos i l'ajuntament hi ha donat resposta. Però hi ha una sèrie de qüestions a comentar del dia del sorteig i de tot plegat. Construir 128 per una demanda de més de 800 persones no és equitatiu perquè hi ha un article a la constitució on deixa clar el dret a l'habitatge. El Preu? Segons alguns paletes aquests pisos contant els materials i estant construits sota sól públic no haurien de costar més de 24.000.000 de pessetes. Sobren milions no? Parlem del dia del sorteig i de les 2.000 persones que s'hi aplegaven. Que no n'eren 800? La resta de gent em nego a pensar que eren familiars. Hi havia gent de tot arreu. Ni i tinc res en contra, si no m'haguessin comentat gent que estava dins el sorteig que no va poder seure i s'ho va tenir que mirar des del darrera, mentre hi havia molta gent al davant simplement per fer el xafarder i comentant les paraules de l'alcalde que, al meu entendre no van estar encertades. En aquests casos, on la gent s'està jugant el futur, no crec que sigui encertat vendre les marevelles de l'acció de govern. És clar, davant d'aquest intent de vendre fum, alguns van escoltar però altres xiulaven i reien amb ironia. A altres pobles, l'alcalde es limita a explicar el funcionament del sorteig i no a fer política. La manca d'informació al sorteig també va estar present. Informació com que el 90% dels pisos que sortejaven eren per gent de 18 a 35 anys, o el preu dels pisos, o els metres quadrats dels pisos. També es va sentir algun que altre murmuri quan tocaven pisos a gent nouvinguda.Una espècie “d'uuuuuu...” contingut. M'enpipen aquests actes d'irresponsabilitat. Tothom que tenia dret al sorteig havia passat el mateix filtre i per tant, era igual d'apte. Més qüestions: Per què en casos concrets la carta del sorteig va arribar amb 3 dies d'antelació?, quan es sortejaran els 170 pisos nous que s'han promès?, per què els pisos estan tant i tant apartats del nucli urbà?, per què l'Ajuntament de Ripollet vol denunciar a una veïna i no pas esbrinar que ha passat? Per què...

Article del 19 d'octubre de la Revista de Ripollet

2007-10-30T13:06:00.000+01:00

Benvolguts lectors i lectores

Amb aquest article es dóna pas a una nova etapa d'aquesta secció, la qual canvia de nom i personatge però que intentarà mantenir el mateix tarannà que ha tingut fins ara.
El perquè és molt senzill; crec que és important que una població com Ripollet, gran però petita, ciutat però poble (en el seu fons i manera de fer), tingui d'un anònim que parli d'allò quotidià, de les contradiccions de les forces vives (com molt bé deia el meu antecessor) de Ripollet, d'allò que passa al carrer, de fer tocs d'alerta quan calen... En definitiva, parlar de la societat ripolletenca.
Que expressa el nou nom? La raó de la Balconada i de l'oreneta és molt clar: Que més obert, que més enfora al carrer, quin lloc més idoni per fer "safareig", quin lloc més visible que... un balcó? I és clar, per deferència a l'au més bonica del nostre poble i que per desgràcia està desapareixent, doncs l'oreneta.
De fet, a la infantesa, els meus pares m'hi portaven a veure-les a la plaça 11 de Setembre. Allà penjades amb el seu niu color marró. Les recordo perfectament i també recordo perfectament que m'agradava molt aquell moment. És un record molt viu en mi, una au força desapareguda actualment (a Ripollet) i un balcó que li donarà resguard a partir d'ara. Per tot això, la Balconada i l'Oreneta.
La setmana entrant, ja entrarem en matèria. Fins aleshores, bona setmana a tothom!