Petites conclusions (Article de la setmana del 26 de novembre al 2 de desembre

Realment no tenia res previst. Ja em tocava posar-mi però no em sortia res de res. Fruit de la mateixa situació, vaig decidir tancar la porta de casa i sortir a passejar a veure que hi trobava; a observar el poble, la gent, els moviments... Que s’hi feia. El dia? Qualsevol; l’hora? cap a mitja tarda. Poca gent al poble però la que veia, concentrada en un punt de la plaça vella.
Una munió de gent, de famílies, de nens i nenes, d’avies i tiets i parentela general s’aplegaven a la porta del Teatre Auditori. Vaig rumiar i treure’n la conclusió que deurien venir a veure un espectacle infantil. Un d’aquests espectacles que mensualment fa Cultura.
Doncs escolteu, allà passejant mig ensopit em vaig alegrar que al nostre poble es fessin aquestes coses. Si d’activitats n’hi ha per totes les edats, perquè no també per els més menuts? Una programació infantil, teatral, en català i de qualitat. Força bé... passa que si mirava de reüll cap a Cerdanyola del Vallès, m’agafaven les enveges sanes d’aquells que tenen una programació infantil molt més consolidada amb exemples com les antigues Mostres Rialles.
Deixo enrera la multitud i no em trobo res. Ningú. Passejo per un poble mig mort, dormitori però d’aquells que dorm. Només al girar la cantonada em trobo 3 persones; un adult i dos petits. Enganxen cartells. No m’és molt difícil identificar el motiu de l’acció; al centre del cartell i ben gran es llegeix la paraula: BOXEO. Cartells molt vistosos i cridaners per un poble com Ripollet que, sembla que comença a tenir força tradició i bona acceptació en el món del Boxeig. Llàstima que a mi no m’agradi mostrar la violència com a espectacle. Com sortint d’entre l’aburriment, em va ser imposible recorrer a la comparació en quant a les diferents situacions dels més petits que havia vist en aquell petit passeig estéril.